• El nou gravamen afectarà els pisos propietat d’entitats financeres que portin almenys dos anys buits i estiguin situats en els 72 municipis amb demanda acreditada d’habitatge
• El Govern també posa en marxa el lloguer solidari per mobilitzar el parc privat d’habitatges
• El conseller Homs qualifica el sistema de bestretes de l’actual model de finançament d’”insuficient, insegur i arbitrari”
• El portaveu del Govern adverteix el Govern espanyol que no caigui en la temptació de considerar la propera trobada entre els presidents Mas i Rajoy una oportunitat per “menysprear el president Mas o el Govern de Catalunya”

El Govern ha aprovat el Projecte de llei per crear un impost sobre els pisos buits. Amb aquest acord, l’Executiu dóna compliment al “compromís” d’aprovar la norma abans del període d’estiu perquè se n’iniciï la tramitació parlamentària al més aviat possible, segons ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern.

 

Aquesta mesura, que se suma a d’altres del Pla pel Dret a l’Habitatge com ara els recents acords amb Sareb, Catalunya Caixa i Bankia per a la cessió de 1.230 pisos a l’Administració per a lloguer social, té per finalitat “incentivar” les entitats financeres propietàries d’una important bossa de pisos perquè els posin en el mercat de lloguer.

 

Es calcula que afectarà com a mínim 15.000 pisos en mans d’entitats financeres en els 72 municipis amb major demanda d’habitatge, una xifra que per al conseller Vila justifica l’oportunitat de la mesura: “Estàvem convençuts que calia generar algun estímul en aquest sentit”, ha afirmat. S’estima que l’impost tributarà una mitjana anual d’entre 850 i 1.650 euros per habitatge buit.

 

La nova norma preveu aplicar l’impost en el cas d’habitatges desocupats durant més de dos anys sense causa justificada. “Aquesta és una mesura d’estímul que no té cap ànim recaptatori” ha explicat Vila. Per aquest motiu, les persones físiques, les administracions públiques i les entitats del tercer sector de la xarxa d’inclusió social estaran exemptes de l’aplicació d’aquest gravamen.

 

El Projecte preveu un conjunt de bonificacions, en funció de quants pisos vagi posant en lloguer assequible el titular, bé directament o bé cedint-los a borses de mediació per al lloguer social a les administracions o a les entitats socials. Les bonificacions són les següents:

 

·         Si el titular destina del 5 al 10% dels habitatges a habitatge assequible, obtindrà una bonificació del 10% de quota.

·          Si destina entre el 10 i el 25% a habitatge assequible, es  beneficiarà d’una bonificació del 30%.

·         Entre el 25 i el 40% tindrà un 50% de bonificació de quota.

·         Si hi destina més del 40% la bonificació serà del 75%.

·         Finalment la bonificació serà del 100% quan es destinin a lloguer social més del doble d’habitatges buits que estiguin subjectes a l’impost.

 

L’impuls a l’establiment d’aquest impost es desprèn de la Llei del dret a l’habitatge, que preveu un seguit de mesures perquè els habitatges desocupats injustificadament, en àmbits d’acreditada demanda, s’incorporin al mercat per mitjà, si escau, de la intervenció de les administracions. D’altra banda, la regulació d’aquest impost complementarà les diverses mesures que s’inclouran en el Pla per al dret a l’habitatge, la tramitació del qual és a punt de finalitzar.

 

Una nova mostra del compromís del Govern per garantir el dret a l’habitatge de les persones més vulnerables és l’aprovació del lloguer solidari, una nova iniciativa que es posarà en marxa a partir d’aquest estiu i que té per objectiu “incentivar les persones propietàries de pisos buits del parc privat perquè els cedeixin a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya durant sis anys per posar-los a lloguer”. Aquesta experiència pilot preveu mobilitzar, d’entrada, un estoc de 200 pisos situats en algun dels 72 municipis amb forta demanda d’habitatge La mesura compta amb un pressupost de 2,5 milions d’euros. 

 

Els propietaris, prioritàriament persones físiques, podran optar a participar en aquest programa a canvi de cedir gratuïtament el seu habitatge a l’Administració per un període mínim de sis anys. Com a contrapartida, la Generalitat reformarà i adequarà el pis, per un import màxim de 12.000 euros per habitatge, i el destinarà a lloguer social. Cada propietari serà compensat amb una renda aproximada de 75 euros mensuals que tenen per finalitat únicament compensar-li les despeses ordinàries de l’habitatge (IBI, comunitat de veïns, etc.). 

 

Aquesta iniciativa pretén cobrir els objectius següents: afavorir els propietaris d’habitatges que no poden mantenir-los ni rehabilitar-los, temporalment, però que en volen conservar la propietat; mobilitzar habitatges desocupats; obtenir més habitatges per a polítiques socials, i propiciar que es facin obres de rehabilitació per generar ocupació.

 

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha valorat a preguntes dels periodistes l’anunci del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que compensarà Catalunya amb 646 milions d’euros per la liquidació definitiva del sistema de finançament del 2012.

 

Per al portaveu, que ara el ministeri hagi de retornar diners a la Generalitat evidencia que el model de bestretes actual és “insuficient des del punt de vista dels recursos i a més és arbitrari i insegur pel que fa a la gestió, perquè quan vénen les liquidacions sempre hi ha alguna sorpresa”.

 

Homs també ha denunciat que, tot i que la liquidació del 2012 és positiva, el Govern espanyol tornarà “84 milions menys dels que estaven pressupostats”, i ha demanat que ningú “caigui en l’error” de considerar que aquesta compensació és una aportació extraordinària de l’Estat, perquè els diners ja estaven previstos en els comptes de 2012 i, en qualsevol cas, “provenen dels impostos dels ciutadans de Catalunya”.

 

El conseller ha titllat d’”insuficient, insegur, arbitrari i ineficient” l’actual sistema de bestretes segons el qual el Govern espanyol distribueix mensualment els recursos entre les comunitats i després ajusta aquestes quantitats a la baixa o a l’alça en funció de la liquidació definitiva del model de finançament. “Això genera greus tensions de tresoreria” i “resultats arbitraris i incoherents”, perquè “aquelles comunitats que estan per sobre de la mitjana en capacitat fiscal acaben situant-se per sota de la mitjana en fons rebuts”, ha lamentat Homs.

 

A aquest efecte negatiu, el portaveu també ha sumat el “desequilibri”  entre els recursos de l’estat central i les comunitats autònomes. Segons ha explicat Homs, en els tres darrers anys els recursos estatals han augmentat un 22%, mentre que els les de les comunitats autònomes només han crescut un 8%,” Hi ha un transvasament de recursos entre les comunitats autònomes i l’administració central, un decalatge molt evident”. “Així no estranya que puguin pagar les pagues extres”, ha ironitzat Homs.

 

Finalment, el conseller ha denunciat la “ineficiència” del sistema de finançament, ja que les comunitats autònomes “no es beneficien de l’increment d’impostos estatals”, com ara l’IVA, i  a més a més “costen cars”, perquè repercuteixen en la despesa de la Generalitat. “En l’àmbit sanitari és evident, la factura del Departament de Salut s’incrementa perquè s’ha de pagar més IVA”, ha constatat.

En relació amb la propera reunió entre el president Mas i el president Rajoy, el conseller ha alertat el Govern espanyol que no caigui en la temptació de considerar aquesta trobada una oportunitat per “menysprear el president Mas o el Govern de Catalunya”, ja que aquesta actitud “no resoldria el problema”.

 

“És evident que qui vol votar és el poble de Catalunya, i així ho va  manifestar de forma majoritària en les darreres eleccions”. Per aquest motiu, Homs ha demanat al Govern espanyol que tingui en compte que el president Mas “és dipositari d’una voluntat col·lectiva, no d’una voluntat personal”. “Creuen que menyspreant el president Mas resolen el problema, però dir que no es pot votar em sembla insòlit i un menyspreu a la democràcia”, ha reblat.

 

Pel que fa al format de la reunió, el conseller Homs ha reiterat la preferència del Govern que es faci de forma “discreta” perquè seria "més productiva".

 

El Govern ha aprovat el Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat (PNAV) 2014-2015, un document estratègic que té per màxim objectiu “garantir la sostenibilitat de les entitats i el sector associatiu, així com reforçar l’estratègia per sensibilitzar i implicar la ciutadania entorn del voluntariat, l’associacionisme i els seus valors”, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.

 

En comparació amb el Pla anterior de 2008, el nou PNAV esdevindrà un instrument àgil, incisiu, més reduït en el temps, més coordinat i compartit pel conjunt de parts implicades, amb actuacions concretes i indicadors mesurables que en permetran l’avaluació. El document parteix del convenciment que cal treballar des de la pròpia realitat aportant les capacitats i talents de cada agent per a l’enfortiment de l’associacionisme i el voluntariat.

 

El Pla respon a l’alt grau de consens entre el Govern i les entitats respecte al voluntariat i certifica l’estratègia compartida que permet avançar i afermar aquest espai de construcció social, en línia amb les previsions que traça el Projecte de llei del voluntariat que el Govern va aprovar el mes de desembre passat.

 

El document s’estructura en dos grans blocs: d’una banda, la sostenibilitat i el bon govern de les entitats i del sector associatiu i, de l’altra, l’estratègia permanent del voluntariat. En total, s’identifiquen vuit grans objectius amb les mesures corresponents per tal d’assolir-los.

 

En concret, el primer bloc inclou:

Pel que fa al segon bloc, s’estableixen aquests quatre objectius:

El Govern també ha aprovat el Projecte de llei que modifica els requisits d’accés i els terminis per a la col·legiació dels col·legis de periodistes, publicitat i relacions públiques, dissenyadors gràfics i comunicadors audiovisuals. Quan es van crear els col·legis de periodistes, publicistes, dissenyadors gràfics i comunicadors audiovisuals es va establir un període transitori per a la incorporació dels professionals sense titulació universitària específica, però sí amb experiència en el seu camp.

 

La manca de recursos econòmics i personals dels col·legis en el moment de la seva creació va fer que molts professionals no fossin informats d’aquesta possibilitat. Per aquest motiu, actualment hi ha molts professionals que exerceixen aquestes professions des de fa molts anys –alguns ocupant llocs de responsabilitat en empreses pioneres del sector– que no poden col·legiar-se perquè no tenen la titulació i perquè el període transitori establert per fer-ho ha finalitzat.

 

 

El Govern ha donat llum verda al manual d’estàndards d’acreditació dels equips d’Atenció Primària. Aquesta guia consta d’un total de 347 estàndards que van des d’aspectes relacionats amb la direcció i organització com a equip, fins aquells que valoren resultats obtinguts sobre els indicadors de salut i de gestió de l’organització i el grau de satisfacció tant de la ciutadania com dels professionals de cada centre.

 

El Manual complementa el Decret 86/2014 aprovat per acord de Govern el 10 de juny passat, pel qual s’establia el sistema d’acreditació dels equips d’Atenció Primària de Catalunya que traslladava per primera vegada l’acreditació hospitalària als 365 equips d’Atenció Primària. El model d’acreditació català pretén incrementar els nivell de competència de les organitzacions sanitàries així com impulsar la millora de la qualitat dels serveis sanitaris. El Decret promou una atenció sanitària d’excel·lència als ciutadans en el seu primer nivell assistencial.

 

El Govern ha autoritzat el Departament d’Economia i Coneixement a interposar en nom de la Generalitat un requeriment contra el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques davant la negativa del Govern de l’Estat a revisar, tal com preveu la llei, el model de finançament autonòmic.

 

El Govern ha pres aquesta decisió després de les declaracions del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, en acabar la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera el 26 de juny passat en les quals manifestava la negativa del Govern espanyol a revisar l’actual model que va entrar en vigor l’any 2009.

 

D’acord amb la disposició addicional sisena de la llei orgànica de finançament de comunitats (LOFCA), i l’article 208 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, l’Estat i la Generalitat han d’actualitzar cada cinc anys el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Així doncs, si el model de finançament va entrar en vigor el 2009, la revisió del nou model hauria d’haver entrat en funcionament amb efectes d’1 de gener del 2014.

 

A més, la negativa del Govern de l’Estat també incompleix un dels compromisos del Consell de Política Fiscal i Financera de l’any 2009 pel que l’Estat i les comunitats autònomes es comprometien a revisar el sistema de distribució dels recursos públics dins del termini legalment previst. D’acord amb el text aprovat avui pel Govern, “aquest fet comportarà un evident perjudici en les finances de la Generalitat”.

 

Finalment, en el cas que el requeriment no sigui atès, el Govern també autoritza el conseller d’Economia i Coneixement a interposar el recurs contenciós administratiu corresponent.