El Govern ha culminat avui “l’arquitectura organitzativa i jurídica” del nou model d’orientació, capacitació i formació professional que posarà fi al “desajust quasi estructural” entre l’oferta formativa i les exigències del mercat. El Consell Executiu ha aprovat la modificació del decret de creació del Consell Català de la Formació Professional i ha nomenat Teresa Casanovas com a presidenta de l’organisme, unes mesures que permetran tirar endavant “el compromís” d’implementar una FP “molt ben sincronitzada amb la demanda de les empreses i l’economia productiva del país”, segons ha manifestat el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs.

 

Amb la modificació del decret s’establirà “una direcció coordinada i única” entre el Consell Català de la Formació Professional i la Comissió del Sistema de Formació i Qualificació Professional, atorgant “un únic lideratge i punt de vista” a la FP que englobi la formació reglada, la contínua i l’ocupacional i permeti així atendre les demandes reals del mercat. “L’objectiu de l’acord és fer efectiva una millor coordinació en l’àmbit de la formació professional per augmentar el nivell de qualificació dels treballadors i adaptar-los a les necessitats de les empreses”, ha manifestat el portaveu qui ha destacat en aquest sentit que “històricament” el país no havia estat “capaç col·lectivament d’organitzar una FP amb un únic lideratge”.

 

Justament el Govern ha nomenat avui Teresa Casanovas Arch com a presidenta del Consell Català de Formació Professional. També assumirà la presidència de la Comissió del Sistema de Formació i Qualificació Professional amb l’objectiu de coordinar i garantir la participació dels departaments i els agents socials en la formació professional. “Amb això podem posar a fons en marxa una formació professional molt ben sincronitzada amb la demanda de les empreses i l’economia productiva del país”.

 

Aquesta és la tercera mesura que endega el Govern en relació a la formació professional, després que el passat 1 de març aprovés el decret d’ordenació de la formació professional inicial (cicles formatius de grau mitjà i cicles formatius de grau superior) per fer més atractius els estudis d’FP per l’alumnat i el teixit empresarial i que una setmana més tard acordés posar en marxa el nou model d'orientació, capacitació i formació professional.

 

 

Davant l’oferiment fet ahir pel cap de l’oposició, el portaveu del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, que el partit estaria al costat del Govern fins a les últimes conseqüències i que els 25 diputats del PSC al Congrés es podrien desmarcar del PSOE al Congrés reclamant el pagament enguany dels 1.450 milions d’euros del fons de competitivitat, el portaveu del Govern ha demanat “el suport explícit del conjunt dels diputats” a la proposició no de llei impulsada per ERC en aquest sentit per poder acudir amb una proposta unitària a la propera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. “Demanem ajut formalment” perquè “ens convé pressió política” per moure “les posicions tancades” del govern espanyol i al Congrés dels Diputats “és on políticament es pot condicionar més el govern espanyol”. “Tenim el convenciment que si els 25 diputats signen, això es desbloqueja”, ha sentenciat Homs. En relació al pla de reequilibri presentat per la Generalitat, Homs ha reiterat que el Govern està fent “un ajust molt notable” i ha demanat “corresponsabilitat” al govern espanyol en l’objectiu de dèficit.

En la reunió del Consell Executiu s’ha valorat també la bona acollida dels bons emesos per la Generalitat i que, segons ha constatat el portaveu del Govern, mostra “la clara confiança en el propi sistema i particularment en la institució de la Generalitat”. De fet, el Govern ha decidit ampliar fins a 2.400 milions d’euros l’emissió de bons a un any, després que avui estigui previst assolir l’objectiu de 1.900. Es podran subscriure fins el proper 21 d’abril. Ahir es va tancar el termini per subscriure els bons amb venciment a dos anys, després de rebre 42.779 sol·licituds per un import de 1.173 milions d’euros. S’ha superat així la quantitat ampliada de 960 milions d’euros.

 

En la compareixença posterior a la reunió de Govern, el portaveu ha informat que la celebració de la Diada de Sant Jordi s’ajustarà “plenament a les circumstàncies del moment”, amb la celebració d’un “acte de suport al poble del Japó” a la Sagrada Família i una recepció al Palau de la Generalitat, molt més reduïda que els altres anys. De fet, el cost dels actes que se celebraran al Palau de la Generalitat (trobada-cafè, acte litúrgic, benedicció de roses i jornada de portes obertes) i que comptaran amb un centenar d’assistents serà de 18.000 euros, davant dels 199.150 euros que van costar els actes institucionals de l’any passat, entre els quals hi havia la recepció del Palau de Pedralbes, amb més de 3.500 convidats.

 

 

 

El Govern ha encarregat al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen jurídic preceptiu que determini si els articles 101, 102, 110 i 111 de la Llei d’economia sostenible vulneren les competències de la Generalitat en matèria de transports, medi ambient, foment i gestió de l’eficiència energètica, habitatge i urbanisme, recollides a l’Estatut d’Autonomia. El dictamen és previ a la possible presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC). L’executiu també ha acordat plantejar un conflicte positiu de competència davant del TC en relació als articles que designen la Entidad Nacionalde Acreditación com a organisme nacional d’acreditació

En l’àmbit laboral, el Govern també ha aprovat un decret que regula l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de les persones amb discapacitat en empreses de 50 o més treballadors. El Consell Executiu ha autoritzat l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) a obrir dues línies de préstecs per als pescadors i armadors aturats temporalment amb un import total de 2 milions d’euros. Es podrà acollir a aquests ajuts la flota d’arrossegament de Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Calafell, Torredembarra, Tarragona, Cambrils, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar i de marisqueig de petxina lluent dels ports d’Arenys de Mar i Blanes.