•    El conseller de Salut ha presentat els resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya, que estudia la percepció de la població catalana sobre la seva salut, els estils de vida i la utilització dels serveis sanitaris
•    8 de cada 10 ciutadans fan una valoració positiva del seu estat de salut però aquesta valoració és pitjor en les persones de classe social menys afavorida

El conseller Antoni Comín, acompanyat de Joan Guix i Pilar Magrinyà, en la roda de premsa de presentació de l'ESCA 2015
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha afirmat que “9 de cada 10 ciutadans que ha utilitzat els serveis sanitaris públics es declara satisfet”. El conseller ha fet aquestes declaracions durant la roda de premsa en què s'han presentat les noves dades del 2015 de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA 2015). A l’acte, també hi ha participat el secretari de Salut Pública, Joan Guix, i la directora general de Planificació en Salut, Pilar Magrinyà.

L'enquesta és un instrument clau per elaborar el Pla de Salut i té com a objectiu conèixer la percepció de la població catalana sobre la seva salut, els estils de vida i la utilització dels serveis sanitaris, i s’elabora de forma periòdica tenint en compte grups de sexe, nivell d’estudis i classe social.

Les dades de l’enquesta d’enguany indiquen que 8 de cada 10 persones fa una valoració positiva del seu estat de salut i, pel que fa a l’ús dels serveis sanitaris públics, l’ESCA mostra que 9 de cada 10 estan satisfets amb els serveis utilitzats, una tendència creixent entre 1994 i 2015.  

El pes dels determinants socials en l’estat de salut dels ciutadans

Les dades de l’enquesta mostren que la persones que pertanyen als grups socioeconòmics més desfavorits i les que tenen nivells d’estudi més baixos tenen una percepció pitjor del seu estat de salut, sobretot entre les dones.

El conseller de Salut ha destacat que “és fonamental l’abordatge dels determinants socials i econòmics per combatre les desigualtats en l’estat de salut de les persones”. Aquestes diferències es fan més evidents quan s’analitzen alguns comportaments relacionats amb la salut com tenir uns hàbits de vida saludable.  

Pel que fa a l’activitat física, s’observa que 4 de cada 10 infants té un estil d’oci sedentari, és a dir, que de mitjana passa dues o més hores cada dia mirant una pantalla. L’enquesta mostra com aquest estil d’oci és més freqüent entre els nens de classe social més desfavorida i amb un dels progenitors sense estudis.

Seguint amb els infants destaquen les diferències socials pel que fa al consum freqüent de productes hipercalòrics El 40% dels infants que pertanyen a classes socials desfavorides fan un consum freqüent de menjar ràpid, brioxeria industrial, llaminadures i begudes ensucrades mentre que aquest percentatge se situa en el 20% dels infants de famílies de classe social més afavorida o quan un dels progenitors té estudis universitaris.

Algunes dades de l’ESCA
Catalunya és un dels països de la Unió Europea amb millor percepció de la pròpia salut. Vuit de cada deu persones fan una valoració positiva del seu estat de salut. Aquesta percepció és pitjor entre les dones (sobretot en les de més de 45 anys), a mesura que els grups són de més edat, en les persones de classe social menys afavorida i en les que tenen un nivell d’estudis més baix.

9 de cada 10 persones han visitat un professional de salut en el darrer any. El professional més visitat, tant per homes com per dones, és el de medicina general i sobretot es visiten les persones de menys de 15 anys i les de més de 65. En el darrer any, el 31% de la població ha visitat un servei d’urgències i el 7% ha estat ingressada en un hospital. Aquests percentatges són més elevats quan es tracta de dones, de grups d’edat més elevada o de persones de classe social menys afavorides i aquelles amb estudis primaris o sense estudis.

La meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes. El 34,6% té sobrepès i el 14,7%, obesitat. El sobrepès afecta més els homes que les dones i l’obesitat augmenta amb l’edat. La prevalença de l’excés de pes, el sobrepès i l’obesitat és més elevada en les persones de la classe menys afavorida i en les persones amb estudis primaris o sense estudis. Respecte de 2006, la tendència de l’obesitat és creixent, la de l’excés de pes és estable i la del sobrepès decreix.

Les característiques socials condicionen les diferències en l’excés de pes de la població infantil. El 31,8% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes, més els nens (35,8%) que les nenes (27,5%), el 19,1% té sobrepès i el 12,6% té obesitat. La prevalença de l’obesitat és més elevada entre els menors de les classes més desfavorides i quan la mare té estudis primaris o no en té.

S’assoleix un mínim històric en el consum de tabac. La prevalença del consum de tabac (diari i ocasional) és del 25,7%, més elevada en els homes, en els grups d’edat més joves, en els homes de classe social menys afavorida i en la població amb estudis secundaris. El percentatge de població fumadora ha anat disminuint en el període 1990-2015, especialment en els homes
 
9 de cada 10 persones han visitat un professional de salut en el darrer any. El professional més visitat, tant per homes com per dones, és el de medicina general i sobretot es visiten les persones de menys de 15 anys i les de més de 65. En el darrer any el 31% de la població ha visitat un servei d’urgències i el 7% ha estat ingressada en un hospital. Aquests percentatges són més elevats quan es tracta de dones, de grups d’edat més elevada o de persones de classe social menys afavorides i aquelles amb estudis primaris o sense estudis.

6 de cada 10 persones de més de 15 anys han pres algun medicament en els darrers dos dies. El consum de medicaments augmenta amb l’edat i és més elevat en les dones de menys de 75 anys. També és més freqüent en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida i en les que tenen estudis primaris o les que no tenen estudis. Respecte a les persones de menys de 15 anys, el 22,9% han pres algun medicament, sense que s’observi gradient socioeconòmic en el consum.

9 de cada 10 dones d’entre 50 i 60 anys en fan una mamografia periòdica i el 75,1% del grup prioritzat de 25 a 64 anys es fa regularment una citologia vaginal. La proporció en totes dues proves és més elevada en les dones de les classes més benestants i la mamografia periòdica en les dones que tenen estudis universitaris. La pràctica de la mamografia i de la citologia vaginal en els grups prioritzats mostra un creixement entre 1994 i 2015. La implantació d’un programa de cribratge poblacional ha contribuït a reduir les desigualtats socials.
 

1  

Fitxers adjunts

Presentació ESCA2015

Presentació ESCA2015
PDF | 788