• Els boscos i les forests són la infraestructura verda més important del nostre país, ja que proporcionen múltiples serveis de gran importància: biodiversitat, fixació de carboni, aportació d’oxigen, l’ajuda al recàrrec d’aqüífers i reducció de l’erosió
• El Govern dota els ajuntaments d’instruments jurídics per fer front al “despropòsit” de la reforma local de l’Estat que comporta  “el desmantellament efectiu de polítiques clau per a les persones”
• El portaveu Homs demana al ministre Margallo que faci “propostes” a Catalunya i no “amenaces”

El Govern ha aprovat el Pla General de Política Forestal de Catalunya, que preveu els eixos estratègics de planificació i les línies d’actuació per garantir l’efectivitat del nou model de gestió multifuncional del bosc que promou el Govern.

 

El pla té dos objectius fonamentals: potenciar les funcions socioeconòmiques i ambientals dels terrenys forestals i fomentar la conservació de la biodiversitat. A Catalunya, el 64% del territori català és forestal - el 40% és arbrat - i el 80% de la superfície forestal és de titularitat privada (uns 200.000 propietaris).

 

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha presentat el pla durant la roda de premsa del Govern. Pelegrí ha assenyalat que “els boscos i els forests són la infraestructura verda més important del nostre país, ja que  proporcionen multiples serveis gran importància: biodiversitat, fixació de carboni, aportació d’oxígen, l’ajuda al recàrrec d’aqüífers i la reducció de l’erosió“.  

Malgrat això, a Catalunya la rendibilitat dels boscos és molt baixa, els costos de gestió sovint són alts i la majoria indústries de transformació  es dediquen a productes de poc valor afegit.

 

En aquest sentit, l’explotació comercial de les superfícies forestals de Catalunya només representa un 0,06% del PIB global del país. Es produeix, doncs, un creixement anual de 2,9 milions de m³/any, i només un 20% d’aquest creixement s’aprofita.

 

L’objectiu principal del Govern i del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural en matèria de medi natural, i gestió dels espais naturals protegits i de la superfície forestal de Catalunya és preservar i gestionar de manera sostenible els valors naturals i de biodiversitat dels boscos, de les superfícies forestals i del conjunt del territori de Catalunya, perquè “la millor manera de conservar i protegir és gestionar”, ha assegurat Pelegrí.

 

El PGPF permetrà la integració de la planificació forestal en la planificació territorial i urbanística, l’articulació entre els diferents plans territorials sectorials aprovats o futurs i la millora dels aspectes transversals de la política forestal.

 

El Pla té els objectius següents:

 

El PGPF s’estructura en 6 eixos estratègics, 15 línies d’acció i un total del 102 accions operatives al llarg dels 10 anys de desenvolupament, per bé que algunes d’elles ja s’han activat durant el darrer any.

 

Els eixos estratègics són la planificació, informació i coneixement; la conservació dels valors ecològics; la gestió de la funció protectora dels boscos sobre el sòl i el cicle de l’aigua; la gestió preventiva dels riscos naturals; la dinamització de la producció i la gestió dels usos públics. 

Els eixos 4 i 5 de prevenció d’incendis i dinamització del sector productiu contenen més del 50% de les accions del Pla, 59 de 102, de les quals 32 són operatives.

 

El Govern ha aprovat el decret llei pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) a Catalunya. Aquesta norma és una mesura de caràcter urgent i transitòria que permetrà els ajuntaments continuar oferint els serveis que actualment presten quan entri en vigor la llei de reforma local de l’Estat i fins que no s’aprovi la llei de governs locals catalana, actualment en tràmit parlamentari.

 

Amb el decret, el Govern vol evitar les conseqüències negatives que tindria sobre els ajuntaments l’aplicació de la LRSAL, una llei que el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha considerat un “despropòsit” que comporta  “el desmantellament efectiu de polítiques clau per a les persones”.  “Sumada a les restriccions de dèficit, aquesta llei ens acaba oferint una combinació perversa que ens porta a una situació més que absurda”, ha lamentat Homs, ja que “la LRSAL no deixa justificar despeses per determinats serveis dels ajuntaments, i l’objectiu de dèficit no deixa incrementar despesa a la Generalitat”, ha afegit.

 

El conseller ha denunciat que una decisió presa “des d’un despatx a Madrid” trenqui els principis de subsidiarietat i proximitat i “es carregui” un model català de col·laboració interadministrativa entre Ajuntaments, Consells Comarcals i la Generalitat “molt eficient i potent”  que ha permès amb pocs recursos poder desenvolupar serveis prioritaris per als ciutadans, com ara llars d’infants, escoles de música, serveis socials per atendre les persones més vulnerables, salut pública, salubritat d’aigües, plagues d’animals, etc.

 

L’elaboració del text ha estat fruit d’un procés participatiu plural i de la complicitat amb les entitats municipalistes. Es tracta, doncs, d’una norma elaborada des de la proximitat, amb respecte i coneixement de la realitat local de Catalunya. El decret llei dóna resposta a la necessitat de disposar d’una normativa que unifiqui criteris, eviti interpretacions contradictòries i ofereixi garanties del manteniment de l’autonomia local.

 

L’escenari d’incertesa jurídica que afecta el funcionament diari dels ens locals pel que fa a les matèries competencials sobre les quals poden prestar serveis públics, està permetent que cada municipi faci una interpretació diferent i que es posin en relleu supòsits possibles de paralització o renúncia en la prestació de serveis i activitats que poden ser de naturalesa bàsica, com ara serveis socials, ensenyament, polítiques d’immigració, d’ocupació i de defensa de consumidors.  

 

A aquest marc, que ha generat la successió de nombroses i contradictòries interpretacions, s’afegeix el fet que l’aplicabilitat d’algunes de les previsions de la llei estatal, que és vigent, estan diferides en el temps, en certs terminis, com ara els relatius a l’adaptació d’acords, convenis i altres instruments de col·laboració, que caldrà adaptar a la nova llei abans del 31 de desembre d’enguany.

 

Un dels objectius d’aquest decret llei és la definició de les competències pròpies dels ens locals, de les competències delegades de l’Administració de la Generalitat a les entitats locals i de les competències dels ens locals distintes de les pròpies i de les atribuïdes per delegació. També pretén regular el procediment per a l’obtenció dels informes previstos per a l’exercici de les competències dels ens locals distintes de les pròpies i de les atribuïdes per delegació, així com l’adaptació dels convenis, acords i altres instruments de cooperació subscrits entre l’Administració de la Generalitat i les entitats locals.

 

A preguntes dels periodistes, el conseller Homs ha respost a les declaracions del ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García- Margallo, que avui ha assegurat que la consulta tindria conseqüències econòmiques catastròfiques per a Catalunya.

 

El portaveu del Govern ha demanat al ministre que faci “propostes” a Catalunya i no “amenaces”. “En ple segle XXI a una societat com la catalana no se la persuadeix a base d’amenaces, que formen part del passat, sinó a base de democràcia. La gent ja no té por de les amenaces ni de les visions catastrofistes”, ha afegit.

 

En relació amb la suspensió sobtada del debat sobre el procés sobiranista que el Centre for European Policy Studies (CEPS) havia d’organitzar avui a Brussel·les amb la participació del president del Consell Nacional per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer, el conseller Homs ha apuntat a “pressions” del Govern espanyol.

 

En aquest sentit, el portaveu ha lamentat “profundament” que el Govern espanyol “coaccioni” institucions per “procurar que no ens puguem explicar”.

 

El decret de preus públics universitaris per al curs 2014-2015 no aplicarà l’actualització de l’IPC per a les primeres matrícules de graus i cicles, d’acord a la proposta presentada a la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya. Després del vistiplau d’aquest òrgan –integrat pels rectors i els presidents dels consells socials de les universitats–, el Govern ha aprovat avui el decret corresponent.

 

Amb aquest decret el Govern dóna compliment al “compromís” de mantenir els preus dels crèdits matriculats per primera vegada després de l’aplicació, al 2012, del sistema que estableix el pagament en funció del nivell de renda familiar. Un mecanisme que “garanteix que ningú quedi fora de la universitat per motius econòmics”.

 

El decret afecta els preus dels serveis acadèmics i complementaris dels ensenyaments que presten les universitats públiques de catalanes i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

 

La congelació dels preus públics universitaris, que ja es va aplicar el curs 2013-2014, respon a l’objectiu de facilitar l’accés als estudis. Així, per segon curs consecutiu, els preus dels crèdits seran els mateixos: 25,27 euros per als estudis de coeficient A; 35,77 euros pels de coeficient B; i 39,53 per als de coeficient C.

 

“Aquest nou sistema de preus ens ha permès disposar d’un nivell de beques que fins ara no havíem pogut tenir, pels incompliments del govern espanyol a les sentències del Tribunal Constitucional, a les quals tant apel·len i que mai no compleixen”, ha destacat el conseller Homs.

 

Així, la implementació del nou sistema de preus per renda ha suposat un augment dels estudiants becats i el curs 2012-2013 van arribar al 31%, respecte al 23% del curs 2011-2012 o el 19% del curs 2010-2011. Si només, es comptabilitzen els estudiants de les universitats públiques, una tercera part dels matriculats va rebre una beca el curs 2012-2013, el que significa un increment de 5 punts respecte al curs anterior.

 

Pel que fa a les Beques Equitat, es continuarà aplicant el tram més baix –que preveu una bonificació del 50%– per a tots aquells estudiants que compleixen els requisits econòmics per ser beneficiaris de les beques del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports (MECD) però que queden exclosos dels ajuts estatals al tenir una nota entre 5 i 5,5. Així mateix, les Beques Equitat mantindran la bonificació a les enginyeries que es va aplicar el curs passat després del canvi de coeficient d’estructura docent.

 

En relació amb el fraccionament del pagament de la matrícula, el decret de preus per al curs 2014-2015 introdueix l’obligatorietat que, com a mínim, aquest fraccionament sigui el mateix que el curs anterior, que voldria dir que es faci en tres fases.

 

També es mantenen els preus en les repeticions de matrícula, màsters, doctorats i serveis acadèmics administratius, tot i que en aquests casos sí que s’aplicarà l’actualització de l’IPC. En el cas dels màsters que no habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades, continua l’opció de rebaixa de fins a un 30% sobre el preu del crèdit. Així, hi ha dos preus diferenciats actualitzats amb l’IPC entre els estudis que habiliten (40,88 euros/crèdit) i els que no habiliten (65,41 euros/crèdit, susceptible a la bonificació del 30%).

 

A mes, s’ha ampliat als estudis de màster l’exempció de pagar el percentatge del preu per a la convalidació, adaptació o reconeixement de crèdits en aquells supòsits especials relacionats amb la planificació de les trajectòries curriculars dels estudis que la universitat ofereix als estudiants. El curs anterior, aquesta opció només estava prevista per als graus.