El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma, han presentat aquest matí les Bases del nou Pla de Museus de Catalunya. El pla ordena i vincula la totalitat dels museus de Catalunya per tal d’ordenar el sistema, crear xarxes que impulsin el treball col·laboratiu entre els museus, i fixar el centre que liderarà i actuarà com a capçalera per a cada un dels àmbits: història de l’art, història de la societat, contemporaneïtat, i ciències naturals.

 

Durant la presentació del document, el conseller Mascarell ha afirmat que el que presentem és “un document que té la idea de dir que al llarg de gairebé 100 anys hem configurat un sistema de grans museus a Catalunya, que el segle que ara estem ens agradaria que fos el de la confirmació d’aquest sistema de museus, donant-los una major rellevància cultural i una major internacionalització en la cultura del nostre país i fent-los un element fonamental, focal, de la nostra vida cultural”.

 

El conseller ha destacat que el Pla “proposa treballar amb 4 grans constel·lacions de museus que giren al voltant de 4 museus: el Museu Nacional d’Art de Catalunya; el Museu d’Art Contemporani de Barcelona; el Museu Nacional de Ciències Naturals; i el nou Museu d’Història Nacional de Catalunya (que seria el lloc d’encontre de tota la constel·lació de museus d’història)”. Com a recursos nacionals, el conseller ha explicat que el Pla també preveu la creació de “la Col·lecció Nacional d’Art, la Col·lecció Nacional de Fotografia, els Dipòsits Nacionals d’Arts i Arqueologia, l’ordenació de la restauració i la conservació i tot l’àmbit del patrocini o el diner privat que hem d’aconseguir que arribin, a través de les lleis pertinents, a la nostra vida museística.

 

El director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma, ha explicat que “perquè el sistema funcioni i sigui eficient li cal un segon nivell de treball: la xarxa territorial. Volem generar mecanismes que ens permetin que a través de la cooperació propera sobre el territori les infraestructures museístiques creixin amb eficiència i amb recursos per poder treballar”. En aquest sentit, Pluma ha afirmat que “volem passar de 4 a 7 xarxes. Unes xarxes que es converteixen en prestadores de serveis a partir de la cooperació entre museus per integrar esforços i ser mes eficients en els treballs que desenvolupen”.

 

 

Cada un d’aquests quatre centres-capçalera té encomanada pel Departament de Cultura la tasca de convertir-se en el gran centre de referència de Catalunya en el seu àmbit, i un dels centres de referència a nivell europeu.

 

El Pla especifica que aquests quatre grans museus han de ser el principal instrument per a la internacionalització de la cultura catalana pel que fa al seu àmbit. Això significa tenir un paper molt actiu en la repercussió que els creadors catalans tenen a l’exterior, i a la vegada, ser la porta d’entrada per als catalans de les darreres tendències i els principals noms del circuit internacional en cada moment.

 

Igualment, el Pla remarca que aquests centres hauran de treballar amb l’objectiu d’incrementar notablement els seus públics.

 

Els quatre centres tenen encomanada una altra tasca fonamental: articular al seu voltant una xarxa temàtica que aglutini tots els museus de Catalunya que treballen en el seu àmbit. Aquest treball d’interrelació ha de portar a la consecució de diversos objectius:

 

En tots quatre casos, aquests encàrrecs de les administracions es vehicularan a través de la signatura d’un contracte programa on s’estableixin els objectius a assolir per a cada equipament i els indicadors que permetran avaluar-ne la gestió.

 

El museu de referència de l’àmbit referit a la Història és l’únic que no existeix actualment. Es crearà a partir de quatre museus existents actualment: el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia, el Museu de la Ciència i la Tècnica i el Museu d’Etnologia.

 

Les Bases per al nou Pla de Museus configura quatre xarxes territorials: Barcelona, Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre, i Lleida i Alt Pirineu. Aquestes xarxes territorials tindran sis centres de referència que actuaran com a tractors i canalitzadors de serveis a museus de cada territori.

 

Entre aquests serveis, els centres de referència definiran estratègies comunes, anàlisi de públics, anàlisi de millora de recursos, actuacions amb el sistema educatiu, o promoció cultural i turística concertada per a tots els centres d’un àrea.

 

Les quatre xarxes territorials estaran obertets a tots els museus registrats. Seran finançades segons l’Acord Nacional, amb progressiu trasllat de funcions financeres bàsiques a finançament de les activitats de promoció dels centres territorials, canalitzant progressivament els recursos de suport al sistema museístic.