El Govern ha iniciat el procés per regular l’economia col·laborativa a Catalunya. En aquest “primer pas”, que dóna compliment a la Resolució 776/X del Parlament de Catalunya, el Govern ha establert els criteris que se seguiran en l’ordenació d’aquest sector i ha encarregat al Departament d’Empresa i Ocupació i al Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Secretaria d’Empresa i Competitivitat i de la Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat respectivament, que elaborin una proposta de regulació d’aquesta activitat.

 

Segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a l’Executiu, es vol garantir que aquestes noves pràctiques “respecten la lliure competència i els drets dels consumidors”, i pretén “evitar que es produeixin situacions de precarietat laboral encoberta, frau fiscal, economia submergida o d’afectació sobre la salut, el descans o la convivència” en les zones on es duen a terme. Per això, la proposta que ha encarregat el Consell Executiu haurà d’abordar aspectes com el tractament fiscal de les activitats de l’economia col·laborativa, els mecanismes per garantir el control de la qualitat de l’oferta, la protecció dels usuaris i consumidors o la prevenció de la competència deslleial amb els sectors econòmics ja implantats.

 

Per elaborar aquesta proposta de regulació de l’economia col·laborativa es tindrà en compte el posicionament de les empreses del sector, dels sectors econòmics ja implantats i que es vegin afectats per aquestes activitats, dels agents econòmics i socials, de les entitats municipalistes i dels departaments de la Generalitat competents en la matèria. També s’analitzaran les experiències d’ordenació d’aquest model de prestació de serveis que s’han dut a terme en altres països.

En un altre àmbit, el Govern ha aprovat el Decret pel qual s’estableix el règim temporal, per al període 2014-2018, de les autoritzacions excepcionals per a la captura en viu i tinença d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de concursos de cant.

 

La realització de concursos oficials de cant d’ocells fringíl·lids és una activitat tradicional a Catalunya que requereix l’adopció de mesures que la facin compatible amb la conservació d’aquestes espècies d’ocells. L’objectiu de Decret és permetre implantar la cria en captivitat com a solució alternativa satisfactòria de manera que, transcorregut el termini previst, l’activitat tradicional de concursos de cant s’haurà de nodrir exclusivament d’exemplars nascuts en captivitat. Així, l’activitat s’adaptarà a les condicions que la normativa exigeix i més concretament a la Directiva Aus 2009/147/CE.

 

Les espècies d’ocells fringíl·lids que intervenen en aquests concursos oficials són el verdum (Carduelis chloris), la cadernera (Carduelis carduelis), el passerell comú (Carduelis cannabina) i el pinsà comú (Fringilia coelebs). La captura en viu d’aquests exemplars es pot dur a terme en tot el territori de Catalunya, excepte en els parcs i jardins públics urbans, espais naturals de protecció especial, a les reserves nacionals de caça, i a les zones de caça controlada.

 

Les autoritzacions que regula el Decret es faran d’acord amb les Directrius tècniques per a l’adaptació de l’extracció de fringíl·lids del medi natural a l’article 9 de la Directiva Aus 2009/147/CE, elaborades per la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, i que han estat objecte de seguiment i avaluació per la Comissió Europea. En tot cas, les autoritzacions s’ajustaran a les quotes de captura anuals que determini la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

 

Pel que fa a la defensa de les competències catalanes, el Govern ha aprovat portar davant del Tribunal Constitucional el Decret 591/2014, d’11 de juliol, que obliga a la Generalitat a pagar els costos d’escolarització privada per als alumnes que demanin escolarització en castellà.

 

Aquestes despeses d’escolarització estan previstes en la disposició addicional 38a de la LOMCE, que ja va ser objecte de recurs contra la llei per part de la Generalitat. Després de la negativa del requeriment al govern central i del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, aquest és el darrer pas per presentar el recurs de conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional.

 

La Generalitat considera que el Decret del Ministeri d’Educació suposa una invasió i un detriment de les competències pròpies en matèria d’educació i de llengua. En el requeriment s’al·lega que l’Estat no disposa de competències per establir aquest mecanisme, alhora que aquest mecanisme suposarà una separació dels alumnes per raó de llengua, fet que és contrari al règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya com s’estableix a l’Estatut d’autonomia i a la Llei d’educació de Catalunya.

 

El Decret -que regula els procediments relatius al reconeixement de la compensació de costos previstos a la disposició addicional 38a de la LOMCE- atribueix a l’Estat la facultat de substituir les comunitats autònomes quan aquestes no garanteixin l’ensenyament en castellà en una proporció raonable i disposa l’escolarització d’aquests alumnes en centres privats amb aquesta oferta, el cost de la qual anirà a càrrec de la Generalitat.

 

En el terreny econòmic, el Govern ha autoritzat la Direcció General del Patrimoni a convocar dues subhastes públiques a l’alça, mitjançant el procediment de presentació d’ofertes en sobre tancat, de tres immobles, per un import total de 168 milions d’euros.

 

En una subhasta s’oferirà l’immoble situat al Passeig de Gràcia, 19, de Barcelona, amb un preu de sortida de 88,9 milions d’euros. L’adjudicatari haurà de formalitzar un contracte d’arrendament a favor de la Generalitat de Catalunya per un període d’un a tres anys.

 

L’altra subhasta pública comptarà amb un lot de dos edificis situats al Passeig de Gràcia, 105, i al carrer de Sepúlveda, 148-150, de Barcelona. El preu de sortida d’aquest lot és de 79,3 milions d’euros i l’adjudicatari haurà de subscriure un contracte de lloguer a favor de la Generalitat per un període d’un a tres anys, per l’immoble del carrer de Sepúlveda i per un període màxim de 20 anys, pel del Passeig de Gràcia, 105.

L’operació s’emmarca en el Pla de racionalització i optimització d’espais que el Govern ha dissenyat per aconseguir una gestió més eficient dels immobles ocupats per serveis administratius, i que permet estalviar costos i obtenir uns ingressos extraordinaris que es destinaran a sanejar les finances de la Generalitat.

 

Des de l’any 2012, la Generalitat ja ha venut un total de 34 edificis, tots a la ciutat de Barcelona, per un import de 532,6 milions d’euros. Aquesta política de venda i posterior arrendament d’immobles ha suposat per a les arques de l’Administració un estalvi de 33,2 milions d’euros anuals en concepte de quotes de cens i despeses de manteniment.

 

En l’àmbit de la seguretat, el Govern ha aprovat la revisió de dos plans de Protecció Civil de la Generalitat: el Pla especial d’emergències per allaus a Catalunya, ALLAUCAT i el Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya, SISMICAT. La revisió del Pla ALLAUCAT incorpora les modificacions de tots aquells aspectes que han quedat obsolets per adequar-los al marc legal actual.

Pel que fa a la revisió del Pla SISMICAT, incorpora les diferències derivades dels sismes induïts i els naturals i la introducció de les fases de notificació i prealerta.

 

Finalment, el Govern ha acordat una sèrie d’actuacions per a la identificació, el seguiment i l’abordatge dels diversos factors de les de polítiques públiques que determinen la salut de la població. A proposta del Departament de Salut, el Govern ha aprovat:

 

1.    Prendre coneixement de l’informe de l’Observatori sobre els efectes de la crisis econòmica en la salut de la població presentat el 9 d’octubre de 2014, sota el títol “Determinants socials i econòmics de la salut, efectes de la crisis econòmica en la salut de la població de Catalunya”.

 

2.    Encomanar a l’Observatori sobre els efectes de la crisis econòmica en la salut de la població continuar la monitorització dels indicadors necessaris per poder conèixer l’evolució de la salut i dels seus determinants, posant una atenció important en la població més vulnerable.

 

3.    Impulsar l’acció interdepartamental i amb el món local, en el marc del Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) i desenvolupar eines, com el “test salut”, per a identificar i avaluar l’impacte en l’estat de la salut de la població de les polítiques públiques responsabilitat del Govern, i dissenyar estratègies  per a  l’abordatge dels determinants de salut.