• “La finalitat és que els joves que siguin susceptibles d’acollir-s’hi en quatre mesos tinguin una oferta de treball en pràctiques en una empresa o una proposta formativa”, ha destacat el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern
• El Govern demana una “resposta conjunta” de les forces polítiques contra “l’asfíxia financera deliberada” que l’Estat infligeix a la Generalitat de Catalunya. En la reunió d’avui, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha informat de la situació “extremadament greu i delicada” de la tresoreria de la Generalitat
• El Govern també aprova una indemnització per facilitar la recuperació de les víctimes de la violència masclista

El Govern ha aprovat el Programa d’Ocupació Juvenil a Catalunya, Garantia Juvenil 2014-2020, i el pla d’actuació per a aquest 2015, que recull noves accions per combatre l’atur entre els joves. A través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), s’ha dissenyat una cartera de serveis i programes per a joves d’entre 16 i 24 anys que no treballen, ni estudien, ni segueixen una formació, perquè accedeixin a una oferta de feina, de formació o a un període pràctiques de 4 mesos. Les persones amb una discapacitat superior al 33% s’hi poden acollir fins als 30 anys. En total, uns 33.000 joves es podran beneficiar de les accions.

 

 La finalitat és que els joves que siguin susceptibles d’acollir-s’hi en quatre mesos tinguin una oferta de treball en pràctiques en una empresa o una proposta formativa”, ha destacat el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern.

 

Aquest és un objectiu que “ja s’està complint”, ha explicat Puig: “A Catalunya avui ja hi ha 8.300 inscrits a la Garantia Juvenil, més del 50% dels quals estan sent atesos i amb una primera oferta de treball en una empresa o amb una proposta de formació per adequar-los al mercat laboral”, ha assegurat.

 

El conseller ha reiterat que la prioritat del Govern és la lluita contra l’atur, “una batalla que s’està guanyant però que requereix de recursos ingents i d’un gran esforç de concert i col·laboració entre Govern, agents socials i ajuntaments”. Aquest esforç, ha dit Puig, el Govern l’està impulsant d’una manera “clara”. Bona mostra d’això és que, ja des del 2013, a Catalunya es va començar a treballar en un programa per afavorir l’ocupació dels joves i enguany s’hi destinaran 80 milions d’euros.

 

A més, segons ha explicat el conseller Puig, l’Estat ha acceptat la petició de la Generalitat d’eixamplar els beneficiaris de la garantia juvenil fins al 30 anys. 

La Garantia Juvenil és un programa impulsat per la Comissió Europea per fer front a les taxes d’atur entre el col·lectiu juvenil, que està dotat amb uns 6.000 milions d’euros distribuïts entre els estats de la Unió Europea. Catalunya disposa de 241 milions d’euros entre fons propis i provinents del Fons Social Europeu. La posada en marxa d’aquest programa és un pas endavant en les polítiques d’ocupació adreçades als joves, ja que la Generalitat, a banda d’oferir-los una formació adequada a les oportunitats del mercat de treball, els acosta a una primera experiència laboral que els permetrà desenvolupar les competències necessàries per iniciar una carrera professional de futur.

 

Fins ara, prop de 8.300 joves catalans de 16 a 24 anys s’han inscrit a la Garantia Juvenil, 5.000 dels quals ja han rebut serveis de formació o d’ocupació. Els joves que fins ara han rebut serveis de la Garantia Juvenil estan participant al programa “Joves per l’Ocupació”; des d’on reben formació professional certificada, o han accedit a una o més ofertes de feina del SOC.

 

L’acord aprovat preveu incloure al Programa els joves de fins a 30 anys quan el Govern de l’Estat faci el canvi normatiu corresponent. Tant el Programa com el pla d’actuació han estat aprovats pel Consell de Direcció del SOC, amb presència dels agents socials i econòmics més representatius de Catalunya i les entitats municipalistes.

 

 Pla d’actuació Garantia Juvenil 2015

 En total, 33.000 joves es podran beneficiar dels programes del pla per aquest 2015, que compta amb un pressupost de més de 80 milions d’euros. El document es divideix en tres grups en funció dels objectius: activar les persones joves no ocupades ni integrades als sistemes d’educació o formació; reforçar l’ocupabilitat i les competències professionals d’aquest col·lectiu; i incrementar l’emprenedoria dels joves als sistemes d’educació o formació com a via d’accés al mercat laboral.

 1.    Activació dels joves

 

-       Creació de la Xarxa d’Impulsors de la Garantia Juvenil

El Departament d’Empresa ha creat una xarxa de 76 impulsors de la Garantia Juvenil arreu del territori català amb la col·laboració del SOC, la Direcció General de Joventut i les entitats locals (ajuntaments i consells comarcals). La seva funció és promoure i difondre la Garantia Juvenil i explicar-la als potencials beneficiaris perquè s’inscriguin al registre del pla i es puguin beneficiar dels programes.

-       Espais de Recerca de Feina

Els joves inscrits amb un objectiu professional definit disposaran d’Aules de Recerca de Feina arreu del territori, on els orientadors els ajudaran a presentar-se com a millor candidat a diverses ofertes de feina. Aquests espais posen a disposició dels joves assessorament, recursos i eines per trobar un lloc de treball.

 

2.    Reforçar l’ocupabilitat i les competències professionals dels joves

 

-       Noves oportunitats per als joves

S’adreça als joves que van abandonar prematurament la seva etapa formativa i no compten amb cap acreditació educativa, amb l’objectiu que els joves de 16 a 21 anys assoleixin una certificació i retornin a la formació reglada. De forma experimental, es durà a terme en espais que oferiran actuacions integrades d’orientació, formació i acompanyament. S’ofereixen itineraris més llargs als joves, de fins a 30 mesos, per desenvolupar el seu projecte professional. A més, seran actuacions personalitzades, amb una formació i una metodologia adaptades a les necessitats dels joves, que entraran en contacte amb professions i empreses, acompanyats i tutoritzats. Inclou també el programa Formació i Inserció, impulsat conjuntament amb el Departament d’Ensenyament, perquè els joves rebin formació general i professional que els ajudi a aconseguir una inserció social i laboral així com la seva continuïtat formativa.

 

-       Fem Ocupació per a Joves

Dirigit a entitats locals, organitzacions empresarials i sindicals intersectorials més representatives de Catalunya, i empreses que desenvolupin actuacions ocupacionals per afavorir la inserció laboral dels joves de 18 a 24 anys en situació d'atur, amb manca de qualificació especialitzada, i prioritàriament amb experiència professional. L’objectiu és afavorir la inserció laboral amb actuacions ocupacionals com, per exemple, orientació, tutoria i acompanyament a la inserció; formació vinculada al contracte laboral i experiència professional amb contracte laboral, entre d’altres.

 

-       Joves per l’Ocupació

L’objectiu és donar suport a l’experiència pràctica dels joves desocupats d’entre 16 i 24 anys, que hagin acabat o no l’ensenyament secundari obligatori, amb accions combinades d’orientació, tutorització, formació i adquisició professional en empreses, que facilita la inserció laboral a les empreses i fomenta el retorn d’aquests joves al sistema educatiu. Es posa més l’èmfasi en el retorn al sistema educatiu í es fa servir el contracte de treball com a recurs ocupacional per motivar la persona durant les dues fases que té el programa. En concret, inclou, d’una banda, tutorització, orientació, seguiment individualitzat i formació i, de l’altra, adquisició d’experiència professional per una altra.

 

-       Formació

El SOC ofereix una formació ajustada a les necessitats del mercat de treball per augmentar la qualificació dels treballadors i afavorir la productivitat i competitivitat de les empreses. La formació dóna un protagonisme especial als certificats de professionalitat, amb accions formatives d’entre 200 i 900 hores, depenent de l’especialitat. Es tracta de títols oficials que permeten acreditar les competències professionals dels treballadors.

 

-       Experiències professionals

L’objectiu del programa és facilitar als joves amb formació una primera experiència professional relacionada amb les seves competències a través d’un contracte laboral en pràctiques o un conveni de pràctiques no laborals per un període mínim de 6 mesos. Sense cap cost per a les empreses, els joves rebran una beca o un salari subvencionat pel SOC, que comptarà amb suport per estendre les experiències professionals arreu del territori amb accions de suport i acompanyament a les empreses i joves en pràctiques com, per exemple, la prospecció d’empreses i cerca de joves, entre d’altres.

 

-       Projectes d’ocupació singulars

Amb el cofinançament del SOC, el programa potencia actuacions ocupacionals i formatives específiques que es volen desenvolupar o ja s’estan fent arreu de Catalunya amb actuacions coordinades i interrelacionades per incrementar les possibilitats d’inserció dels joves menors de 25 anys. Les mesures integrades en aquests projectes, que faran entitats públiques i privades, podran ser de millora de la intermediació i de l’ocupabilitat, mesures d’estímul a la contractació i per afavorir l’emprenedoria. El programa fomenta la creació del treball en xarxa amb entitats socials i permet tirar endavant iniciatives de caràcter específic del territori on es desenvolupen tenint molt en compte el col·lectiu i el sector econòmic de la zona.

 

-       Mobilitat transnacional

Els joves inscrits a la Garantia Juvenil podran optar a un programa europeu de mobilitat transnacional, LNT Mobility – Learning Network on Transnacional Mobility Measures for Disavantaged Youth and Young Adults. Podran tenir una experiència en forma de pràctiques en empreses de qualsevol país de la Unió Europea, segons la seva formació i capacitats, durant un període mínim de 2 mesos. Les entitats encarregades d’implementar el programa hauran de gestionar el reclutament i la preparació dels joves, l’estada a l’estranger, el seguiment posterior i establir un acord o conveni amb una entitat estrangera encarregada de proporcionar les pràctiques a les empreses.

 

3.    Emprenedoria

 

Impulsats per la Direcció General d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom, els programes d’emprenedoria es divideixen en tres línies d’actuacions adreçades als joves. Una primera ,per afavorir la incorporació al mercat de treball del joves inscrits a la Garantia Juvenil, amb accions desenvolupades per entitats expertes que facilitaran orientació, assessorament, tutorització, seguiment individualitat i formació en habilitats empresarials.

 Una segona, amb el mateix objectiu, però a través d’accions per a l’economia social. Els destinataris del programa poden ser empreses cooperatives que facin socis treballadors a joves inscrits a la Garantia Juvenil que prèviament hagin estat subvencionades, i joves de la Garantia Juvenil contractats per cooperatives i empreses d’economia social.

 I una tercera línia va adreçada tant a joves de la Garantia Juvenil que es vulguin constituir com a treballadors autònoms, com als treballadors autònoms que contractin joves de la Garantia Juvenil a la seva empresa.

 El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha explicat durant la roda de premsa que el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha informat de la situació “extremadament greu i delicada” de la tresoreria de la Generalitat de cara als propers dos mesos que, a excepció del pagament de  les nòmines, afectarà “de manera molt generalitzada els proveïdors i tots els departaments”. “Hi haurà un impacte fort”, ha alertat el conseller d’Economia als membres del Govern.

 

 Davant la gravetat de la situació, Mas-Colell convocarà els grups parlamentaris per informar-los la setmana vinent “amb tot detall” de les gestions que des del seu departament s’estan fent aquests dies amb el ministeri d’Hisenda i per demanar una “resposta conjunta” de les forces polítiques contra “l’asfíxia financera deliberada” que l’Estat infligeix a la Generalitat de Catalunya, ha explicat el portaveu Homs.

 

“Esperem trobar la màxima solidaritat de les formacions polítiques, al marge del color polític, perquè estiguin al costat d’allò que és de tots, perquè el perjudicat per aquesta asfíxia acaba sent el conjunt de la ciutadania a través de posar en perill la prestació dels serveis públics”, ha manifestat Homs. “Hem de fer pinya per denunciar aquests fets i a partir d’aquí aportar propostes de solució”, ha reblat.

 El conseller ha denunciat una “pinça diabòlica” entre el govern del PP, que “sotmet” la Generalitat a una asfíxia financera i de tresoreria “injustificable” i “aquells que critiquen la Generalitat per no pagar els deutes concrets” i que, segons Homs, “acaben sent còmplices d’una operació conscient i deliberada d’asfíxia”. “De vegades acabem trobant més comprensió en els sectors afectats que en formacions que en principi estan a les antípodes del PP”.

 

 Homs ha assenyalat el govern del PP com a “únic responsable” de la situació extrema de la tresoreria de la Generalitat, “per incomplir lleis, com la del finançament o la del compliment del dèficit, i per abusar de la seva posició” , però alhora ha lamentat que determinades formacions polítiques, “per interessos partidaris de curta volada”, “disculpin el PP i acabin assenyalant la Generalitat, que no té capacitat ni pulmó financer per fer-hi front” i és “qui paga les conseqüències d’aquesta acció premeditada i conscient que ha engegat el Govern espanyol”.

 

El conseller ha precisat que la situació de tresoreria de la Generalitat és complicada "sempre", però que s'agreujarà en els propers mesos, motiu pel qual el Govern considera necessari fer-ho públic ara. En aquest sentit, Homs ha alertat d'una “operació en tota regla del Govern del PP, que s’intensificarà en els propers mesos sense pietat”, per "presentar les comunitats autònomes com a ineficients”.

 

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat el decret que regula les condicions, els requisits, la quantitat i el procediment de l’ajut, que serà d’entre 5 i 10 vegades l’indicador de la Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) mensual i que contribuirà a reparar les víctimes

 

Poden demanar l’ajut les dones afectades i també els fills de víctimes mortals menors de 26 anys que en depenguin econòmicament. Per rebre’l, s’admetrà l’empadronament o qualsevol altre mitjà admès en dret que demostri la residència habitual a Catalunya

 

La mesura garanteix que no quedaran desemparades les dones en situació de tràfic per explotació sexual i les treballadores sexuals, i està incorporada a la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que estableix el seu dret a percebre una quantitat econòmica del Govern quan pateixin seqüeles, lesions corporals o danys en la salut física o psíquica de caràcter greu com a conseqüència de la violència masclista. La indemnització ha de contribuir a facilitar la recuperació i reparació integral de les dones víctimes de la violència masclista.

 

La indemnització econòmica es concedirà per una sola vegada i l’abonament es farà en un sol pagament. És compatible amb les que s’hagin pogut establir en una sentència judicial o bé amb altres prestacions públiques o privades que corresponguin legalment a les persones beneficiàries.

 

Per rebre la indemnització també caldrà una resolució judicial que acrediti que la sol·licitant o la mare del sol·licitant ha estat víctima de violència masclista.

 

El decret elaborat pel Departament de Benestar Social i Família també inclou les disposicions relatives a l’ajut estatal econòmic per a dones víctimes de la violència masclista amb un determinat nivell de renda i que, per la seva edat, responsabilitats familiars, falta de preparació general o especialitzada i circumstàncies socials, tinguin dificultats especials per obtenir un lloc de treball.

El Govern ha aprovat també el document d’Impuls a l’economia verda i l'economia circular, el full de ruta que promou la transició cap a un nou model productiu socialment inclusiu, basat en les baixes emissions i l’eficiència en l’ús dels recursos amb l’horitzó de 2020. El treball identifica els 7 sectors productius que tenen capacitat motora per liderar la transició cap a aquest nou model (alimentació, energia i recursos, indústria, disseny, mobilitat sostenible, salut, i cultura), les polítiques que hauran de sustentar aquest canvi i fins a 80 oportunitats de negoci i innovació.

 

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha destacat que “una inversió del 2% del PIB en activitats relacionades amb l’economia verda permetria crear entre 68.000 i 100.000 llocs de treball a Catalunya a curt termini”.

El document aprovat pel Consell Executiu recull totes les accions i estratègies que ja impulsen els diferents departaments de la Generalitat i les diverses recomanacions internacionals, com l’Estratègia Catalunya 2020, per millorar la competitivitat del teixit productiu català. També recull l’Estratègia per a l’Especialització Intel·ligent de Catalunya (RIS3), que el Govern va aprovar l’any passat i que identifica els 7 sectors clau per transformar el teixit productiu del país, i els criteris que guien la concessió dels Fons estructurals i d’inversió europeus, que reorientaran les economies europees cap a la sostenibilitat. El document ha estat elaborat pels departaments de Territori i Sostenibilitat, d’Economia i Coneixement, i d’Empresa i Ocupació, per potenciar la transició cap a aquest nou model de desenvolupament.

El Consell Executiu ha acordat donar resposta al requeriment d’incompetència presentat per l’Estat contra el decret de creació del Comissionat per a la Transició Nacional, una figura creada el mes de febrer passat per proposar, impulsar i coordinar les mesures i actuacions necessàries per preparar les estructures d’estat i culminar el procés de Transició Nacional. El Govern reitera la constitucionalitat del Comissionat, tenint en compte les competències que té la Generalitat per crear òrgans propis.

 

En l’escrit de resposta, el Govern també fa palès que les funcions i actuacions del Comissionat per elaborar i aprovar el Pla executiu per a la preparació de les estructures d’estat i el Pla d’infraestructures estratègiques són preparatòries i no causen efectes jurídics respecte de tercers, ja que es duen a terme dins l’àmbit de la Generalitat. L’Executiu entén en aquest sentit que el requeriment de l’Estat té un caràcter preventiu, ja que no existeix cap vulneració present i efectiva de les competències del Govern espanyol per portar la mesura davant del Tribunal Constitucional.

 

Adscrit al Departament de la Presidència, el Comissionat per a la Transició Nacional és un òrgan de proposta, impuls i coordinació de les mesures i actuacions necessàries per preparar, planificar, implementar i fer el seguiment de la creació de les estructures d’estat i la culminació del procés de transició nacional. Aquest és un dels eixos prioritaris de l’acció del Govern, que formen part dels 10 projectes estratègics detallats pel president de la Generalitat.

 

Finalment, el Govern ha donat llum verda a la creació d’una plataforma digital d’accés obert a la literatura científica que produeixen els professionals, el personal investigador i els docents que presten serveis a les entitats i centres del sistema sanitari públic de Catalunya. Batejat amb el nom d’Scientia, Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut, aquest repositori institucional el gestionarà la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya del Departament de Salut i serà d’accés obert, permanent i gratuït.

 

El contingut de la plataforma, a la qual es podrà accedir en breu a través de l’adreça scientia.gencat.cat, estarà subjecte a llicència d’ús d’accés obert de reconeixement d’autoria, amb usos no comercials. És a dir, que l’usuari podrà accedir al contingut i reproduir-lo, citant-ne l’autoria i sense finalitats comercials. La creació de l’Scentia respon a un triple objectiu: maximitzar la visibilitat, la difusió i l’impacte en la societat de la producció científica en salut que es realitza a Catalunya, i garantir-ne la preservació, organització i lliure accés; promoure el retorn de la inversió que fa l’Administració pública sanitària del país en recerca, estudis i publicacions i facilitar la reutilització de la informació i del coneixement que es genera, i crear i compartir coneixement i fomentar la creació de publicacions electròniques.