• En total, el Govern preveu destinar enguany 16,3 milions d'euros a l’Ajut Oficial al Desenvolupament, un 14% més que el 2014
• Els governs de Catalunya i el Senegal signaran aquesta setmana a Dakkar un acord marc per reforçar la cooperació entre els dos països
• Homs denuncia l’”obstinació” del Govern espanyol de “carregar-se la llengua catalana”, després del rebuig del TSJC a establir un termini especial en la preinscripció escolar per demanar el castellà com a llegua vehicular, tal com demanava l’advocat de l’Estat

El Govern ha aprovat el Pla anual de cooperació al desenvolupament per al 2015, el principal instrument programàtic i d’orientació política del Govern que permet desplegar en accions concretes els compromisos del nou Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2015-2018, aprovat pel Parlament de Catalunya el 22 d’abril passat. El document aposta per la defensa, protecció i garantia dels drets humans de les dones i dels drets col·lectius dels pobles com a elements específics de la cooperació catalana,

 

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha destacat que el pla expressa un compromís “incontestable i explícit” d’impuls a la coordinació i la coherència de les polítiques públiques per al desenvolupament, així com amb la priorització de “l’educació per al desenvolupament” i “la contribució a fer una societat més responsable i més compromesa, tant en l’eix nord com en l’eix sud”.

 

Es tracta del primer Pla de la nova planificació quadriennal, que incorpora replantejaments i canvis substancials pel que fa a l’anàlisi de la realitat, amb un nou enfocament estratègic de gènere i basat en drets humans, i pel que fa a la metodologia d’implementació de les actuacions.

 

L’enfocament estratègic de gènere i basat en drets humans (EGiBDH) incorpora una perspectiva que busca materialitzar els drets humans per a totes les persones, col·lectius i pobles, especialment per als més vulnerables, i prioritza les dones, que pateixen una discriminació estructural que requereix mesures específiques. Aquest enfocament també vol transformar les relacions desiguals de poder en tots els àmbits, inclosa l'esfera privada, per contribuir a reduir les desigualtats, generar processos de canvi i apoderar les persones perquè puguin prendre decisions i exercir els seus drets de manera lliure i autònoma.

 

D'entre les actuacions previstes al Pla anual de cooperació per a aquest 2015 destaquen les següents:

 

 

D’acord amb el Pla director 2015-2018, el document estableix 13 països prioritaris per a la cooperació catalana: Bolívia, Colòmbia, El Salvador, L’Equador, Gàmbia, Guatemala, el Marroc, Moçambic, Nicaragua, Palestina, el Sàhara Occidental, el Senegal i Tunísia.

 

La proposta del Pla anual de cooperació al desenvolupament 2015 ha estat informada favorablement pel Consell de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió de Coordinació amb els Ens Locals i la Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament. Un cop aprovat pel Consell Executiu, el document es presentarà al Parlament de Catalunya per al debat corresponent.

 

Pel que fa al pressupost, el Govern preveu destinar 16.248.645 euros per a l’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) aquest 2015, una xifra que suposa un increment del 14% respecte de l’any 2014. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, principal òrgan executor d’aquesta política, aporta 8.610.545 euros. De la seva banda, els departaments i organismes de la Generalitat preveuen destinar 7.638.100 euros a actuacions de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.

 

En el capítol de la Cooperació, el Govern també ha autoritzat l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a signar un conveni per al període 2015-2018 amb el Ministeri de la Governança local, del Desenvolupament i de la Gestió del Territori de la República de Senegal que consolida i reforça les iniciatives de col·laboració que han dut a terme els dos executius.

 

L’acord, que se signarà aquesta setmana al Senegal, estableix un marc formal de cooperació entre els dos executius, a partir de l’experiència satisfactòria i dels bons resultats assolits amb els projectes desenvolupats fins al moment.

 

En aplicació de l’Estratègia país prioritari (EPP) del Senegal 2013 – 2017 (un instrument de planificació de la cooperació catalana en aquest país), els governs de Catalunya i el Senegal es comprometen a promoure iniciatives en matèria de descentralització, de gestió del territori i de desenvolupament local, en suport a les col·lectivitats locals del país sud-africà. L’ACCD vehicularà part del treball que es faci al Senegal a través del Programa Nacional de Desenvolupament Local (PNDL) del Senegal i les agències regionals de desenvolupament. El PNDL és una institució governamental que des de 2006 treballa per contribuir a reduir la pobresa a través de l’acció combinada del Govern, col·lectivitats locals, comunitats i sector privat.  

 

La cooperació catalana té una llarga trajectòria de projectes al Senegal, que és, de fet, el país de l’Àfrica subsahariana amb una major presència d’organitzacions catalanes. Des dels anys 60 diverses ONGD i organitzacions religioses catalanes gestionen projectes al Senegal, on també és present la cooperació municipal catalana i el Fons Català de Cooperació. Des de 2003 el Senegal és un dels països prioritaris de la cooperació catalana, tal com recullen els diferents plans directors de cooperació al desenvolupament. El 2013 l’any 2013 el Govern va aprovar l’Estratègia de país prioritari 2013 – 2017, un instrument de planificació que té com a objectiu guiar les actuacions de la cooperació catalana al Senegal, potenciant la concertació geogràfica i sectorial per millorar l’eficàcia i l’eficiència dels treballs. 

 

El Govern de la Generalitat ha col·laborat en diversos projectes al Senegal, entre els quals destaquen, el 2011, la participació de l’ACCD amb l’Agència Regional de Desenvolupament de Kolda (ARD-K) en el projecte de suport a l’elaboració d’una política de gènere per a la Regió de Kolda i al desenvolupament econòmic local al poble de Sare Guéladio. El 2012 l’Agència va treballar amb la mateixa institució en un projecte de suport a la millora de la governança i l’apoderament de les dones de la mateixa regió de Kolda.

 

 Entre 2007 i 2010 el 73% de l’Ajut Oficial al Desenvolupament que Catalunya ha fet al Senegal s’ha canalitzat a través d’ONG, mentre que el 18% restant s’ha fet via la cooperació bilateral directa de l’ACCD.

 

 Homs denuncia “l’obstinació” del Govern espanyol de “carregar-se” el català 

 

Preguntat per la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que avui ha desestimat la petició, per part de l’advocat de l’Estat que s’establís un període especial en la preinscripció escolar per sol·licitar el castellà com a llengua vehicular, el portaveu Homs ha constatat “l’error” del Govern espanyol de “judicialitzar tot allò que no li agrada, especialment la llengua”.

 

Per a Homs, no s’entén “l’obstinació del Govern espanyol de carregar-se la llengua catalana, anant en contra de la pròpia jurisprudència, forçant la interpretació de les lleis i posant al servei d’un interès partidista tota la maquinària de l’estat”.

 

El conseller i portaveu ha lamentat de nou que l’Executiu espanyol menystingui els resultats d’una política lingüística a l’escola que “garanteix el ple coneixement del català i del castellà i que fa una contribució neta a la cohesió social del país i que en tres dècades ha donat fruits extraordinaris”.

 

 El Govern aprova un Memoràndum d’Entesa amb l’Estat de Baviera per col·laborar en formació, mobilitat laboral i política europea

El Consell Executiu ha aprovat la signatura d’un Memoràndum d’entesa amb el Govern de l’Estat lliure de Baviera (Alemanya) amb l’objectiu d’establir un marc formal de col·laboració entre els dos territoris i col·laborar en formació, mobilitat laboral i política europea. Es tracta del primer acord bilateral d’aquestes característiques que signen els dos executius.

 

L’acord estableix tres àmbits prioritaris de col·laboració: la formació i mobilitat laboral, acadèmica i universitària; l’aposta per la transformació digital i el desplegament d’estratègies intel·ligents (smart) i l’acció conjunta en política europea.

 

L’acord també recull la voluntat d’organitzar activitats conjuntes en països tercers d’interès comú on els dos governs disposen d’oficines de representació, amb un èmfasi especial en les oficines de representació davant la Unió Europea. A més, afavorirà ’execució de mesures a les quals es podran associar tant institucions públiques com empreses privades.

 

Baviera és l’estat més gran en superfície d’Alemanya, el segon en població i aporta el 17,6% del PIB.

 

 El Govern ha aprovat el decret pel qual es regula el Registre del sector públic local de Catalunya, un registre de caràcter públic on figuraran tots els ens locals catalans, els dependents i altres d’adscrits o vinculats. L’objectiu és disposar d’informació permanentment actualitzada dels ens locals que sigui entenedora i de consulta fàcil per part de la ciutadania. La Generalitat podrà modificar d’ofici, sense necessitat de comunicació prèvia, dades del Registre que no estiguin actualitzades i que els ens ja hagin publicat en butlletins i diaris oficials.

 

El registre també recollirà les darreres modificacions normatives sobre règim local i fer que la informació sigui més entenedora i de fàcil consulta.

 

La informació serà pública, en la línia de la prioritat política del Govern a favor de la transparència i el govern obert. S’afegeix al conveni signat entre el Govern de la Generalitat i les diputacions catalanes per crear la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya (CGTC), un marc permanent i estable de coordinació per desplegar la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que pren per denominació.

 

 El Govern també ha acordat avui interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional contra diversos articles de la Llei espanyola de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa que vulneren la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esports, “un àmbit en el qual l’Estat no disposa de títol competencial”, ha recordat el conseller Homs.

 

També s’interposa recurs contra articles que envaeixen competències sobre la notificació dels actes administratius i la publicitat de les subvencions de l’Administració de la Generalitat. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha dictaminat la inconstitucionalitat de tots aquests preceptes.

 

 L’article 23 de la llei espanyola estableix una llicència federativa única que permetrà participar en qualsevol competició oficial, també de caràcter estatal, sota una pretesa finalitat d’enfocament global de l’esport, de manera que ja no seran necessàriament les federacions catalanes les que atorgaran aquestes llicències. Aquesta regulació vulnera els articles 115 i 134 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. L’article 25 de la norma espanyola, mentrestant, modifica el règim de notificacions, i imposa el deure de publicar els anuncis de notificació als interessats al BOE i només de forma addicional al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Això vulnera l’article 68.5 de l’Estatut, que determina que la publicació al DOGC és necessària i suficient a tots els efectes.

 

El recurs també s’interposa contra l’article 30 de la llei espanyola, que modifica el règim de publicitat de les subvencions a través de la Base de Datos Nacional de Subvenciones (BDNS), que esdevé un instrument de publicitat de les subvencions. Les convocatòries d’ajuts i subvencions de la Generalitat s’hauran de publicar en aquesta base de dades espanyola i en extracte al BOE i al DOGC, cosa que contradiu el règim de publicitat establert per l’Estatut per als actes i disposicions de caràcter general del Govern i de l’Administració de la Generalitat. A més, es fixa també una nova infracció per a les administracions que no facilitin informació al BDNS, la qual cosa comporta un control jeràrquic sobre l’activitat de la Generalitat, contrari a l’Estatut i a l’article 137 de la Constitució espanyola.

 

 Finalment, el Govern ha nomenat Bibiana Segura com a nova directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Nascuda l’any 1959 a Barcelona, Segura és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (1981).

 

Entre 2004 i 2013 ha exercit com a magistrada suplent a l’Audiència Provincial de Barcelona als ordres jurisdiccionals civil i penal. Des de 2013 i fins a l’actualitat ha treballat com a assessora del Gabinet del conseller de Justícia en matèria d’Administració de justícia.

 

En l’àmbit de la docència, ha col·laborat amb col·legis d’advocats i amb la Universitat Abat Oliva, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Barcelona (UB). També ha participat com a coautora en publicacions d’ESADE en matèria de justícia.