El Govern ha acordat reforçar les actuacions en l'àmbit de l'emprenedoria per ampliar l’impacte positiu que tenen en la indústria, tal com posa de manifest l'Informe sobre actuacions de la Generalitat en l'àmbit de l'emprenedoria, que el conseller d'Empresa i Ocupació ha presentat a la reunió del Consell Executiu. El document recull l'activitat recent del Programa Catalunya Emprèn, que impulsa i unifica les polítiques del Govern per fomentar l’emprenedoria. El treball “posa de manifest la importància de la innovació en les empreses emergents com a mecanisme per transformar la indústria tradicional”, ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.

 

L'informe destaca l'impacte que l'emprenedoria té en les empreses tradicionals catalanes, aportant-los valor afegit, ajudant-les a incorporar tecnologia disruptiva i fent-les més competitives. Per aquest motiu, els programes de la Generalitat promouen la relació comercial entre empreses tradicionals i emergents, fomenten la inversió d'empreses tradicionals en les emergents i promouen incubadores en firmes tradicionals. El Govern entén que l’emprenedoria és una activitat que permet lligar l’entorn local amb el context global, aportant dinamisme al territori i, al mateix temps, amb una alta capacitat d’internacionalització. És per aquest motiu que les actuacions promouen l’orientació de les empreses emergents cap a mercats exteriors. 

Homs ha recordat que l'any passat es van atendre 35.000 emprenedors a través de la Xarxa Catalunya Emprèn, formada per 160 entitats de tot el país, i es va oferir suport a la creació de 4.500 empreses. A més, 400 autònoms van participar en el programa Consolida't, amb l'objectiu d'impulsar el creixement i la competitivitat dels seus negocis, i es van tancar 270 operacions d’avals per a autònoms i comerços per valor de 14 milions d’euros.  

 

Pel que fa a la consolidació d’empreses emergents, gairebé la meitat de les companyies que van participar en l'edició de 2014 del Pla Embarca, van aconseguir incrementar el seu capital, un 30% va començar a exportar i la facturació global va créixer un 47%. Pel que fa a l'ocupació, les empreses emergents van incrementar el personal en 1,2 treballadors de mitjana. Precisament, 85 empreses emergents (start-ups) han començat aquest mes una nova edició del programa a les acceleradores del Maresme, Girona, Lleida, la Catalunya Sud, la Catalunya Central i el Baix Llobregat. Aquest any també s’ha posat en marxa el Pla Esprint, un nou programa d'acceleració d'empreses que volen obrir nous mercats. L'objectiu és que 20 empreses catalanes s'internacionalitzin i incrementin la seva facturació a través d'un programa d'acompanyament intensiu de 8 mesos de durada. 

 

Per impulsar les empreses basades en la ciència, l'any passat es va concedir un milió d'euros a les 13 unitats de valorització universitàries, que va permetre donar resposta a 20 projectes presentats per empreses de base tecnològica i transferir 47 projectes de patents. A través del programa Indústria del Coneixement, que vol afavorir el desenvolupament de noves empreses de base científica derivades de la investigació en universitats i centres d'investigació, es preveu mobilitzar 30 milions d'euros en 5 anys per donar suport a 300 projectes empresarials.

 

 Pel que fa a l’emprenedoria social, el programa aracoop va atendre més de 6.500 beneficiaris, per fomentar la creació i el creixement d'empreses de l'economia social i cooperativa. Aquest 2014 s'han iniciat prop de 200 nous projectes empresarials, 150 empreses han rebut assessorament al creixement i la viabilitat, 110 directius han realitzat formació especialitzada, i més de 3.000 estudiants han fet accions de coneixement i aprenentatge en economia social i cooperativa en més de 120 escoles i 18 facultats.

 

 En aquesta direcció, en el marc del programa @emprensocial s'ha actualitzat el mapa d'actors de l'emprenedoria social del país, identificant les 92 entitats i institucions que presten serveis a Catalunya en matèria d'emprenedoria social. Des de 2010, el programa ha donat suport a la viabilitat de 90 projectes en aquest àmbit. A més, a través de la línia de finançament per a l'economia social, l'any passat es van atorgar 2,3 milions d'euros a cooperatives, societats laborals, centres especials de treball, empreses d'inserció, associacions i fundacions. 

 

D’altra banda, en el camp de l’emprenedoria corporativa, s'ha treballat per impulsar la connexió entre empreses ja consolidades al mercat i emprenedors i start-ups per buscar sinergies que permetin desenvolupar projectes col·laboratius mitjançant la innovació oberta. Així, 25 empreses ja han plantejat diferents iniciatives a emprenedors i start-ups.

 

A través del Catalunya Emprèn s'ha elaborat el #ServeisPerEmprendre, un portal web que aglutina tota la informació essencial per als emprenedors, que ofereix informació de 316 entitats públiques i privades de tot el territori i 1.800 serveis. També s'ha organitzat el 2n Congrés Catalunya Emprèn, que se celebrarà el proper 4 juny i al qual es preveu que assisteixin 2.000 persones.

 

Durant la roda de premsa, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern ha anunciat que Barcelona acollirà al juliol una conferència de regions europees, països afectats i organismes internacionals vinculats amb la gestió de les migracions per fer front al “drama” que pateixen milers de persones a la Mediterrània que volen emigrar i ho han de fer en “condicions infrahumanes”. Per al conseller, es tracta “d’un pas com mai no s‘ha fet fins ara” per part de les regions en el compromís per intentar resoldre la situació que viuen aquestes persones.   

 

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, informarà demà al president del Parlament, Martin Schultz, juntament amb els presidents de Sicília i de Provença, de la voluntat de celebrar aquesta conferència. Ho farà en una reunió a Estrasburg durant la qual li lliurarà el manifest Tots som mediterranis, una iniciativa de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes d’Europa (CRPM)  per sensibilitzar sobre l’emergència humanitària provocada pel flux migratori irregular a través de la Mediterrània. La campanya pretén iniciar un “compromís a nivell regional” davant la constatació, ha dit Homs, que la Unió Europea i els propis Estats “no acaben d'estar a l'alçada de les circumstàncies davant d'aquest drama humanitari”. 

 

El portaveu Homs també ha explicat que el Govern ha fet un balanç molt satisfactori dels dos primers anys de treball del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya (CCPC), un òrgan assessor “pioner a l’Estat” que el Departament de Salut va crear l’octubre de 2012 per donar veu directa als pacients sobre les polítiques públiques de salut a Catalunya. Segons l’informe presentat al Consell Executiu, gairebé 300 entitats de pacients que representen més de 250.000 persones s’han adherit al Consell, una iniciativa que “ha situat els usuaris al centre del sistema de salut”.

 

Per encàrrec del Govern, les entitats de pacients i el Departament de Salut han treballat conjuntament en el disseny i la implementació d’un pla de participació del pacient al sistema sanitari públic de Catalunya. Aquest full de ruta inclou les accions per dinamitzar la participació dels pacients en l’elaboració de les polítiques sanitàries i les mesures necessàries perquè la ciutadania es responsabilitzi més de la seva salut i de l’ús adequat dels recursos sanitaris.

 

El conseller Homs ha remarcat que, gràcies a aquest treball conjunt, des de 2012 el Consell ha donat resposta a peticions històriques dels pacients, com ara la Targeta Sanitària Individual del CatSalut en llenguatge Braille, que millora l’accessibilitat de les persones; la Targeta Cuida’m, d’atenció a les persones més vulnerables, o la normalització de la donació de sang dels pacients amb hemocromatosi.

 

El caràcter innovador del Consell, pel colideratge entre pacients i Administració, l’ha convertit en un referent en l’àmbit internacional que s’ha presentat recentment al Parlament europeu.

 

 El Govern avança en l’execució del Segarra-Garrigues, amb la posada en marxa de 6.732 noves hectàrees de reg a l’Urgell 

En la reunió d’avui, el Govern també ha declarat l'ocupació urgent dels béns i drets afectats per l’expropiació del projecte de la xarxa de distribució de regadiu del Segarra-Garrigues, que permetrà alimentar elèctricament les estacions de bombament dels termes municipals de Tàrrega, Vilagrassa i Verdú, a l’Urgell, i posar en marxa un nou tram de regadiu de 6.732 hectàrees. El projecte suposarà una millora substancial per a l’activitat agrícola de la zona, que actualment està limitada al cultiu de secà de cereals, oliveres i ametllers.

 

La declaració de l’ocupació urgent dels béns i drets afectats forma part del projecte per posar en reg el sector 6 del Segarra-Garrigues, amb una superfície regable de 6.732 hectàrees. El subministrament d’energia en aquest tram és necessari per garantir un funcionament adequat del sistema hidràulic, motiu pel qual s’aplica el procediment excepcional per ocupar els béns afectats i poder començar les obres del projecte com més aviat millor. Així, s’expropiaran els terrenys de la línia aèria i subterrània de 25 kV entre la subestació de Tàrrega i les estacions de bombament EB-1 i EB-2, a Tàrrega, Vilagrassa i Verdú, amb un subministrament total de 4.755 kW. Actualment, s’està desenvolupant la xarxa de reg associada al terme de Verdú.

 

L’actuació forma part del projecte global específic de les línies elèctriques del regadiu del sistema Segarra-Garrigues, les obres del qual s’executaran íntegrament fora dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000.  

 

La previsió és que enguany estiguin disponibles 15.075 hectàrees del Segarra-Garrigues i que el 2018 s’arribi a les 23.000, del total de 68.645 que tindrà el sistema.

 

Finalment, el Govern destinarà 3.750.000 euros a subvencions per consolidar o restaurar immobles situats a Catalunya que estiguin protegits com a béns culturals d'interès nacional o com a béns culturals d'interès local. Els ajuts seran per als propers 2 anys per garantir una bona execució dels treballs.

 

Les bases d’aquestes subvencions es van publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del 7 d’abril i properament s’obrirà el període per presentar les sol·licituds. La quantia de la subvenció serà d'un mínim de 10.000 euros i no podrà ser superior al 70% del cost total de les obres. Els destinataris seran els ens locals, els ens que en depenen i les seves entitats participades; les persones físiques i agrupacions de persones físiques, les fundacions i altres entitats privades sense finalitat de lucre.