L’EPP permet analitzar la participació política i ciutadana a Catalunya durant el 2011 i alhora establir diferències i similituds entre els col·lectius joves i adults. Està basada en una enquesta telefònica, d’una durada d’entre 15 i 30 minuts, que han contestat 2.100 persones residents a Catalunya (1.100 joves entre 15 i 29 anys i 1.000 persones de 30 o més anys). El treball de camp encarregat per l’Observatori Català de la Joventut i la Subdirecció General de Foment de la Qualitat Democràtica, ha estat supervisat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya.

 

En aquesta segona edició de l’enquesta –la primera es va fer el 2005 i es limitava al col·lectiu jove–, s’ha ampliat la mostra al conjunt de la població de Catalunya, la qual cosa permet comparar les actituds polítiques, els hàbits associatius i les pràctiques participatives entre joves i adults. El director general de Joventut, Toni Reig, ha assenyalat que “aquests resultats ens ajudaran a conèixer millor la realitat de les persones joves i alhora a contrarestar discursos i tòpics sovint esbiaixats sobre les diferències en la participació política entre joves i adults”.

 

Les conclusions preliminars de l’estudi demostren que el col·lectiu jove està ben informat de les pràctiques participatives i que s’interessa per la política. També que la joventut participa de forma activa en entitats i col·lectius de caire associatiu i destaca que està especialment predisposat a realitzar tasques de voluntariat. L’anàlisi preliminar evidencia que el voluntariat és un fenomen d’especial rellevància durant la joventut, que esdevé la primera acció de servei a la comunitat entre els joves i les joves de menys edat.

 

 

 

Els resultats preliminars de l’enquesta conclouen que les actituds d’implicació política són pràcticament idèntiques entre joves i adults. Fins i tot, en una escala del 0 al 10, les persones joves mostren un interès per la política lleugerament superior, de 5,70, al de les persones majors de 29 anys, que és del 5,55. En el mateix sentit, la satisfacció amb el funcionament de la democràcia reflecteix uns resultats molt similars: el 52,9% dels i les joves considera que el sistema democràtic funciona correctament, tot i que necessita alguns canvis, mentre que la població adulta té la mateixa resposta en un 52,6% del total. El director general de Joventut, Toni Reig, considera que “aquestes conclusions preliminars de l’enquesta desmenteixen la visió dels joves com un grup especialment desafecte i apàtic respecte la política”.

 

En relació a les dades de la darrera enquesta, realitzada el 2005, es detecta un notable augment de l’interès de la joventut per la política. El 2005, un 9,8%, dels joves es mostrava ‘molt interessat’ per la política mentre que el 2011 passava a un significatiu 25,9%.

 

 

Un canvi de paradigma

 

Les respostes al qüestionari que integra l’EPP 2011 assenyalen que la principal diferència entre joves i adults no es manifesta en el grau d’interès per la política sinó en la manera com participen i s’impliquen els uns i els altres. “La persona jove opta per formes de participació menys tradicionals o institucionals, caracteritzades per estar més vinculades a la causa per la qual s’impliquen, per resultar més immediates i perquè es porten a terme a títol individual” ha indicat el director general de Joventut, Toni Reig.

 

En aquest sentit, els adults vehiculen la seva implicació ciutadana mitjançant les formes tradicionals de participació, mediades i institucionalitzades, com és el vot –64,9% dels joves per un 80,8% dels majors de 29 anys–, la militància política –un 5,2% dels adults està vinculat a un partit polític, mentre que entre els i les joves el percentatge és del 3,6%– i la representació sindical –un 13,8% dels adults participa o col·labora en un sindicat, mentre que ho fan un 4,3% de la joventut.

 

En comparació amb l’enquesta del 2005, es detecta una evolució en augment de les formes de participació política no electoral entre el col·lectiu jove. Destaca especialment el contacte amb polítics, formal o informal, per expressar-li les seves opinions, el qual s’ha doblat: del 9,6% de les persones joves que manifestaven haver contactat amb polítics l’any 2005 al 18% del 2011.

 

De la mateixa manera, l’EPP 2011 posa de manifest que la generació jove, que ha estat plenament socialitzada en la participació, se sent allunyada de la política de partits. Com ha explicat el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Joan Auladell, l’actual generació jove “ha estat en contacte amb pràctiques participatives durant la infantesa a través dels seus pares”. Això fa que les activitats cíviques com la participació electoral, debatre sobre política o manifestar-se “es vegin com una qüestió normal” i serveixin per crear el context necessari de participació.

Així també, l’enquesta subratlla que l’augment de la participació de la ciutadania en les decisions importants del govern se situa clarament com l’objectiu considerat més important, sense gaire diferències entre joves i adults.

En aquest sentit, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Joan Auladell, ha exposat que “actualment vivim en un sistema democràtic bo, però que cal introduir-hi elements de millora”. De la mateixa manera, Auladell ha manifestat que “cal donar resposta a aquesta voluntat de participació” i que és positiu “plantejar la participació en el cicle d’elaboració de polítiques”.

Un altre dels aspectes que ha analitzat l’EPP és la participació ciutadana en tasques de voluntariat i en el grau d’implicació de la societat catalana en l’associacionisme. Els resultats preliminars conclouen que pràcticament 1 de cada 4 joves (concretament un 24,6%) ha participat en alguna acció de voluntariat en els últims 12 mesos. Aquest fenomen respon, d’una banda, a la major disponibilitat de temps dels joves, però, de l’altre, a la immediatesa i la relació molt directa amb la causa que ofereix el voluntariat. De fet, les tasques voluntàries són una de les primeres activitats de servei a la comunitat per a la joventut, com ho demostra el fet que en la franja dels 15 als 19 anys el percentatge d’accions voluntàries encara és més destacable: 34,9%.

 

En relació a aquestes xifres, el director general de Joventut, Toni Reig, ha manifestat que “cal valorar i reivindicar la predisposició dels i les joves a fer activitats de voluntariat. Aquesta és una dada que ens ha de fer trencar l’estereotip sobre una suposada apatia cívica de les persones joves, perquè és demostra que és falsa”.

 

Paral·lelament també s’observa que la societat catalana té força vincles amb el teixit associatiu català: el 66,3% dels majors de 29 anys participa o col·labora en una associació, entitat o col·lectiu (excloent les esportives), mentre que entre els i les joves aquest percentatge és del 46,5%. Novament destaca la diferència de patró en la implicació del col·lectiu jove. Quan es qüestiona la intensitat de participació dels individus en les entitats, les dades mostren que els tipus de col·laboració que exigeixen menys compromís i menys temps (col·laboració puntual o econòmica) són les més habituals entre els adults, mentre que pel que fa a participar en llocs de responsabilitat o d’organització, la joventut supera als adults (d’entre els i les joves associats, el 24,2% són membres organitzadors o responsables enfront del 16% dels majors de 29 anys).

 

 

 

Pel que fa a la desigualtat de gènere, els resultats de l’enquesta apunten a que les generacions més joves comencen a superar la desigualtat de gènere manifestada en la tradicional exclusió de la dona de l’esfera pública. En el cas de l’associacionisme els homes adults participen un 3,6% més que les dones. En canvi, en els joves, la situació és a la inversa: són les dones les que participen més que els homes en entitats (un 8,6% més). En l’interès per la política en una escala del 1 al 10, no hi ha pràcticament diferències entre els homes i les dones joves.

 

Un altre dels punts que s’han qüestionat en l’enquesta ha estat el sentiment de pertinença a Catalunya, que es detecta més present entre la joventut, però que no mostra excessives diferències entre els dos grups d’edat en el dret a decidir (2 de cada 3 ciutadans creuen que Catalunya hauria de tenir dret a decidir sobre la seva independència). La principal diferència entre joves i adults és que els primers tendeixen a sentir-se més catalans.

 

 

 

Diversos estudis han mostrat com la penetració d’Internet té un clar component generacional: les generacions més joves han estat les primeres a integrar l’ús de la xarxa, en especial per activitats que van més enllà de la feina. Però el que s’observa a l’enquesta, ha explicat Joan Auladell, “és que en els altres grups d’edat (amb excepció dels majors de 65 anys) també han incorporat Internet com un vehicle de participació i de relació amb l’administració”. El resultat d’això és que la participació via Internet ja no és un fenomen exclusivament juvenil; la població de 30 a 64 anys l’utilitza a uns nivells força similars.

 

De la mateixa manera, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, ha destacat que el col·lectiu de la gent gran és l’objectiu de l’Any Europeu 2012 dedicat a l’envelliment actiu i a la solidaritat intergeneracional, que ha de permetre obrir nous ponts de col·laboració entre la ciutadania.

 

Després d’extreure’n les conclusions preliminars, l’Observatori Català de la Joventut iniciarà una anàlisi més aprofundida de l’EPP, els resultats de la qual seran editats en dues publicacions, a la col·lecció Estudis i a la col·lecció Aportacions de la Direcció General de Joventut. La matriu de dades estadístiques també s’oferirà a aquelles universitats i grups de recerca que ho sol·licitin per a fer-ne noves explotacions i constituirà l’objecte de la convocatòria 2012 dels Ajuts de recerca en matèria de joventut, que convoca l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca). A l’octubre també està prevista una ‘Jornada sobre joves i participació’ que debatrà les conclusions d’aquest estudi.