• Els informes, que el president Mas ha enviat aquest matí a tots els participants en la cimera, cobreixen sis grans àrees temàtiques: "Noves vies de finançament al sector privat", "Aposta per la política industrial", "Un model flexible per a l'activitat de les pimes", "Interrelació, recerca, innovació, universitat i activitat productiva", "Foment de l'esperit emprenedor", i "Política energètica"
• L'Executiu també ha fixat la posició de cara al Consell de Política Fiscal i Financera de demà, en què plantejarà tres objectius: reclamar el fons de competitivitat, proposar una moratòria per a la liquidació de les bestretes de 2008 i 2009 i plantejar l'aval estatal a les emissions de deute autonòmic

El Govern ha rebut, en la seva reunió d'avui, els documents de treball que va encarregar el 25 de març passat al Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica (CAREC) després de la Cimera Econòmica que es va celebrar a Barcelona amb partits polítics i agents econòmics i socials. Així ho ha anunciat el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

Els informes, que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha enviat aquest matí a tots els participants en la cimera, cobreixen sis grans àrees temàtiques que el Govern va encarregar després de la trobada: "Noves vies de finançament al sector privat", "Aposta per la política industrial", "Un model flexible per a l'activitat de les pimes", "Interrelació, recerca, innovació, universitat i activitat productiva", "Foment de l'esperit emprenedor", i "Política energètica". Aquests documents es poden consultar des de la pàgina web de la Generalitat www.gencat.cat.

El portaveu Homs ha explicat que, amb aquests informes sobre la taula i de cara als mesos de setembre o octubre, el Govern parlarà amb els diferents partits polítics i agents socials que van participar a la cimera per tal "d'aprofundir en el diàleg i trobar consensos", "ja sigui en format cimera o en altres formats alternatius". "En la voluntat d'acord i de buscar consensos el més amplis possibles és on som i ens hi trobaran", ha afegit Homs.

El portaveu també ha subratllat "l'agraïment del Govern" al CAREC, "a aquest grup de persones preparades, d'alt nivell, perquè s'han prestat per fer una feina intensa, que no és remunerada, i que és una feina pel bé comú i l'interès col•lectiu. Agraïment per la voluntat d'implicar-se en la crida que va fer el president de la Generalitat".

Consell de Política Fiscal i Financera

El Govern també ha fixat la posició de cara al Consell de Política Fiscal i Financera que se celebrarà demà a Madrid. La postura de l'Executiu anirà lligada a tres objectius: reclamar el fons de competitivitat, proposar una moratòria per a la liquidació de les bestretes de 2008 i 2009 i plantejar l'aval estatal a les emissions de deute autonòmic.

Homs ha explicat que demà el Govern posarà sobre la taula "per enèsima vegada" la reivindicació del Fons de Competitivitat. Aquest cop, però, ho farà a més amb "la força democràtica al costat representada per l'amplíssima votació al Parlament de Catalunya". Homs s'ha referit així a la moció aprovada per la Cambra divendres passat en què reclamava a l'estat el pagament del fons de competitivitat que preveu el sistema de finançament. "Aquesta reivindicació és una exigència llei en mà, és una exigència atenent el sentit democràtic de les coses", per tant, ha demanat Homs, "que se'ns pagui el que se'ns deu".

El Govern també plantejarà una moratòria en la liquidació de les bestretes corresponents als anys 2008 i 2009. La Generalitat, segons ha explicat el portaveu, hauria de retornar 623 milions anuals en els propers quatre anys, ja que els ingressos reals en aquells anys han estat molt inferiors a les previsions realitzades, "per un mal càlcul del Govern central".

Homs ha lamentat que l'estat "per una banda exigeix que no gastem i que fem retallades, per l'altra allò que ens deuen no ens ho paguen i ens fan tornar diners de més". Aquesta situació "kafkiana", segons ha dit, "no fa sostenible un sistema de confiança raonable entre la Generalitat de Catalunya i el Govern central".

El tercer objectiu que el Govern posarà sobre la taula en el Consell de Política Fiscal i Financera és que l'estat avali també el deute autonòmic, ja que actualment només ho fa amb les emissions de deute propi. El portaveu ho ha argumentat adduint, d'una banda, no pot ser que l'aval estatal estigui vinculat al deute de la pròpia administració general de l'Estat, mentre que el deute de les comunitats autònomes, originat principalment per la despesa en polítiques socials, no tingui l'aixopluc de l'Estat. Per l'altra, ha explicat que amb l'aval de l'estat les condicions per col•locar el deute de la Generalitat serien més favorables.

El Govern referma la seva aposta estratègica pel turisme de neu amb la gestió de les estacions d'esquí d'Espot i Port Ainé

El Consell Executiu ha encomanat avui a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) la gestió de l'explotació de les dues instal•lacions, que l'organisme ha adquirit recentment i que fins ara eren propietat de l'Institut Català de Finances (ICF). El Govern vol potenciar aquestes instal•lacions perquè esdevinguin un motor de dinamització econòmica del territori, més enllà de la temporada d'esquí. Amb aquest objectiu FGC està treballant en l'elaboració d'un pla estratègic que definirà les actuacions a impulsar.

"Tot el que va lligat amb el turisme és estratègic i principal en l'actuació d'aquest Govern", ha assegurat el portaveu del Govern. En aquest sentit, Homs ha explicat que el Govern té negociacions en marxa amb diferents operadors turístics per a l'arribada de passatges procedents de països de fora de l'espai Schengen a l'aeroport d'Alguaire.

Pel que fa a la decisió de Ryanair de reduir la seva presència a l'aeroport de Girona, Homs ha dit que l'anunci no satisfà al Govern, i que tot i estar "oberts al diàleg", "hi hagut elements de l'actitud de responsables de companyia aèria als quals el Govern no podia sucumbir". Homs també ha expressat la convicció del Govern que l'aeroport de Girona "té més futur fins i tot del que té ara, perquè la capacitat turística de la demarcació de Girona i l'entorn i la proximitat de Barcelona i el conjunt del país té una fortalesa que no tombarà una companyia aèria".

Defensa de la llei de l'occità, aranès a l'Aran

Finalment, el portaveu del Govern ha manifestat la voluntat del Govern de "defensar la llengua aranesa" davant l'anunci del consell de ministres de presentar recurs al Tribunal Constitucional. "Allò que pugui valdre pel català també ha de valdre per l'aranès", ha dit Homs. "No pot haver llengües de primera i llengües de segona. Plantejarem batalla legal quan el Govern espanyol presenti el recurs", ha assegurat amb contundència.