El titular de Salut ha posat en valor aquest instrument com a una veritable enciclopèdia actualitzable que respon a qualsevol dubte que es tingui sobre l’estat de la salut al país. “És imprescindible per a la gestió del sistema perquè permet fer-lo més sostenible, de major qualitat i més equitatiu”, ha dit Comín. El conseller ha afegit que les dades de la Central de Resultats són útils per als professionals, per als pacients i per als planificadors. En aquest darrer sentit, ha dit Comín, “permet conèixer la marxa global del sistema”, com ara el descens de la polimedicació i del sobrediagnòstic, així com la superació del miler de transplantaments, per exemple. “Aquest país té l’ambició de seguir tenint un dels millors sistemes de salut d’Europa i és amb eines com aquesta que ho podem fer possible”, ha dit.

 

La Central de Resultats és un producte quantitatiu orientat a la presa de decisions i amb capacitat de comparació, de manera que esdevé un "mapa de resultats" del sistema sanitari. La Central de Resultats vol fomentar i permetre als professionals i gestors dels serveis sanitaris la comparació i el monitoratge de la qualitat i l'eficiència per a la millora contínua de l'assistència.

 

L’any 2010 es va presentar el primer informe de la Central de Resultats amb indicadors generals d’estils de vida, utilització de serveis i qualitat de vida. A partir del 2012 es comencen a publicar informes per àmbit (atenció hospitalària, atenció primària, atenció sociosanitària i salut mental i addiccions). Durant els anys següents s’amplien els àmbits de salut recollits (recerca, salut pública) i s’afegeix un informe amb una visió territorial. Per tant, aquest any 2017 es publiquen per sisè any consecutiu els resultats nominals relatius a 2016 dels centres hospitalaris i d’atenció primària del sistema integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), per cinquè any en el cas dels centres sociosanitaris i de salut mental, i per segon any els resultats de salut pública i territorial. El 2017 incorpora com a novetats l’edició de l’informe d'emergències mèdiques i formació sanitària especialitzada. Aquesta diversitat respon a la demanda expressa dels diferents àmbits per a fer benchmarking i retre comptes.

En el capítol d’emergències mèdiques, els temps d’atenció sanitària més reduïts en el Codi IAM (Infart Agut de Miocardi) es produeixen quan és el SEM qui realitza la primera assistència a l’afectat, ja sigui al domicili o a la via pública. A més, el 92,5% d’aquests al 2016,  han estat traslladats pel SEM a l’hospital idoni en menys de 90 minuts.

 

Pel que fa al codi ICTUS, el SEM ha atès 3.664 casos durant el 2016, la major xifra enregistrada fins ara. En quant a la qualitat en l’assistència, en destaca l’augment de les valoracions amb l’escala RACE. Creada per investigadors catalans i que s’està usant també als Estats Units, és una eina de detecció de l’ictus senzilla, precisa i ràpida que permet conèixer la gravetat de l’ictus en el mateix lloc de l’incident. El percentatge de malalts codi ictus amb qui s’ha emprat aquesta eina ha passat del 22,7% el 2014 (any de la seva implantació) al 77,6% el 2016.

 

El Codi PPT (Pacient Politraumàtic) és el que ha rebut un major nombre d’activacions per part del SEM, superant els 9.500 casos el 2016 i, tot i augmentar els pacients amb politraumatismes, el SEM ha disminuït els temps de resposta. A banda, més del 98% dels casos han estat derivats a un centre sanitari definitiu, evitant trasllats innecessaris.

 

L’atenció Primària va atendre el 2016 prop de 5.750.000 persones, cosa que suposa pràcticament el 77% de la població. En total va fer més de 46 milions de visites, un 1,8% més que el 2015 amb una mitjana de 8 visites per persona. Per edats, destaca que el 93,9% dels menors de 2 anys va anar al Centre d’Atenció Primària (CAP) durant l’any passat; un percentatge que puja al 100% en majors de 75 anys.

D’altra banda, en aquest capítol també destaca que durant el 2016 un 2,3% de les dones majors de 50 anys ateses pels Equips d’Atenció Primària (EAP) van rebre tractament amb bifosfonats durant 5 anys o més, un 1,5% menys que el 2013, cosa que suposa un signe de qualitat de prescripció farmacèutica.

Durant el 2016 ha augmentat l’activitat d’hospitalització en el conjunt d’hospitals del SISCAT amb 56.523 altes més respecte el 2015, un increment del 6,8%.Pel que fa al percentatge d’urgències que acaben ingressades és baix, del 10,8% mentre que el percentatge d’urgències qualificades en nivells 4 i 5, és a dir, de menor gravetat, se situa en el 63,5%.

L’estada mitjana hospitalària s’ha situat el 2016 en 5,7 dies, 4 punts decimals menys que el 2015. També mostra millores l’estada per als casos d’insuficiència cardíaca, fractura de coll de fèmur, ictus i MPOC.

D’altra banda, en infeccions nosocomials, destaca el descens de la taxa d’incidència global d’infecció quirúrgica de colon, que baixa 2,8 punts, passant d’una taxa de 8,9 el 2011 a 6,1 el 2016.

Pel que fa a l’àmbit sociosanitari, sobresurten dos aspectes. Per un costat, s’observa una millora en l’explicació rebuda sobre la malaltia amb un 81,7 de nota, i en l’ajut a controlar o millorar el dolor, amb un 92,7. I per l’altre, que després de 35 dies d’estada mediana en serveis de convalescència, el 63,4% de les persones que ingressa per rehabilitació millora el seu estat funcional i el 73,3% poden tornar al domicili habitual.

En el capítol de la salut mental i addiccions, el grau de satisfacció dels pacients dels Centres de salut mental d’adults (CSMA) és de 8,1, superior a anys previs. Valoren amb notable qüestions com el temps d’espera a la primera visita (78,5); el temps de la visita amb el psiquiatre (84,9) o la sensació d’estar en bones mans (88,7). I d’altra banda, en aquest àmbit també destaca la tendència a l’alça del percentatge de pacients en seguiment en aquests centre. En aquest sentit, el 72,3% dels pacients visitats el 2015 en un CSMA han continuat atenent-se durant el 2016; la mitjana de visites és del 6,7. El 36,8% dels pacients atesos ha estat diagnosticat amb algun trastorn mental greu. D’aquests, el 87,5% dels pacients atesos el 2015 han continuat visitant-se el 2016. La mitjana de visites és de 10,7.

Respecte als Centres de salut mental comunitària infantil i juvenil (CSMIJ), el 63,5% dels pacients visitats l’any 2015 han continuat atenent-se durant el 2016 amb una mitjana de visites de 6,5. D’aquests pacients atesos, el 14,7% han estat diagnosticats amb algun trastorn mental greu i d’aquests, el 81,15 dels pacients atesos el 2015 han continuat visitant-se durant el 2016 amb una mitjana de visites de 9,9.

Per segon any consecutiu, la Central de Resultats publica informes de salut pública. I entre els múltiples indicadors cal ressaltar que el Programa de detecció precoç neonatal dona cobertura al 100% dels nadons que neixen a Catalunya, tant a la xarxa pública com privada, i que l’any 2016 es van detectar precoçment 106 casos de malalties minoritàries.

En salut laboral, també sobresurt que la incidència de malalties relacionades amb el treball per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social va ser de 125,7. Destaquen les patologies relacionades amb la salut mental i amb el sistema osteomuscular. Concretament, les dones doblen la taxa de patologies relacionades amb salut mental (47,9 en dones versus 22,8 en homes), mentre que en osteomusculars les taxes són similars (33,1 en dones versus 28,2 en homes).

 

Per primer cop, es presenten els indicadors que s’utilitzen a l’hora d’assignar places de formació sanitària especialitzada (MIR) als centres docents de Catalunya. En aquest sentit, es tenen en compte indicadors assistencials com el nombre d’especialistes en plantilla a jornada completa o el nombre de primeres visites en consultes externes; així com també indicadors docents com les publicacions o les sessions clíniques presentades pels residents. A més per garantir la distribució territorial les places es reparteixen en 3 corones: la primera la de Barcelona Àrea Metropolitana (19 centres); la segona la demarcació de Barcelona (11 centres) i finalment la tercera la resta de Catalunya (11 centres).

Pel que fa a l’àmbit territorial cal destacar que hi ha una important variabilitat en els diferents indicadors analitzats i a tots els àmbits d’atenció. Per altra banda, l'informe d’aquest any incorpora noves variables d’atenció a la cronicitat.  Una d’aquestes variables ressalta que un 2,1% de la població de Catalunya és considerada com a pacient crònic complex, percentatge que presenta una gran variabilitat territorial.