• L’Executiu impulsa un Decret llei per regular jurídicament una nova tipologia habitacional, la dels allotjaments amb espais comuns compartits pensat per facilitar l’emancipació dels joves, donar resposta a la mobilitat laboral i oferir noves alternatives a la gent gran

 

• Amb aquest Decret, segons el conseller Calvet, “incrementarem el parc d'habitatges de lloguer social que és un dels objectius que ens hem marcat com a Govern des de l'inici d'aquesta legislatura”

 

• La consellera Budó assegura que “la modificació del delicte de sedició o els indults són pedaços que no resolen el conflicte català” i que la resolució ha de passar per “l’amnistia dels presos polítics i exiliats i l’exercici del dret a l’autodeterminació”

 

• El Govern aprova 300 milions per fer front al pagament dels ajuts als autònoms

 

• L’executiu aprova un programa per avançar en l’Administració digital com a peça clau per fer front a la Covid-19

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha comparegut aquest migdia en la roda de premsa posterior al Consell Executiu acompanyada del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet.  Segons Budó, “la crisi econòmica i social que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 ha agreujat encara més l’accés a un habitatge digne i adequat d’una part important de la població del nostre país”. En aquest context, avui el Govern ha aprovat un Decret llei per impulsar l’habitatge de lloguer a Catalunya. El conseller Calvet ha explicat que “el Decret regula jurídicament una nova tipologia habitacional, la dels allotjaments amb espais comuns compartits i també actualitza el preu dels mòduls de l'habitatge de protecció oficial precisament per estimular i facilitar la seva construcció”.

El text dona continuïtat a altres mesures aprovades aquest any per garantir el dret a l’habitatge, com són el Decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, i la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge. En aquesta línia, el Decret llei aprovat avui aborda tres dels elements que poden ajudar a remoure els obstacles i fer-ho possible, introduint modificacions al Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge; a la Llei del dret a l’habitatge, i al text refós de la Llei d'urbanisme.

En primer lloc, regula jurídicament una nova tipologia habitacional, els allotjaments amb espais comuns complementaris. És una modalitat amb important demanda però que el marc normatiu vigent fins ara no preveia. Aquestes noves tipologies habitacionals, els allotjaments, en règim de lloguer poden abaratir el cost de l’emancipació dels joves, donar resposta a la creixent mobilitat laboral i formativa, i permetre noves modalitats residencials per a la gent gran. D’altra banda, en aquesta nova tipologia d’habitatges  es prohibeix la divisió en propietat horitzontal, fet que propiciarà que es destinin al mercat de lloguer.

Així, el Decret llei estableix les condicions mínimes d’habitabilitat dels espais comuns complementaris dels habitatges i de la part privativa d’aquests allotjaments fins que s’adapti a la nova normativa el Decret que les regulava fins ara. Pel que fa a les superfícies mínimes dels allotjaments, es mantenen les establertes reglamentàriament, si bé, mitjançant les noves previsions legals, part de la superfície es pot destinar a espais comuns complementaris.

El text aprovat avui també actualitza els preus de venda i les rendes màximes dels habitatges amb protecció oficial no regits pel sistema de determinació de preus i rendes establert pel Decret llei 17/2019, per garantir-ne la viabilitat i facilitar-ne la construcció. La voluntat del Govern és propiciar el desenvolupament de moltes de les promocions d’habitatge amb protecció oficial que, amb els actuals preus de lloguer i venda, vigents des del 2008, resulten inviables. Cal tenir en compte que l’increment de cost de construcció que s’ha produït entre el 2008 i el 2020 ha estat del 19,84%.

“És un decret que durant la seva elaboració hem tingut un ampli diàleg tant amb el món municipal com amb el món de la promoció d'habitatges de protecció oficial” ha explicat el conseller de Territori. Damià Calvet ha afegit que es tracta d’un “decret esperat perquè significarà que puguin començar gairebé de manera immediata moltes promocions de protecció oficial en nombre en alguns casos i localitzacions estratègicament molt importants pel país”. “Incrementarem el parc d'habitatges de lloguer social que és un dels objectius que ens hem marcat com a Govern des de l'inici d'aquesta legislatura” ha reblat el conseller.

                       

300 milions d’euros per a les persones treballadores autònomes

El Govern ha aprovat una partida de 300 milions provinents del Fons de Contingència per fer front al segon paquet d’ajuts a les persones treballadores autònomes que han vist afectada la seva activitat econòmica per culpa de la crisi de la Covid-19. Aquest acord permetrà el pagament d’un ajut de 2.000 euros a cadascun dels treballadors per compte propi que es van inscriure al registre que vam obrir fa uns dies per accedir a aquesta prestació. Segons la consellera Budó, 116.000 persones s’han inscrit al registre. “A partir d’ara tots els que s’hagin registrat i compleixin amb els requisits no hauran de fer res més, el registre ja serveix com a sol·licitud, i a partir d’aquí es procedirà al pagament” ha explicat la portaveu que ha afegit que “des  Govern ja hem començat a treballar perquè el pagament es faci abans no acabin les festes de Nadal”.

 

El Govern crea un programa per avançar en l’Administració digital

Durant la roda de premsa, la consellera Budó ha explicat que “l’Administració digital esdevé clau i es converteix en una garantia essencial perquè la ciutadania pugui continuar relacionant-se amb l’Administració pública”. En aquest sentit, el Govern està impulsant mesures per fer front als efectes de la pandèmia, en l’àmbit econòmic i social, adreçades a les empreses i a la ciutadania, que requereixen un model d’administració digital àgil i eficaç per facilitar la seva implementació. En aquest sentit, el Govern ha aprovat avui la creació d’un programa per avançar en l’Administració digital com a peça clau pre fer front a la Covid-19.

Budó ha explicat que el programa està adscrit a la Direcció General d’Administració Digital, tindrà una durada de tres anys i preveu la incorporació de fins a 8 efectius per garantir la correcta execució dels processos. El nou programa temporal s’emmarca en aquest objectiu de fer possible tant el desplegament efectiu de l’Administració digital com també el canvi cultural que l’ha d’acompanyar, així com el desenvolupament d’una nova cultura de l’aprenentatge per a l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic.

 

1,8 milions d’euros pel sector de les fires i revetlles

La consellera Budó ha assegurat que el Govern segueix estant al costat de tots els sectors que pateixen i més en aquests moments. “També estem al costat del sector de les fires i revetlles, afectat com molts, per les conseqüències econòmiques de les mesures de restriccions per la Covid 19” ha dit Budó. En la reunió d’avui s’ha acordat destinar 1,8 milions d’euros al sector de les fires i revetlles. Amb aquesta dotació, el Govern obrirà una línia d’ajuts per a empreses d’atraccions. L’objectiu és ajudar aquest sector, que es caracteritza per una forta estacionalitat, ja que la seva activitat es focalitza de març a octubre, coincidint amb les festes majors dels diferents municipis, que no s’han pogut celebrar a causa de la pandèmia. Properament es publicaran les bases per acollir-se a aquesta línia de subvencions i s’obrirà la convocatòria.

 

Budó: “la modificació del delicte de sedició o els indults són pedaços que no resolen el conflicte, no van a l’arrel”

En el torn de preguntes dels periodistes, la consellera Budó ha recordat que des del Govern sempre s’està disposat a negociar amb el govern de l’estat espanyol i això passa per la resolució del conflicte polític que “té a veure amb l’aprovació d’una llei d’amnistia per presos i exiliats i l’exercici del dret a l’autodeterminació”. Per Budó, “la modificació del delicte de sedició o els indults són pedaços que no resolen el conflicte, no van a l’arrel”. “Si demà surten els presos i poden anar a casa millor que demà passat, però l’indult no resol el conflicte, el conflicte s’ha d’abordar des de llei d’amnistia i que Catalunya pugui exercir el dret a l’autodeterminació” ha reblat Budó. Segons la portaveu del Govern, és el govern espanyol que ha de decidir quan vol reprendre aquestes negociacions.

Quant a l’evolució de la pandèmia, Budó ha fet una crida a la responsabilitat per “preservar la salut i també l’economia dels sectors que han estat fortament colpejats arran de la Covid-19”. “La nostra conducta és molt important tenint en compte els dies que vénen” ha dit la portaveu per “tenir la pandèmia controlada fins que arribi el bon temps”.

 

Altres Acords

En la reunió d’avui, l’executiu ha aprovat l’oferta de 3.152 places docents per a l’estabilització i reposició de les plantilles de professorat. L’oferta d’ocupació pública inclou: 1.356 places per a l’estabilització i consolidació de l’ocupació temporal; i un total de 1.796 places corresponents a la taxa de reposició de jubilacions. Segons Budó, “aquesta mesura d’increment de l’oferta pública de docents permetrà millorar les condicions de les plantilles de mestres i professors i al mateix temps reduir la interinitat”. Aquesta oferta pública s’ha d’executar en un termini màxim de 3 anys i s’afegeix a les ofertes d’ocupació aprovades pel govern en els exercicis anteriors 2017,2018 i 2019. La publicació de l’oferta pública de 2020 permet donar continuïtat a convocatòries massives d’oposicions en els propers cursos amb la finalitat de reduir el percentatge de personal interí.

Avui també el Consell Executiu ha aprovat un nou Pla Econòmic Financer de l’empresa Ifercat, dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, que possibilitarà reemprendre i finalitzar els treballs tècnics i les obres del viaducte i el tram central de l’L9/L10 del metro.

També s’ha acordat una aportació de 8’6 milions d’euros al programa Beatriu de Pinós. Es tracta d’un programa, iniciat l’any 2005, que concedeix ajuts per a la contractació de personal investigador postdoctoral a les universitats, centres de recerca i fundacions hospitalàries de Catalunya. Les aportacions es concretaran en tres transferències per valor de 2’8 milions d’euros al llarg dels exercicis 2021, 2022 i 2023. Els investigadors reben per part de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca suport i formació per ampliar les seves competències transversals i millorar les perspectives de carrera. Amb aquesta finalitat, el programa promou les col·laboracions multidisciplinàries, especialment amb entitats del sector públic, per crear sinèrgies i millorar l’impacte de la recerca.

Per fomentar l’emprenedoria entre la comunitat científica, el Govern ha donat el vistiplau a una aportació econòmica de 540.000 euros al programa ‘The Collider’ de la Barcelona Mobile World Capital Foundation.  The Collider és una iniciativa innovadora que es marca com a fita transformar el coneixement científic en solucions de mercat que responguin als reptes de la indústria i millorin la vida de les persones. El programa se centra a promoure projectes científics que resolguin desafiaments sectorials i a crear equips que combinin talent científic i emprenedor. També en l’acompanyament en la transferència de la innovació al mercat. El Govern ha acordat donar suport al programa ja que facilita un canvi cultural dins de les entitats de recerca cap a la innovació.

En la reunió d’avui del Govern, també s’ha aprovat estendre la vigència del Pla Serra Húnter 2016-2020 de contractació de personal docent i investigador altament qualificat i amb mèrits d’excel·lència internacional a les universitats públiques catalanes, que finalitzava el 31 de desembre de 2021. La pandèmia de la Covid-19 ha alterat el calendari del programa, cosa que fa necessari ampliar-lo fins que s’hagi pogut completar l’avaluació del pla i ratificar una nova fase per als propers quatre anys. A l’espera dels resultats de l’avaluació, el Govern considera necessari garantir la continuïtat del pla per consolidar el compromís del sistema universitari català amb la captació i la retenció de talent del professorat i potenciar la incorporació de personal docent i investigador. Les universitats públiques que es vulguin acollir a aquesta extensió del pla hauran de formalitzar un conveni de col·laboració amb el Departament d’Empresa i Coneixement per desenvolupar-lo.

I en l’àmbit social, s’ha aprovat destinar 62,5 milions d’euros a finançar projectes i activitats de les entitats socials. Aquests diners serviran per atendre la convocatòria ordinària 2021-2022 de subvencions de projectes i activitats a entitats de l’àmbit de polítiques socials. Es beneficien d’aquesta convocatòria entitats sense ànim de lucre que desenvolupin projectes en diferents àmbits: atenció a la infància i l’adolescència, associacionisme, atenció a la immigració, la lluita contra la violència masclista, la igualtat de drets, educació en el lleure, atenció a famílies en situació de vulnerabilitat, sensellarisme o gent gran, entre d’altres.

El Consell Executiu també ha aprovat destinar 3,3 milions d’euros a garantir la navegabilitat del riu Ebre. També s’ha acordat impulsar la millora dels serveis ferroviaris que comuniquen Lleida amb Manresa, mitjançant l’empresa pública Ferrocarrils de la

Generalitat de Catalunya. S’ha impulsat la millora del subministrament d’aigua del municipi de Calaf, a l’Anoia i s’ha aprovat fer una inversió per obres de reforma i construcció d’un gimnàs per un institut del Prat de Llobregat.