El Govern ha nomenat tres nous delegats a Mèxic, a l’Argentina i a Tunísia. Es tracta de Lleïr Daban, delegat a Mèxic, David Poudevida, delegat a Argentina i Ahmed Benallal respectivament. El conseller Alfred Bosch, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu,  ha assenyalat que “tots tres han estat escollits a través d’un concurs públic”, igual que s’ha fet amb l’elecció dels darrers delegats del Govern, amb un jurat integrat per un grup d’experts en l’àmbit internacional i de recursos humans del Departament d’Acció Exterior.

 

El nomenament dels tres delegats es produeix en el marc del recurs interposat pel Ministeri d’Afers Exteriors espanyol al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra les delegacions de l’Argentina, Mèxic i Tunísia. En aquet sentit, el conseller d’Acció Exterior ha insistit que “davant d’aquesta ofensiva judicial, el Govern no s’aturarà en la seva acció exterior, perquè el que fem és legal, és legítim i és absolutament  necessari”.

Bosch considera que avui en dia, en un món global,  qui no s’internacionalitza perd capacitat. I per això, per servir els ciutadans i les empreses, és necessària l’acció exterior, "hem de ser competitius en tots els àmbits i també hem d’explicar al món la realitat de Catalunya i la defensa dels drets fonamentals”. Bosch ha advertit que la impugnació delegacions “que encara no estan en marxa”, forma part de l’estratègia del govern espanyol i ha assegurat que “no abandonarem les nostre obligacions i no permetrem que ens impugnin el futur”.

 

Amb aquests tres nomenaments, s’amplia fins a 15 el nombre de delegats i delegades del Govern a l’exterior, i les delegacions passen a donar servei a un total de 39 països. Amb la creació de les delegacions a Mèxic, l’Argentina i Tunísia, la Generalitat recupera la presència institucional a l’Amèrica Llatina i s’instal·la per primera vegada al continent africà. L’objectiu del Govern pel que fa a l’acció exterior catalana és tenir presència als 5 continents atesa l’absoluta necessitat d’internacionalitzar el país en totes les seves vessants.

 

 

Preguntada sobre la reacció del Govern a la moció de censura presentada ahir al Parlament, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha ironitzat “sabíem que fracassaria i no ens hem entretingut massa a fer valoracions”. En tot cas Budó s’ha limitat a dir “que ahir el Govern va sortir reforçat perquè la moció va sortir fracassada”.

 

En relació a la resposta a la sentència de l’ 1-Oct, la portaveu ha advertit que l’Executiu considera qualsevol sentència “que no sigui l’absolució” com una “sentència injusta” a la que caldrà donar una “resposta institucional”. I ha afegit que “és escandalós que quatre mesos després el Suprem encara no hagi dictat sentència i, com a Govern, ens toca denunciar-ho”, ha conclòs.

 

El Govern també ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de creació l’Institut Català del Poble Gitano. Aquesta iniciativa, “pionera a nivell europeu i prevista al Pla de Govern de la XII Legislatura”, suposarà la creació d’un organisme autònom de referència que elaborarà i proposarà les directrius sobre polítiques adreçades al poble gitano, tal i com ha explicat la consellera de la Presidència durant la roda de premsa setmanal.

 

Budó ha subratllat que “Catalunya ha estat al capdavant de la inclusió del poble gitano dins l’agenda política”. En aquest sentit, l’any 2001 el Parlament va fer públiques dues resolucions que reconeixen la identitat del poble gitano i el valor de la seva cultura, i que han permès impulsar quatre plans integrals del poble gitano a Catalunya. El nou institut tindrà també l’encàrrec de dissenyar, coordinar, implementar i fer el seguiment del Pla Integral del Poble Gitano.

 

L’institut tindrà com a objectius lluitar contar l’antigitanisme, així com millorar l’ocupabilitat i la inserció laboral de la població gitana i treballar per aconseguir l’èxit educatiu dels infants i joves d’aquesta comunitat. També ha de contribuir a la promoció de les dones gitanes i a la incorporació de les seves veus en espais de participació i decisió.

 

El nou organisme ha de garantir, en col·laboració amb tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, l’aplicació de polítiques públiques a favor del poble gitano així com potenciar la participació de les persones gitanes en les decisions i les mesures que les afecten. Entre les seves funcions, també hi haurà la de recopilar informació i documentació sobre la situació actual de les persones gitanes al nostre país.

 

Amb aquesta iniciativa, el Govern de Catalunya continua apostant per definir polítiques públiques específiques per a aquells grups o col·lectius vulnerables de patir desigualtats socials, com és el poble gitano, per tal de millorar les seves condicions de vida i equiparar el compliment dels seus drets amb la resta de la societat.

 

Els darrers anys la inclusió plena del poble gitano ha adquirit també una rellevància creixent en l’agenda europea. L’any 2005 el Parlament Europeu va instar al Consell de la Unió Europea, a la Comissió Europea i a tots els estats membres que consideressin el reconeixement del poble gitano com una minoria europea. Des de llavors, s’han elaborat nombroses polítiques i mesures des d’Europa per treballar cap a la millora de la situació del poble gitano i en la lluita contra l’antigitanisme.

 

El Govern ha aprovat la realització d’una consulta pública prèvia al decret que regularà la imatge corporativa i identificació pública dels membres dels cossos de les policies locals de Catalunya.

 

L’aprovació d’aquest decret pretén la regulació íntegra de la imatge corporativa de les policies locals, és a dir, tots els elements distintius i d’identificació d’aquests cossos policials, així com de les actituds i conductes dels policies, relacionats amb les seves funcions.

 

La nova disposició reglamentària també permetrà vetllar perquè les relacions dels membres dels cossos de policia local amb la comunitat i entre els mateixos policies siguin adequades, regulant les actituds i conductes, per tal de millorar, no només la imatge dels agents, sinó també la seva pròpia seguretat.

 

Així mateix, la nova regulació comportarà una homogeneïtzació de les policies locals per aconseguir la identificació d’una sola policia dins el marc de la policia integral que forma part del sistema de seguretat pública de Catalunya. Aquesta regulació suposarà una adaptació i adequació dels mitjans materials de les organitzacions policials a les previsions de la disposició reglamentària, en el sentit d’adquirir la uniformitat comuna i/o adaptar la flota dels vehicles.

 

La nova iniciativa també podria comportar l’adaptació dels reglaments interns de les policies locals o altra normativa interna de l’ens local, no només al tipus d’uniformitat sinó també a les normes de conducta establertes en el reglament.

 

Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, la nova iniciativa pot comportar una anàlisi i revisió de la normativa pròpia de les policies locals, i en concret de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals, per tal d’adaptar-la a les necessitats i realitats socials actuals.

 

El Consell Executiu també ha aprovat la subscripció d’un conveni de col·laboració entre el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) i el centre d’estudis homòleg dependent del Ministeri de Justícia (CEJ) per a la formació dels fiscals i lletrats de l’Administració de justícia que presten els seus serveis a Catalunya.

 

En la reunió d’avui també s’ha donat llum verda a la modificació del logotip de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La companyia ha fet evolucionar la seva marca corporativa en el marc de l’agenda estratègica 10/30 d’FGC i coincidint amb l’any en què es commemora el 40è aniversari de l’entitat.

 

La nova imatge amb què s’identifica FGC passa a ser de color verd i a tenir formes més arrodonides. Aquesta evolució va en paral·lel als valors centrals de l’empresa: lluita contra el canvi climàtic i millora de la qualitat de l’aire, tecnificació i pas d’empresa ferroviària a empresa servidora de mobilitat.

 

Finalment el Govern, a  banda dels tres nous delegats a l’exterior, també ha nomenat Isidre Gavín i Valls, nou president d’Infrastructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat).