{"name":"2023/05/09/14/44/b6507891-7af4-49f2-b6cc-1c89ee3ba06a.jpeg","author":"Rubén MOreno","type":"0","location":"0","weight":"114093"}

El Govern ha fet avui el primer pas per iniciar l’expropiació d’habitatges buits propietat de grans tenidors per destinar-los a famílies vulnerables o víctimes de violència masclista. En concret, el Consell Executiu ha aprovat delimitar els primers 14 municipis catalans on s’actuarà de manera prioritària perquè estan situats en àrees legalment declarades com a zones amb una demanda forta i acreditada d’habitatge. Són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú.

Així ho ha explicat el conseller de Territori, Juli Fernàndez i Olivares, que ha comparegut juntament amb la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu:

“Hem activat una eina que fins a dia d'avui no s'havia utilitzat mai, que és fruit de la Llei 1/2022, que ens permet l'expropiació de la titularitat en cas que hi hagi habitatges de grans tenidors que estiguin inscrits en el Registre d'habitatges buits i que faci més de dos anys que estan desocupats”, ha detallat Fernàndez.

La Llei 1/2022 estableix que la Generalitat o els ens locals poden expropiar per incompliment de la funció social del dret de propietat, que es produeix quan un habitatge roman desocupat de manera permanent i injustificada durant més de dos anys. Aquesta és la primera vegada que el Govern aprofita totes les eines legals per iniciar el tràmit d’expropiació de la propietat per incompliment de la funció social.

Els pròxims dies s’enviaran les primeres cartes amb el requeriment perquè els propietaris dels habitatges acreditin legalment que es destinen a la residència de persones. Si no atenen al requeriment en el termini d’un mes, el Departament de Territori declararà l’incompliment de la funció social de la propietat i iniciarà el procediment d’expropiació, que pot durar uns sis mesos. L’expropiació només afecta els habitatges inclosos al Registre d’habitatges buits i ocupats sense títol habilitant (RHBO). Per tant, n’estan exclosos els petits propietaris.

Un cop fetes les inspeccions i detectats els habitatges potencials, el Departament de Territori iniciarà els procediments d’expropiació. El beneficiari dels habitatges serà l’Incasòl, que disposa de 5 milions per finançar aquesta primera fase d’expropiacions, cosa que permet l’adquisició potencial d’entre 50 i 70 habitatges, segons el preu d’expropiació.

En aquest sentit, a començaments de 2024 ja es podrien obtenir els primers pisos, que quedaran en mans de l’Incasòl. De la gestió se n’ocuparà l’Agència d’Habitatge de Catalunya, que els destinarà a famílies vulnerables incloses a les Meses d’emergència dels municipis on es troben aquests habitatges, o a programes socials, com per exemple el de dones víctimes de violència masclista.

Al costat de la pagesia “en tot moment” davant la situació de sequera

El Govern ha abordat una setmana més la situació de sequera extrema que viu Catalunya des de fa mesos, les pitjors conseqüències de la qual estan afectant la pagesia del país. La falta d’aigua ja ha malmès els cultius de cereal de secà i fa perillar la vinya o les oliveres. A més, limita la producció de les hectàrees de regadiu i pot comportar fins i tot la pèrdua dels arbres. 

Davant d’aquesta situació, el Govern “té com a prioritat immediata alleugerir la càrrega que el sector primari està suportant”, ha assegurat la portaveu Plaja. “Els pagesos i les pageses del nostre país han de saber que aquest Govern és aquí per ajudar-los i acompanyar-los, en tot moment”, ha manifestat, i ha tornat a reclamar al Govern espanyol que “assumeixi la corresponsabilitat, també econòmica, que li pertoca”.

“El Govern espanyol ha passat de no fer res durant molts mesos, amb aigua per a tothom sense cap mena de restricció, a tancar l’aixeta d’un dia per l’altre. Això és previsió? Planificació? Es tracta d’improvisació amb conseqüències gravíssimes per a tot el sector”, ha denunciat, en referència a la decisió de la Confederación Hidrográfica del Ebro de fixar les primeres restriccions al reg el 25 d’abril, tot just fa dues setmanes, mentre que a les conques gestionades pel Govern a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, les primeres mesures es van prendre el setembre de 2021, fa dos anys.

La portaveu ha explicat que el Govern està en contacte setmanalment amb el sector agrícola i ramader, a través de la Taula Agrària,i de les diverses reunions bilaterals amb sectors que pateixen greus afectacions, com és el cas dels regants: “Tenim una via de diàleg oberta per fer front de manera conjunta a la sequera i s’està fent un seguiment setmanal de les afectacions de la sequera al sector primari”.

A més, a partir d’aquesta setmana el Govern recollirà informació detallada per comarca, tipus de cultiu i activitat ramadera per avaluar la situació en temps real i poder desplegar de forma precisa i efectiva les mesures de suport al sector.

Respecte a les pluges que han caigut els darrers dies i les que estan previstes per les pròximes hores, Plaja ha explicat que han servit per trencar la tendència decreixent de l’embassament de Sau, que ara registra 5 hm³ més, i un lleuger repunt a la Baells, unes xifres que “en cap cas serveixen per revertir la situació de sequera extrema” que viu el país. Per tant, ha subratllat la portaveu, és “imprescindible” que tots, tant en l’àmbit domèstic com sectorial, “continuem extremant al màxim les mesures d’estalvi i eficiència d’aigua”.

Impuls a l’hidrogen verd

El Govern també ha aprovat avui impulsar l’ús de l’hidrogen d’origen renovable com un vector estratègic per a la transició energètica i com a oportunitat d’emmagatzematge d’energia. L’objectiu és contribuir a optimitzar l'aprofitament de les xarxes elèctriques, i al mateix temps aconseguir més penetració de les energies renovables.

Entre les mesures que es duran a terme, destaca la creació del Centre Català per a la Descarbonització de la Indústria, un espai de recerca i transferència de coneixement que capaciti la indústria catalana amb solucions tecnològiques que permetin descarbonitzar els seus processos productius.

També s’ha acordat reconèixer la Vall de l'Hidrogen de Catalunya com a instrument de cooperació publicoprivatmultiagent, estructural i, a llarg termini, com a instrument principal per promoure l'economia i l’ús de l'hidrogen renovable a Catalunya.

“A Catalunya, l’aposta per la descarbonització és clara i alineada amb els objectius europeus. Tenim una llei pròpia del canvi climàtic i el Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó 2050”, ha destacat Plaja.

Cal recordar que la Unió Europea va establir, ja fa dos anys, l’objectiu de neutralitat climàtica l'any 2050. La fita que es marca la Unió és tenir disponibles vint milions de tones d’hidrogen renovable produïdes a Europa o importades. És en aquest context que la Comissió Europea ha anunciat que el tercer trimestre del 2023 presentarà una proposta de creació d’un “banc europeu d’hidrogen”.

Finalment, el Govern també ha acordat crear un grup de coordinació interdepartamental integrat pels departaments d’Empresa i Treball -qui presidirà el grup-, d’Economia i Hisenda, d’Acció Exterior i Unió Europea, d’Educació, de Recerca i Universitats, d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de Territori. Entre les seves funcions, destaquen posar en comú les activitats rellevants de cada departament participant, vetllar pel compliment dels compromisos subscrits i coordinar iniciatives en què hi hagi oportunitats de cooperació per maximitzar l’impacte. 

Des d’Acció Exterior es coordinarà el posicionament del Govern respecte de l’hidrogen verd en les diferents xarxes i espais d’actuació exterior i s’identificarà i es farà difusió de les oportunitats de finançament europeu en l’àmbit de l’hidrogen verd a fi d’impulsar la participació catalana en projectes en aquest sector.

En l’àmbit d’Educació, s’incorporaran les tecnologies de l’hidrogen a la formació professional, creant perfils adaptats als actuals cicles formatiu i títols propis de formació professional, tant en cicles com en cursos d’especialització i, fins i tot, crear complements formatius.

Per la seva banda, Recerca i Universitats impulsarà la formació de grau o postgrau per formar una nova generació de professionals en energia i hidrogen renovable que doni resposta a les necessitats de la indústria catalana i es promourà un hub de recerca i innovació en hidrogen renovable a Catalunya i es fomentaran programes de formació d’investigadors i d’atracció d’investigadors sènior d’alt prestigi internacional.