"Catalunya està prenent les mesures necessàries per assegurar que a casa nostra s'hi pugui viure a un preu raonable"

1. La consellera Paneque recorda que "nou de cada deu catalans i catalanes volen solucions en l'àmbit de l'habitatge i que Catalunya per fi té una política pública d'habitatges protegits"
2. La consellera Paneque destaca els efectes positius de l’aplicació de la Llei d’habitatge i detalla que “s’han incorporat 24.518 nous habitatges de lloguer habitual i permanent als municipis on l’habitatge fa més falta”

“Catalunya està prenent les mesures necessàries per assegurar que a casa nostra s'hi pugui viure a un preu raonable”, ha destacat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

Les polítiques catalanes han moderat el lloguer el 2025 millor que altres zones d'Espanya com Madrid. El creixement del preu del lloguer a Catalunya ha augmentat un 3%, mentre que a Madrid ho ha fet un 10,4%. L'interanual a Barcelona és de l'1,9% interanual, mentre que a Madrid ha estat del 9,7%. El 2024, els lloguers van créixer un 12,4% a Catalunya i un 16,4% a Madrid. Ha ocorregut un gir català i Catalunya frena fins al 3% interanual. A la vegada, Catalunya també ha tingut un creixement inferior que el conjunt d'Espanya amb un 8,5% interanual.

Així, “l’estratègia integral que ha posat en marxa el Govern”, amb relació a l’aplicació de la Llei estatal 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, “treballa amb la posada en marxa de solars llestos per a la construcció, la compra per tanteig i retracte per posar a disposició d'habitatge els pisos buits, el suport a la compra per mitjà del Fons d'Emancipació per a joves o el suport a la rehabilitació amb el Pla de Barris", ha remarcat Paneque.

La consellera ha recordat que els habitatges adquirits amb el fons d’emancipació passen a ser habitatge protegit de forma permanent, “això evita la pèrdua futura de parc assequible i consolida un model estructural”, ha reblat.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica destaca les principals conseqüències de les polítiques d'habitatge catalanes:

1. ELS PREUS DE LLOGUER ES CONTENEN: segons dades de les fiances, a Catalunya, els preus de lloguer als municipis amb contenció de rendes, més d’un any després estan per sota de quan es van declarar zona residencial de mercat tens.
2. ⁠CADA COP HI HA MÉS HABITATGES LLOGATS, I LES FAMÍLIES LLOGATERES VEUEN PRORROGATS ELS SEUS CONTRACTES: segons dades de les fiances, cada trimestre continuen augmentant el total d’habitatges llogats a Catalunya, i les famílies que hi viuen veuen prorrogats els seus contractes (el que redueix la rotació i, per tant, el nombre de nous contractes signats).
3. ⁠ES REDUEIXEN LES FAMÍLIES LLOGATERES AFECTADES PER SOBRECÀRREGA EN EL PAGAMENT DEL LLOGUER: segons dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, i d’Eurostat, a Catalunya el percentatge de famílies afectades per sobrecàrrega en el pagament del lloguer (quan aquest suposa més del 40% dels ingressos) ha passat d’estar, abans de la contenció, per sobre de la mitjana estatal a estar per sota un any després, reduint-se del 36,5% al 25% de les famílies.
4. HI HA MAJOR CAPACITAT D’ESTALVI DE LES LLARS LLOGATERES, I MAJOR CAPACITAT DE COMPRA D’HABITATGE GRÀCIES AL FONS EMANCIPACIÓ: La combinació de preus de lloguer continguts i el fons emancipació, afavoreix que les llars llogateres puguin adquirir un habitatge: segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, de trigar 15 anys a estalviar els diners per fer front a l’entrada, a necessitar-ne només 5. Més de 1.400 famílies ja s’ha acollit al fons, en només 6 mesos.
5. EXISTEIXEN ⁠MENYS COMPRES D’INVERSORS A CATALUNYA. Segons dades del portal del Notariat, el nombre de compres d’habitatge al comptat (sense hipoteca) és inferior en més de 10 punts percentuals a Catalunya que a la Comunitat de Madrid.
6. HIHA UN ⁠MAJOR DINAMISME EN EL MERCAT DE COMPRAVENDA A CATALUNYA. Segons dades del portal del Notariat, el nombre de compravendes d’habitatge a Catalunya és un 60% superior al que hi havia abans de la contenció de rendes, mentre que a la Comunitat de Madrid només s’ha incrementat un 20%.
7. ELS ⁠PREUS DE COMPRAVENDA SÓN MÉS ASSEQUIBLES A CATALUNYA, I AMB UNA EVOLUCIÓ MÉS CONTINGUDA. Segons dades del portal del Notariat, el preu mitjà d’habitatges a Catalunya a finals de 2025 és de 2.512€/m², amb un creixement acumulat del 7,8% en quasi dos anys, des de l’inici de la contenció de rendes. A la Comunitat de Madrid, el preu mitjà és de 3.906€/m², amb un creixement disparat del 19% des de l’inici de la contenció.

Contenció dels preus

La primera conseqüència de la declaració de zones tenses a Catalunya, d’acord amb l’anàlisi de dades de les fiances dels contractes de lloguer dipositades a l’INCASÒL, ha estat “el refredament en l’increment dels preus del lloguer en els municipis inclosos en la declaració”, respecte als que no en formen part.

Abans de la declaració de ZMRT, les rendes del lloguer als municipis posteriorment declarats tens van créixer un 40% en 7 anys, mentre que l’IPC ho feia un 20%. Des de la declaració (març i octubre de 2024), els preus als municipis on falta més habitatge evolucionen per sota de l’IPC i per sota dels preus previs a la declaració, segons dades de l’INCASÒL.

Amb les dades disponibles, es visualitza l’ampliació del conjunt del mercat del lloguer. Així, “des del 1r trimestre de 2024 i fins al segon trimestre de 2025, s’han incorporat 24.518 nous habitatges de lloguer habitual i permanent als municipis amb problemes d'habitatge”, ha detallat la consellera.

Una altra conseqüència que ha tingut l’aplicació de la contenció de rendes és la pròrroga dels contractes de lloguer vigents. Això ha reduït la rotació i, per tant, el nombre de nous contractes signats cada trimestre, donant més estabilitat a les famílies que viuen de lloguer.

D’una mitjana d’uns 40.000 nous contractes abans de la declaració de ZMRT, s’ha passat a una mitjana de 27.000 nous contractes, i això suposa que “unes 13.000 famílies llogateres cada trimestre es beneficien d’una pròrroga del seu contracte vigent”, ha conclòs Paneque, amb la corresponent reducció de les despeses d’intermediació que comporta aquest procés.

La consellera ha recordat que, segons les dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, el percentatge de llars llogateres que destinen més del 40% dels ingressos al lloguer ha baixat del 32,6% (l’any 2023) al 25% (el 2024). “És una reducció de 7,6 punts percentuals en un any”, ha subratllat.

Pel que fa a les transaccions de compravenda, la consellera ha exposat que, a banda de preus més continguts, “a Catalunya, fins i tot, evolucionen més favorablement que al conjunt de l’Estat i a altres comunitats amb zones on hi ha comunitats amb dificultats amb l'habitatge comparables que no apliquen la Llei d’habitatge”.