- El cap de l’Executiu ha presidit, aquest matí, l’acte de traspàs de la presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània
- Les quatre regions han signat al Palau de la Generalitat un acord sobre transports que demana la priorització del corredor ferroviari del Mediterrani
- Artur Mas ha apostat per sumar esforços entre els quatre territoris de l’Euroregió per “desenvolupar un centre d’innovació i recerca de primer nivell europeu”

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat, aquest migdia, que el corredor del Mediterrani “és la infraestructura més important que s’ha de desenvolupar en els propers anys” i, per això ha advertit que l’acord signat avui entre els territoris que conformen l’Euroregió Pirineus Mediterrània respon a la necessitat d’“hiperconnectar” aquests territoris del sud d’Europa amb la resta del continent europeu. “No volem que el sud d’Europa sigui un cul de sac i per això ha de tenir el mateix nivell d’infraestructures que el centre i el nord d’Europa”, ha reblat.
En una compareixença conjunta dels quatre presidents que conformen l’Euroregió, el cap de l’Executiu català ha demanat “la priorització del corredor ferroviari del Mediterrani i la seva interconnexió amb tot el sistema portuari” , que ha de significar “la integració del transport marítim, a través dels ports, l’aeroportuari i el ferroviari”. I, en aquest mateix sentit, ha assegurat que “es necessita que els territoris més del sud d’Europa estiguin íntimament connectats amb el conjunt de la UE per una via tant d’alta velocitat per als passatgers com d’ample de via europeu en el cas de les mercaderies”.
Artur Mas ha denunciat que els nostres ports no estan en les mateixes condicions de competir amb els ports de Bèlgica, Alemanya o Holanda, ja que “són els que s’emporten una part molt important del trànsit que ve d’Àsia, encara que sigui més car i més lent”. I ha dit que avui això no és així, no perquè no tinguem els ports necessaris, sinó “perquè no tenim les infraestructures bones que ens connectin amb el conjunt d’Europa”.
El cap de l’Executiu ha presidit aquest migdia l’acte de traspàs de la presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, que ocupava el Govern català des d’abril del 2011 i que ara passa a mans de la regió de Midi-Pyrénees. Els altres dos territoris que integren l’Euroregió, les Illes Balears i Languedoc-Roussillon, també han estat presents a l’acte.
Durant el traspàs de la presidència de l’Euroregió, que ha tingut lloc a la Sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat, el president Mas ha fet una crida a “sumar esforços” i “fer accions de lobby” entre els quatre territoris davant les institucions europees per ser vistos “com un gran pol o centre d’innovació i recerca al sud d’Europa”.
El president Mas ha explicat que en aquest sud d’Europa, “que està vist per alguns països europeus com una zona de turbulències”, si s’ajunten les realitats dels diferents territoris “veurem que hi ha la possibilitat de desenvolupar un centre d’innovació i recerca de primer nivell europeu”.
El cap del Govern també ha explicat que en els 18 mesos de presidència catalana s’ha posat l’accent en l’impuls del creixement econòmic i la potenciació de la cooperació en innovació i recerca en el marc de l’Euroregió, “conscients que és un dels grans reptes de cara als propers temps”. També ha assenyalat que hi ha hagut continuïtat en la línia d’acollir-se a les convocatòries d’ajuts a projectes, com ara al desenvolupament sostenible i la recerca.
Artur Mas ha recordat que fa vuit anys es va constituir l’Euroregió i que en fa tres de la creació de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial Pirineus-Mediterrani, “una de les poques agrupacions europees d’aquestes característiques, formades exclusivament per governs regionals”.
“Les fronteres tradicionals són una peça de museu”
En el decurs de la compareixença davant els mitjans de comunicació, el president Mas ha reclamat que “els territoris del sud d’Europa han de començar a ser vistos com un accelerador del progrés a Europa” i ha lamentat que “no s’apreciïn les enormes potencialitats que tenen alguns dels nostres territoris”. Així, ha posat en relleu la feina que es fa en temes com la xarxa d’estudiants universitaris, els vivers d’empreses, els clústers empresarials de tecnologies avançades, o els centres de tecnologia i recerca i, en aquest sentit, ha defensat que “no hi ha un desert al sud d’Europa, sinó moltes realitats vives amb capacitat de creixement”.
En aquest context, el president ha explicat que una part de la feina de l’Euroregió és visualitzar el que representen aquests territoris davant la UE i s’ha mostrat convençut que és necessari “enganxar-nos a la nova estratègia europea que començarà el 2014, on molt probablement hi haurà fons i recursos més importants que els que hi ha hagut per aquestes accions en matèria d’innovació, de recerca i d’infraestructures d’interconnexió transeuropea”.
En un altre moment de la seva intervenció, el president Mas ha reconegut que a vegades hi ha debats i discussions sobre “els nostres problemes de dimensió”, però s’ha mostrat convençut que “el nostre paraigua per guanyar dimensió com a territoris i societat és Europa”, mentre que “el nostre àmbit per guanyar eficàcia és la proximitat a la gent”. Pel president, “les fronteres tradicionals són, cada vegada més, una peça de museu”, i ha augurat que el que cal ara és que “territoris que no obeeixen a les fronteres tradicionals, a un costat i l’altre dels Pirineus, siguin capaços de presentar-se junts, guanyant dimensió per ells mateixos”.
3