La consellera Mas Guix durant la cloenda

INFORME ANUAL DE L'ECONOMIA CATALANA 2022

Consellera Mas Guix: "L'economia catalana resisteix i avança en positiu, demostrant resiliència i competitivitat, malgrat els obstacles"

query_builder   19 juny 2023 13:19

event_note Nota de premsa

INFORME ANUAL DE L'ECONOMIA CATALANA 2022

Consellera Mas Guix: "L'economia catalana resisteix i avança en positiu, demostrant resiliència i competitivitat, malgrat els obstacles"

  1. El Departament d’Economia i Hisenda ha presentat avui l’Informe anual de l’economia catalana 2022
  2. El PIB català resisteix les tensions inflacionistes i geopolítiques i creix un 5,5%, dos punts per sobre de la zona euro
  3. Destaca la solidesa del mercat de treball, amb la taxa d’atur anual més baixa dels darrers 14 anys, una millora que contribueix a la disminució dels nivells de desigualtat i pobresa severa
  4. El context global advers no ha frenat el sector exterior, que avança notablement gràcies a l’impuls del turisme estranger i l’expansió continuada de les exportacions


La consellera Mas Guix durant la cloenda
La consellera Mas Guix durant la cloenda
{"name":"2023/06/19/13/11/e0de1348-a3f9-4cd7-8358-dcd746426fa8.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":91646}

La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas Guix, ha assegurat avui que “l’economia catalana resisteix i avança en positiu i amb fortaleses creixents malgrat una gran diversitat d’obstacles -fortuïts, altres d’imprevistos, i també de deliberats-, però segueix demostrant la seva resiliència i competitivitat”. Un exemple és la dada del PIB registrada l’any 2022 que va créixer un 5,5%, dos punts per sobre de la zona euro, i que va arribar als 270.700 milions d’euros. Aquestes són algunes de les dades que es poden trobar a l'Informe Anual de l'Economia catalana 2022 que elabora la Direcció General d’Anàlisi Prospectiva Econòmica de la Generalitat i que s’ha presentat aquest matí a l’escenari del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Un Informe que, en paraules de la mateixa consellera durant l’acte de cloenda, permet tenir una fotografia de l’evolució de l’economia catalana i que “aporta un coneixement i unes dades essencials per veure d’on venim i on som per poder actuar amb decisió cap allà on volem anar”.

La màxima responsable de la política econòmica del Govern català ha explicat que l’any passat es van obtenir “bons registres” en àmbits com el de les exportacions o del mercat laboral, amb el nivell més reduït d’atur dels darrers 15 anys, o una taxa d’ocupació i de temporalitat que ja se situen al nivell d’estàndards europeus. Aquests són alguns exemples que posen de manifest que “l’economia catalana avui compta amb uns fonaments molt més sòlids, però que caldrà seguir enfortint en un context ple de reptes”, com són la inflació, el canvi climàtic, la seguretat alimentària i hídrica, la intel·ligència artificial, o la irrupció de nous blocs geopolítics o noves dinàmiques demogràfiques i migratòries. “Cap de les dades macroeconòmiques que apareixen a l’Informe tindrà sentit si no es tradueixen en major benestar i felicitat per a les persones. En definitiva, en generació de prosperitat compartida arreu del territori”, ha dit. En aquesta línia, la consellera ha subratllat que, “cal seguir enfortint el nostre model econòmic, des d’una visió polièdrica però molt centrada a millorar les nostres capacitats industrials i de coneixement”.

El secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, durant la seva intervenció
El secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, durant la seva intervenció
{"name":"2023/06/19/13/14/9329f478-eea9-4e73-a100-458613cf4075.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":117310}

Per la seva banda, el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, Miquel Puig, que també ha remarcat el “bon ritme” de l’economia catalana, ha fet una crida a no abaixar la guàrdia i “continuar reforçant la base de l’economia del país per poder ser competitius en un món instaurat en la incertesa i la volatilitat”. Puig ha destacat “la diversificació de l’economia” com un dels factors que ha permès que “els xocs del 2022 no hagin frenat la recuperació iniciada el 2001”. De fet, segons ha dit, “el més important no és que estiguem creixent, sinó que ens hem recuperat deixant enrere les febleses que ens havien portat a aquests problemes”.

 La directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, durant la seva intervenció
La directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, durant la seva intervenció
{"name":"2023/06/19/13/15/cd0cb7ed-9f33-4949-a33f-7a7ea9de59d5.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":"78611"}

Finalment, la directora d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, ha subratllat “el dinamisme” de l’economia catalana, que s’ha situat a nivells de recuperació semblants als de la zona euro, “mentre que Espanya no s’ha recuperat del tot el primer trimestre del 2023”, ha afegit. I ha qualificat el 2022 com “l’any de la consolidació de la recuperació iniciada el 2021, malgrat un entorn global gens favorable”. Curto, que ha repassat els “motors del creixement” que identifica l’Informe, ha posat l’accent en el grau d’obertura de l’economia catalana, la ràpida recuperació de l’ocupació després de la pandèmia, els canvis qualitatius al mercat laboral, com són la reducció de la temporalitat i el teletreball, l’impuls de la demanda externa i la resistència del consum.


El PIB recupera el volum previ a la pandèmia

D’acord amb les dades publicades a l’Informe anual 2022, l’economia catalana no només va resistir els embats inflacionistes i geopolítics, sinó que va superar, amb escreix, les perspectives de creixement que s’havien fet per a l’any 2022. El PIB català va mostrar una fortalesa més gran de la que s’esperava inicialment, perquè tot i que la previsió era del 4,4%, va acabar creixent un 5,5%, 2,1 punts per sobre de la zona euro (3,4%) i al mateix ritme que l’economia espanyola (5,5%). De fet, a partir del segon trimestre de l’any, ja es va recuperar el volum de PIB previ a la pandèmia. Tot plegat, en un context global desfavorable, marcat per les tensions inflacionistes, les fortes pujades de tipus d’interès i la crisi energètica i de matèries primeres provocada per la guerra a Ucraïna.

El creixement del PIB es va basar en una aportació positiva tant de la demanda interna (2,7 punts) com de l’externa (2,8 punts). En aquest sentit, destaquen l’augment notable del consum de les llars (4,1%) i de la formació bruta de capital (3,8%), beneficiada per l’impuls dels fons Next Generation; i el fort creixement del turisme internacional, juntament amb la resiliència de les exportacions de béns i serveis no turístics. Per sectors, la construcció (4,5%) i sobretot els serveis (7,9%) van tenir un creixement significatiu, mentre que els sectors industrial i agrari van resultar especialment perjudicats per l’encariment de l’energia i d’altres inputs bàsics i van registrar caigudes d’un -2,0% i -13,9%, respectivament. Tanmateix, els primers mesos del 2023, la indústria ha mostrat una evolució més positiva gràcies a la millora dels costos energètics i dels colls d’ampolla.

L’informe també mostra les perspectives de creixement per al 2023 i el 2024. Pel que fa al 2023, l’avanç del PIB també recull una aportació positiva tant de la demanda interna com de l’externa, malgrat l’afebliment del comerç mundial. La demanda interna guanyaria protagonisme el 2024, sobretot la inversió, a mesura que es moderi la inflació i es recuperi la confiança econòmica. Així, el creixement previst per al 2023 és de l’1,7% i, per al 2024, del 2,2%.

Saldo amb l'estranger{"name":"2023/06/19/13/06/d68bf521-5d9b-4c84-9d09-6ac215fa714b.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":307467}

Bon ritme del sector exterior, amb unes exportacions que s’orienten al mercat europeu

El sector exterior va impulsar el creixement de l’economia catalana el 2022, amb l’aportació de 2,8 punts percentuals al PIB. Les exportacions de béns i serveis no turístics van créixer un 5,0% i les importacions, un 5,3%. A més, les exportacions dirigides a la UE van augmentar 1,5 punts respecte al 2019 (60,7% del total). Contràriament a les importacions, en què les provinents de fora de la UE dupliquen el creixement de les de dins el mercat comunitari.


Màxim històric de les exportacions i del nombre d’empreses exportadores

Les vendes de Catalunya a l’exterior van assolir un màxim històric de gairebé 95.000 M€ (un 17,9% més que l’any anterior) i van liderar les del conjunt de l’Estat, amb el 24,4% del volum total. El nombre d’empreses que exporta més de 50.000 euros anuals va créixer un 5,9%, fins arribar a les 14.024 empreses, i també va assolir màxims històrics. D’altra banda, el nombre d’empreses que supera els 5 M€ anuals en vendes a l’exterior va augmentar un 10,7% i es va situar en 1.911.


Fort impuls del turisme estranger

El turisme estranger va donar un fort impuls a l’economia catalana, ja que el consum d’aquest col·lectiu va augmentar fins al 5,4% del PIB. A més, Catalunya ha estat líder estatal en volum de turistes estrangers, amb el 20,7% del total. Les pernoctacions hoteleres provinents del turisme domèstic van superar les xifres prepandèmia, amb un augment de l’11,2% en el cas dels residents a Catalunya i del 9,1% de residents a la resta de l’Estat.


Recuperació del teixit empresarial

Segons el Directori Central d’Empreses (DIRCE), el 2021, el nombre d’empreses amb domicili social a Catalunya va créixer un 1,8%, un 0,7% respecte al 2019, i va arribar a les 634.223. La recuperació, però, va ser desigual: el transport, la construcció i la resta de serveis van superar en nombre les del 2019, mentre que la indústria, el comerç i l’hostaleria encara presenten un nombre inferior. Destaca la resiliència de les de menys de 10 assalariats (incloses les que no en tenen cap). D’altra banda, els senyals avançats de demografia empresarial mostren dinamisme el 2022, amb una creació neta de 17.040 societats mercantils, un 4,8% més que el 2019.


Solidesa del mercat laboral i reducció de la taxa de temporalitat

Durant el 2022, l’ocupació va mantenir un bon ritme de creixement, tot i el context econòmic incert, i ja va superar els valors prepandèmia: l’afiliació va créixer un 3,8%, la població ocupada de l’EPA un 2,1% i les hores treballades un 4,9%. La taxa d’ocupació de 15 a 64 anys va augmentar fins a un 69%, valor superior al que es registrava abans de la pandèmia i molt similar al de la zona euro (69,4%). A més, gairebé un 40% de l’ocupació creada durant el període 2015-2022 es concentra en treballs de més alta qualitat: professionals científics i intel·lectuals. La taxa d’atur va baixar d’un 11,6% el 2021 a un 9,7%, la més baixa des del 2008. D’altra banda, gràcies al dinamisme del mercat de treball i al nou marc laboral, la taxa de temporalitat s’ha reduït intensament a tots els col·lectius fins arribar, el quart trimestre del 2022, a un 14,5%, valor molt similar al de la zona euro (14,6%).


La millora dels nivells de desigualtat i la reducció de la taxa de risc de pobresa severa

L’Enquesta de condicions de vida 2022, que presenta la renda del 2021, mostra la situació de les llars en un any marcat per la recuperació de la crisi sanitària. El 2021 la taxa de risc de pobresa baixa 1,8 punts respecte d’abans de la pandèmia. S'observa una important reducció de la taxa de risc de pobresa severa, que considera només les llars que se situen amb una renda per sota del 40 % de la mediana i que passa de l’11,5 % el 2019 al 8,8 % el 2021. En un context de millora continuada del mercat de treball i de mesures suport del sector públic per afrontar la crisi sanitària i la crisi energètica, la tendència dels índexs de desigualtat de la renda és a la millora.

L’Informe Anual de l’Economia Catalana del 2022 ha comptat amb les contribucions externes de:

  1. Requadre 1. Navegant per la "desglobalització": una perspectiva catalana (Maria Ptashkina (UPF) i Jaume Ventura (CREI, UPF i BSE))
  2. Requadre 2. Evolució del sector agrari el 2022 (Cristina Fumanal i José Ángel Calvo; Servei d’Estadística i Preus Agroalimentaris del Gabinet Tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural)
  3. Requadre 4. Impacte econòmic de la COVID-19 sobre el sector turístic a Catalunya i Espanya(Jordi Suriñach, José R. García-Sanchis, Ernest Pons i Esther Vayá; Grup de recerca AQR-IREA, Universitat de Barcelona)
  4. Requadre 7. Teletreball: canvi conjuntural o estructural? (Gemma García; Universitat de Barcelona i IEB)

3  

Imatges

La consellera Mas Guix durant la cloenda

La consellera Mas Guix durant la cloenda 741182

El secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, durant l'acte

El secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, durant l'acte 889275

La directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, durant l'acte

La directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, durant l'acte 780918

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 160564

Informe Anual de l'Economia Catalana 2022

Informe Anual de l'Economia Catalana 2022
PDF | 2851865

undefined
undefined
undefined
undefined