• Destina 1.066 milions d’euros a 165 actuacions de caràcter immediat, per fer front a situacions urgents, però també a mitjà i llarg termini, per afrontar les situacions de pobresa estructural i la promoció de l’autonomia personal

 

• El Govern reforça la seva presència a l’exterior, amb la creació de 3 noves delegacions a la Santa Seu, Portugal i el Marroc per “reforçar la presència exterior de la Generalitat en aquests territoris i per defensar-hi els interessos de Catalunya”, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs

El Govern ha aprovat el Pla d’acció per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya 2015-2016, un instrument amb el qual es vol “reduir la pobresa i promoure la inclusió social i això fer-ho amb la màxima coordinació dels departaments i entitats de la Generalitat, i amb la participació d’altres agents econòmics i socials”, segons ha explicat la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

 El document recull un total de 165 actuacions, entre mesures immediates, per fer front a situacions urgents, i a mitjà i llarg termini, per afrontar situacions de pobresa estructural. En total, per a aquest 2015, el pressupost destinat al Pla és d’1.066 milions d’euros.

 

 Munté ha considerat l’aprovació del Pla una mostra del compromís del Govern per reduir les dificultats que pateixen molts ciutadans a Catalunya: “No hem deixat de lluitar contra la pobresa ni d’incrementar les partides pressupostàries que van destinades al moll de l’os de la lluita contra l’exclusió social”, ha remarcat.

 

 La consellera ha justificat l’aprovació del Pla, “un instrument del Govern”, davant “la dificultat” de tancar un acord entre els diferents partits polítics. Tot i assegurar que el Govern continuarà treballant per acostar les posicions dels grups parlamentaris, Munté ha explicat que mentrestant  l’Executiu “no es pot aturar”, motiu pel qual ha aprovat aquest pla. 

 

 El Pla s’articula en 5 eixos d’actuació (un de prioritari i quatre de generals). Com a eix prioritari situa la lluita contra la pobresa i l’exclusió social en la infància i l’adolescència. I, com a eixos generals, la cobertura de les necessitats bàsiques; l’ocupació; l’habitatge, i l’àmbit relacional i comunitari.

 

 A banda d’aquestes actuacions, el Pla incorpora les mesures aprovades al Ple de la Pobresa i altres mesures que s’han tractat al Parlament de Catalunya. Així, s’hi han inclòs les mesures d’estiu destinades a infants i joves de famílies vulnerables, com l’increment del nombre de centres oberts que obriran els mesos d’estiu per oferir una atenció continuada a infants i adolescents en situació de risc social i que inclouen 2 o 3 àpats diaris per garantir una alimentació saludable i equilibrada (2.022 places en 70 centres oberts aquest estiu).  

 

També el reforç del programa del Departament de Benestar Social i Família l’Estiu és teu (amb 1.200 places becades per a nens i nenes de 5 a 16 anys en situació de vulnerabilitat), o els 600.000 euros addicionals que es destinaran a les federacions d'entitats d'educació en el lleure per a beques per a activitats d’estiu destinades a infants i adolescents en situació de vulnerabilitat. 

 

També s’hi han incorporat mesures per atendre les persones sense llar, com l’elaboració d’un recompte de totes les persones sense sostre o amb habitatge insegur o inadequat, en coordinació amb les entitats especialitzades i els ens locals. També l’anàlisi de les necessitats i els recursos destinats a facilitar els processos d’inclusió social de les persones sense llar, o la constitució d’una taula específica en l’àmbit del Grup de Treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya per sistematitzar les dades, elaborar informes, coordinar les accions entre administracions i entitats, i planificar serveis i recursos per abordar el problema.

 

 L'any 2013 (darrera dada oficial disponible) la proporció de persones a Catalunya en situació de risc de pobresa era del 19,8%. Per grups d'edat, el risc de pobresa afectava el 27,3% de la població de menys de 16 anys, el 27,6% de la població de menys de 18 anys, un 19,8% de la població d’entre 16 i 64 anys i el 12,4% de la població més gran de 65 anys. El mateix any, per al conjunt de l’Estat espanyol, la taxa de pobresa es va situar en el 20,4%, i per al conjunt de la Unió Europea (UE27), en el 16,7%.

 

Cal remarcar que les polítiques públiques redueixen de manera notable el risc de pobresa. L'any 2013 la taxa de risc de pobresa era del 44,1% abans de totes les transferències, Després de pensions de vellesa i supervivència es redueix fins al 29,1% i es queda en el 19,8% després de totes les transferències socials, una dada que per a la consellera Munté no permet al Govern estar satisfet però que denota la necessitat d’aquestes mesures.

 

 El Govern ha aprovat els decrets de creació de tres noves delegacions a Portugal, el Marroc i la Santa Seu “amb l’objectiu de reforçar la presència exterior de la Generalitat en aquests territoris i per defensar-hi els interessos de Catalunya”, ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs.

 

 Amb la creació de les noves delegacions el Govern es vol dotar d’una eina de “representació directa” en aquests territoris, “augmentar la participació de Catalunya a les organitzacions internacionals que hi tenen seu” i realitzar funcions de “prospecció” en països propers.

 

La Delegació del Govern a la Santa Seu tindrà com a finalitat facilitar les relacions bilaterals amb el Vaticà en l’àmbit de les competències de la Generalitat, exercir i mantenir la representació i la relació permanent amb els seves institucions i òrgans, recaptar informació en relació amb les iniciatives endegades per la Santa Seu que resultin d’interès per a la Generalitat i donar-hi a conèixer la realitat de Catalunya.

 

La Delegació del Govern a Portugal, amb seu a Lisboa, treballarà per facilitar les relacions bilaterals amb les autoritats de la República Portuguesa. Promourà i coordinarà les relacions de col·laboració de la Generalitat i els seus òrgans adscrits amb els organismes internacionals amb seu al país i amb un interès rellevant per Catalunya. A més, des de la Delegació també es facilitaran les funcions de prospecció del Govern respecte a les relacions amb els altres membres de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa. Aquesta Delegació parteix del Programa per a la Coordinació de la Promoció Exterior de Catalunya en l’àmbit de Portugal i Brasil, que està vigent des de 2012 i que es va crear amb l’objectiu de prioritzar la internacionalització de les empreses catalanes en aquesta àrea cultural i geogràfica.

 

 Finalment, des de la Delegació del Govern a Marroc, que s’instal·larà a Rabat, es facilitaran les relacions bilaterals amb les autoritats del Regne del Marroc i es realitzaran també funcions de prospecció amb la resta de països de la Unió del Magrib Àrab.

 

Altres delegacions catalanes ja exerceixen la representació en més d’un estat, com és el cas de la Delegació davant de França i Suïssa; la Delegació del Regne Unit i Irlanda, o la Delegació d’Àustria, que també assumeix la interlocució directa amb els països limítrofs per aprofundir les relacions bilaterals amb els governs d’Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia i Croàcia.

 

 La creació de les noves delegacions respon al compliment del Pla de Govern 2013-2016 i del Pla estratègic d’acció exterior 2015-2018, que situa entre els seus objectius enfortir i ampliar les estructures governamentals de l’acció i el servei exterior de Catalunya per defensar i promoure els interessos del país a l’exterior, així com bastir i reforçar les relacions bilaterals de Catalunya i les aliances amb altres actors, xarxes i organismes internacionals.

 

 Amb l’aprovació de les tres noves seus, un total de 10 delegacions integren la xarxa exterior del Govern: França, el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units, Itàlia, Àustria, la Santa Seu, el Marroc, Portugal i la Delegació del Govern davant la Unió Europea, a Brussel·les, totes adscrites a la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

  

 El Govern també ha aprovat avui estendre fins al 2017 el Pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis de la Generalitat, que es va posar en marxa el 2007, per “racionalitzar el consum d'energia, optimitzar la despesa i actuar de manera exemplaritzant” en aquest àmbit, ha explicat el conseller Homs.

 

Actualment, la Generalitat és un dels principals consumidors d'energia del país, amb un consum de 1.306 GWh anuals. Fins al moment, amb el Pla d’estalvi i eficiència energètica, el Govern ha estalviat un 4,9% el consum d’energia. També s’ha aconseguit estalviar fins a 6 milions d’euros anuals a través de la racionalització de la potència contractada, una xifra que es preveu que enguany arribi als 9,8 milions.  

 

L'acord estableix com a objectius assolir una reducció del consum del 14,3% (186,5 GWh) i una disminució del 16% en la despesa en energia (valorada en 34,13 milions d'euros) en relació amb el 2014. Aquest esforç suposarà reduir les emissions de CO₂ a l’atmosfera de 85.915 tones.

 

 A més, els nous edificis de la Generalitat hauran de ser com a mínim de qualificació energètica B i hauran de tenir zona de recàrrega per a vehicles elèctrics i d'aparcament per a bicicletes. Els contractes de manteniment que se subscriguin inclouran obligatòriament criteris i objectius d'estalvi i eficiència energètica.

 

 La posada en marxa de totes aquestes mesures pot suposar una inversió potencial de 109 milions d'euros, que en molts casos efectuarien empreses especialitzades en serveis energètics.

 

 Aquestes iniciatives contribueixen també a donar compliment al mandat parlamentari que insta el Govern a reduir un 25% el consum d'energia el 2020.

 

 El Govern ha aprovat el Pla de contractació pública alimentària de Catalunya, que insta a incorporar clàusules específiques en la contractació agroalimentària de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic que afavoreixin els productes de qualitat i de proximitat.

 

La inclusió de clàusules específiques té com a objectiu promoure productes de venda de proximitat, frescos, de temporada, de qualitat diferenciada, de producció agrària ecològica i integrada.

 

El 2013 l’Administració de la Generalitat va fer 703 contractes que incorporaven productes agroalimentaris per un import de 498 milions d’euros, dels quals almenys 60 corresponen a alimentació. Són, entre d’altres, contractes de subministrament d’aliments i begudes per a residències de gent gran, centres penitenciaris o d’ensenyament.

 

El sector agroalimentari, integrat fonamentalment per pimes, té una rellevància estratègica per al país, pel volum econòmic que representa i per la seva contribució a l’equilibri territorial i a la preservació del paisatge i del medi ambient.

 

Amb aquest acord el Govern continua reforçant el caràcter estratègic de la contractació pública, com ja ha fet amb mesures per facilitar l’accés de petites i mitjanes empreses o la incorporació de clàusules socials i d’R+D+I.

 

 

Finalment, el Govern ha aprovat la venda de l’edifici situat al número 105 del passeig de Gràcia de Barcelona, conegut com a Torre Muñoz, i que acull la seu del Departament d’Empresa i Ocupació, i del número 148-150 del carrer de Sepúlveda, que acull les oficines de la Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals. La societat Nadlan BCN SA, ha comprat en un únic lot els edificis per un total de 63.575.000 euros, més impostos. Aquesta quantitat supera el preu de licitació de la segona subhasta fixat el novembre passat en 63.497.129,74 euros i que va quedar deserta.  

 

El comprador ja ha satisfet la garantia equivalent al 25% del preu de venda, un total de 15.893.888,75 euros. El Consell Executiu també ha autoritzat la firma d’un contracte d’arrendament per cadascuna de les finques venudes, que fixa que la Generalitat haurà de pagar un lloguer mensual de 122.063,94 euros per la Torre Muñoz i de 111.526,81 euros per la seu del carrer de Sepúlveda.

 

 D’aquesta manera, la Generalitat avança en el seu pla de racionalització del patrimoni, tenint en compte l’interès d’obtenir ingressos extraordinaris per reduir dèficit públic (a través de l’import de l’operació) i endeutament (a través de la redempció dels censos dels edificis). De fet, des del 2012, l’Administració de la Generalitat ha venut 40 immobles per un import total de 660 milions a través de venda directa o subhasta pública. L’estalvi en concepte de censos i despeses de manteniment dels edificis (impostos, assegurances, reparacions...) supera els 33 milions d’euros.