• L’Avantprojecte de llei de la direcció pública professional de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic establirà criteris d’idoneïtat i competència professional i definirà els mecanismes d’accés a aquests llocs de treball, així com sistemes d’avaluació de resultats
• El Govern també aprova el codi de principis i conductes recomanables en la contractació pública per assolir l’excel·lència en l’actuació administrativa
• Homs defensa les “mesures concretes” del Govern per recuperar la confiança dels ciutadans en la política 

El Govern ha aprovat avui dues mesures que responen al “compromís inequívoc” de l’Executiu amb “la transparència i la reforma de l’Administració” per a la “regeneració democràtica” i la “recuperació de la confiança dels ciutadans” en els seus representants polítics, segons ha explicat en roda de premsa el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs.

 

En primer lloc, l’Executiu ha donat llum verd a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de la direcció pública professional de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic. Aquesta norma, que s’emmarca en l’eix 4 del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, té com a objectiu la professionalització de càrrecs directius i l’establiment de criteris d’idoneïtat i competència professional per al seu accés i avaluació de resultats.

 

Un sistema de direcció pública professional exigeix demostrar unes determinades competències per accedir-hi, i mantenir-les i millorar-les durant el seu exercici. I per tant, no és només un motor de canvi i d’innovació organitzativa, sinó que també garanteix el manteniment i la millora dels serveis públics i la seva continuïtat més enllà del cicle polític i electoral. A més, l’avaluació periòdica d’aquest directiu suposa alhora l’avaluació del funcionament dels serveis sota la seva responsabilitat. 

 

Aquesta iniciativa pretén “institucionalitzar la direcció pública professional com el conjunt de principis d’actuació, funcions, facultats i responsabilitats atribuïbles a una nova categorització de llocs de treball, situada en la franja intermèdia existent entre els llocs propis de la funció pública i els òrgans de decisió política”, segons ha destacat Homs durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

Homs també ha destacat que la mesura no comporta crear nous llocs de treball, sinó “reconvertir llocs de caràcter orgànic que ja existeixen en l’actualitat”. Així, una part dels actuals òrgans directius es transformaran en llocs reservats a la direcció pública professional. Les persones que se situïn en aquest espai intermedi, amb competències acreditades i acreditables, tindran una doble funció: desenvolupar el programa polític del Govern i dirigir organitzacions públiques.

 

Entre els llocs de treball a reconvertir, hi ha part dels que actualment s’identifiquen com a alts càrrecs en l’àmbit de l’organització departamental, direccions o gerències en les entitats del sector públic, o llocs amb funcions directives d’alt nivell amb especials característiques tècniques.

La nova llei regularà en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic els aspectes següents: 

 

Des del punt de vista estratègic, la direcció pública professional és clau en el procés de reforma de l’Administració, que ha d’incorporar necessàriament els principis de transparència, publicitat, competència, concurrència i aptitud en la selecció del personal directiu.

 

El Govern aprova un codi de bones pràctiques en la contractació pública per assolir l’excel·lència en l’actuació administrativa 

 

En segon lloc, el Govern ha aprovat el Codi de principis i conductes recomanables en la contractació pública, un document adreçat als alts càrrecs, directius, comandaments, càrrecs administratius i empleats públics amb l’objectiu de disposar d’un instrument aglutinador de les pautes essencials en matèria d’ètica i de bones pràctiques contractuals en l’activitat quotidiana i ordinària dels òrgans de contractació. Així, el Codi s’afegeix a les 51 mesures per a la transparència i la regeneració democràtica impulsades pel president de la Generalitat, que situen l’Administració de la Generalitat “al capdavant de les administracions públiques” de l’entorn socioeconòmic de Catalunya.

 

El Codi recull els fonaments i les bones pràctiques que els departaments de la Generalitat de Catalunya i les entitats que integren el seu sector públic ja tenen integrats en la tasca diària, però a més incorpora nous continguts que “transcendeixen la legalitat vigent” per “assolir l’excel·lència en l’actuació administrativa”, ha explicat Homs.

 

Entre les bones pràctiques contractuals incloses al Codi destaquen les següents:  

 

El Codi instaura un conjunt de principis i valors ètics, segons els quals tot el personal que intervé en la contractació pública haurà de perseguir sempre únicament i exclusivament la satisfacció de l’interès públic i haurà d’actuar amb la màxima transparència possible i facilitar l’accés dels ciutadans a la informació contractual, sense més limitacions que les establertes per la llei.

 

L’ètica en la contractació ha de ser part de la cultura i dels valors dels òrgans de contractació. Per aquest motiu, els alts càrrecs, directius i comandaments públics han de vetllar per tal que els destinataris del Codi coneguin i el seu contingut i el compleixin.

 

La Comissió d’Ètica en la Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya, de nova creació i adscrita al Departament de la Presidència, serà l’encarregada d’efectuar el seguiment de l’aplicació del Codi a l’Administració de la Generalitat i a les entitats del seu sector públic i de proposar les adaptacions pertinents per a la permanent actualització als requeriments ètics i socials. La Comissió estarà integrada per representants dels departaments i entitats de la Generalitat de Catalunya.

 

Durant la roda de premsa, el portaveu Homs ha valorat l’anunci del Govern espanyol de revisar el nombre de càrrecs públics aforats. El portaveu l’ha contraposat a les “mesures concretes” que el Govern està prenent per “recuperar la confiança dels ciutadans en els seus representants polítics”, com ara el codi de bones pràctiques en la contractació pública aprovat avui per l’Executiu o les 51 mesures impulsades pel president de la Generalitat en les cimeres sobre transparència i regeneració democràtica. “Aquestes mesures no generen tants titulars però són efectives i responen a un compromís real”. “No es guanya la confiança fent coses per quedar bé”, ha assegurat Homs.

 

El conseller ha demanat que el debat sobre els aforats sigui “serè”, “amb tots els pros i contres damunt la taula” i al marge de “populismes” i “improvisacions” ja que, ha lamentat, “moltes vegades es fan promeses per quedar bé que acaben en el limbe de la superficialitat i no en el nivell del compromís real”.

 

El Govern ha aprovat la constitució de la Taula sobre la pobresa energètica, que serà l’òrgan de concertació social i d’assessorament per fer front a la situació de les persones amb vulnerabilitat energètica a Catalunya.

 

Aquesta mesura dóna continuïtat a la tasca que va iniciar el Govern el mes de desembre passat quan, davant l’increment del cost de l’energia i les dificultats d’una part de la població per assumir el cost dels serveis bàsics, va aprovar un decret llei per incloure al Codi de consum de Catalunya una primera definició de persones vulnerables i establir restriccions a la interrupció dels subministraments energètics en els mesos d’hivern.

 

Així, la Taula tindrà com a objectius remetre al Parlament propostes com ara una definició de persona amb vulnerabilitat energètica, els mínims vitals de proveïment energètic a garantir, models de tarifes socials i mecanismes per a la seva sostenibilitat, o bé criteris d’avaluació de la pobresa energètica. 

 

Formaran part de la Taula de la pobresa energètica el Departament d’Empresa i Ocupació –que la presidirà a través del secretari d’Empresa i Competitivitat-, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Departament de Benestar Social i Família, el Departament d’Economia i Coneixement, dos representants de les associacions de consumidors, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, Endesa, Gas Natural, Repsol, Aseme, Càritas Diocesana, la Fundació Mambré, Creu Roja, la Taula del Tercer Sector, Ecoserveis, Cooperativa Tarpuna i la Coordinadora d’assemblees de treballadors en atur de Catalunya. Amb aquesta composició es garanteix la participació dels diferents agents implicats en aquesta situació.

 

 

En l’àmbit de la cultura, el Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques per al foment del sector audiovisual i per a la difusió cultural digital. D’aquesta manera, el projecte inicia la tramitació parlamentària.

 

El Govern impulsa així la creació d’un tribut aplicable a les companyies operadores d’Internet, amb una quota fixa de 0,25 euros/mes per cada connexió a Internet contractada en el territori de Catalunya, ja sigui a través de la telefonia fixa o de dispositiu mòbil. Es preveu que la recaptació anual per aquest tribut sigui de 20,5 milions d’euros, que es destinaran a la creació de fons per fomentar la producció i la millora de la competitivitat del sector audiovisual català i la creació de continguts culturals digitals.

 

La creació de l’impost no comportarà cap càrrega tributària a les persones que tenen contractat el servei d’accés als continguts existents en les xarxes de comunicacions electròniques.

 

L’impost és un tribut finalista que té per objectiu dotar el fons per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya (creats a l’article 29 de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema), i el fons de foment per a la difusió cultural digital, que es crea ex novo a través d’aquesta llei, la finalitat del qual és el foment de la creació i posada a disposició pública de continguts culturals digitals.

 

El Govern considera necessària la creació d’aquest impost per enfortir i ajudar la producció pròpia audiovisual en la línia del que fan altres països europeus quan expressen l’excepció cultural per tal de defensar en positiu el seu llegat cultural i lingüístic, la seva economia i l’ocupació en el sector de l’audiovisual. Així, el fons per al foment de l’audiovisual a França té un 11% d’aportacions dels fons públics, i un 89% procedents de tributs; en el cas d’Alemanya, el 55% procedeix de fons públics i el 35% són procedents de taxes; mentre que al Regne Unit el 60% procedeix de fons públics i el 30% de la loteria.

 

El Govern ha aprovat la memòria prèvia a l’inici de la tramitació de l’Avantprojecte de llei de canvi climàtic de Catalunya. El text estableix que Catalunya es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus.

 

En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la UE als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte l’any 2005, i del 80% o més l’any 2050. També preveu disminuir la vulnerabilitat de la població, els sectors socioeconòmics i els ecosistemes als impactes del canvi climàtic, a través de la integració en les diferents planificacions de les polítiques sectorials, de mesures concretes de mitigació i d’adaptació.

 

Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà, en aquest sentit, pionera a l’Estat espanyol, on només el País Basc i Andalusia han començat a desenvolupar iniciatives normatives. A Europa ja existeix a països com França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia.

 

A la tardor, s’iniciarà el procés d’informació pública de l’Avantprojecte de llei i, un cop superada tota la tramitació administrativa, quedarà enllestit perquè el Govern pugui procedir a la seva aprovació, cap a finals d’any. D’aquesta manera, es donarà compliment al compromís adquirit per l’Executiu d’aprovar la Llei en aquesta legislatura.

 

El Govern ha aprovat interposar les accions legals corresponents per impugnar les resolucions o acords de l’Administració General de l’Estat, o els seus organismes vinculats, que impedeixin la restitució a la Generalitat de la documentació confiscada a Catalunya amb motiu de la Guerra Civil, documentació custodiada a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, a Salamanca, i que encara resta pendent de traspàs per part del  Ministeri de Cultura.

El Govern també ha aprovat apel·lar, si escau, als organismes internacionals pertinents per obtenir la seva empara per fer efectiva la restitució dels documents confiscats, coneguts com els “papers de Salamanca”, als seus legítims titulars.

 

Aquest acords són a causa de l’anunci del Ministeri de Cultura que el Govern espanyol no transferirà a la Generalitat la resta de documents catalans pendents de traspàs i atès que aquest fet comporta l’incompliment de la Llei estatal 21/2005, de 17 de novembre.

 

Finalment, el Govern ha aprovat ajustar les edats d’administració d’algunes dosis de vacunes i afegir una dosi de vacunació contra la meningitis C per evitar els casos d’aquesta malaltia en l’adolescència i joventut. Els canvis també impliquen la vacunació enfront hepatitis A als 12 mesos i als 6 anys (com a evolució del pla pilot de vacunació contra les hepatitis A i B). Una novetat important és l'adopció oficial de la vacuna de la tos ferina en embarassades en l'últim tram de gestació, iniciada ja a principis d'aquest any.