En una jornada organitzada a Barcelona per l’Agència de Qualitat i Avaluació del Sistema Sanitari de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut, en la qual han participat més de 600 professionals del sistema sanitari i ciutadans i pacients, s’han presentat l’Informe de l’Àmbit Hospitalari 2012 de la Central de Resultats del Sistema Sanitari i per primer cop l’Informe de l’Atenció Sociosanitària 2012.

 

La jornada ha comptat amb l’assistència del conseller de Salut, Boi Ruiz, la secretària general del Departament de Salut, Roser Fernández, el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, el president de l’AQuAS, Antoni Trilla, i el conseller delegat de l’AQuAS, Josep Maria Argimon, entre d’altres, amb responsables i professionals dels centres del sistema sanitari públic de Catalunya, i que ha tingut com a convidat especial al senyor Tim Baker, economista i director de l'organització Dr. Foster Intelligence.

 

El Sr. Baker ha exposat l’experiència de Dr. Foster Intelligence, organització que fa més de 10 anys que desenvolupa la seva activitat a Regne Unit i que facilita al Departament de Salut britànic (NHS) informació que permet als proveïdors i prestadors de serveis sanitaris la comparació i el monitoratge de la qualitat i l'eficiència de l'atenció sanitària, alhora que promou l'apoderament dels pacients per prendre decisions informades respecte de la seva salut.

 

Al llarg de la jornada s’han exposat les novetats i els resultats que presenten els informes corresponent als 2012. L’informe de l’àmbit hospitalari conclou que tots els hospitals del sistema sanitari públic de Catalunya mantenen els bons resultats dels anys anteriors i que aquests milloren en alguns casos concrets. Aquests resultats són el reflex de la implicació dels professionals en el manteniment de l’excel·lència del sistema sanitari públic ja que amb el seu esforç continuat, fins i tot en un context en el estan patint afectacions de les seves retribucions o condicions laborals, han dut a terme l’activitat assistencial amb la mateixa qualitat i bons resultats, malgrat la situació adversa que es viu a tot el país i, per tant, també al sistema sanitari català.

 

 

Pel que fa a les novetats, aquest és el primer any que es presenta l’Informe de l’Atenció Sociosanitària (corresponent al 2012) i també hi ha algunes incorporacions en els indicadors de l’Àmbit Hospitalari. Aquest any es publica l’informe en un format més adreçat a l’anàlisi de resultats i punts de millora, amb la participació d’experts, per tal de mantenir i millorar si escau, l’aposta del Departament de Salut per la transparència i el retiment de comptes com a objectiu estratègic que permeti als professionals i gestors dels serveis sanitaris la comparació i el monitoratge de la qualitat i l'eficiència per a la millora contínua de l’assistència. El nou format potencia la participació responsable dels pacients en la presa de decisions respecte de la seva salut. En aquest sentit, s’ha publicat una versió web dels informes que permet la consulta i la comparativa entre centres a la ciutadania i professionals.

 

Al llarg de la jornada s’ha anunciat la publicació de la col·lecció "Monogràfics de la Central de Resultats", documents que han de permetre presentar resultats de diferents àmbits relacionats amb l’assistència sanitària a partir de la informació recollida per a l’elaboració dels informes de la Central de Resultats. Els primers informes que es faran públics són: el resultats de l’organització de l’atenció sanitària a les persones amb ictus o, l’estat de les infeccions associades a l’assistència sanitària, entre d’altres.

 

 

Els indicadors utilitzats per la Central de Resultats per a l’avaluació de l’any 2011 es centraven en l’atenció al pacient, l’efectivitat, l’eficiència, la sostenibilitat, la recerca i la docència. L’any 2012, se n’afegeixen de nous i s’inclouen, a més, l’adequació i la seguretat del procés assistencial de tots els hospitals del SISCAT. En total hi ha 54 indicadors agrupats en 7 grups temàtics, a més de l’opinió d’experts en cada dimensió de l’informe i 13 experiències d’èxit.

 

Els bons resultats dels hospitals del SISCAT es mantenen o, fins i tot, milloren respecte els dos anys anteriors, malgrat el context econòmic general. D’entre els resultats destaquen, l’alt grau de satisfacció dels usuaris dels serveis d’hospitalització, la millora en l’eficiència en la gestió amb l’augment de la CMA i disminució de la durada de l’estada en els centres hospitalaris i el bons nivells d’efectivitat, amb la disminució de la mortalitat i de les infeccions nosocomials. També es detecten punts de millora com el fet que hi ha marge per disminuir les hospitalitzacions evitables i els reingressos en menys de 30 dies, així com que les llistes d’espera i el menjar són els aspectes menys valorats per les persones usuàries.

 

 

Un dels nous indicadors de l’informe és l’adequació, que té per objectiu mesurar si determinades accions (alguns ingressos hospitalaris i estades) aporten valor a la salut de les persones. En aquest àmbit, necessiten millorar les urgències hospitalàries, que haurien d’atendre idealment només els pacients amb problemes de complexitat proporcionada al recurs. Tanmateix, hi ha 20 hospitals del SISCAT amb una taxa de pacients ingressats des de Urgències inferior al 10%. També, per altra banda, hi ha marge de millora en els ingressos de les persones molt grans que podrien rebre atenció en serveis comunitaris i intermedis.

 

Els indicadors relacionats amb la gestió dels centres han millorat, com per exemple l’estada mitjana, que ha passat del 6,6 dies a 6,1 dies. Aquesta diferència representa un important guany en eficiència en el conjunt d’hospitals del SISCAT ja que equival a una reducció de 280.000 dies d’estada a l’any que permet destinar aquests recursos a una millor atenció. Igualment, en el mateix període de temps, la implantació de la cirurgia major ambulatòria ha passat del 37,3% al 46,9%, tot i que no ha estat uniforme a tots els centres i les diferències presenten possibilitats de millora.

 

La segona nova dimensió inclosa en l’informe és la seguretat clínica. En el període 2007-2012, hi ha hagut una reducció significativa del 18% en la taxa global de bacterièmia dels hospitals de més de 500 llits.

 

També milloren els indicadors de l’efectivitat clínica, lligats a la pràctica mèdica, com la mortalitat intrahospitalària en pacients amb un infart agut de miocardi (aplicació del codi infart), que ha passat del 9,1% el 2010 al 8,3% el 2012. En canvi, la mortalitat en cas de cirurgia de l’aneurisma d’aorta abdominal és estable. Com a punt de millora, en que cal continuar incidint, com ja s’ha avançat, hi ha el percentatge de reingressos en menys de 30 dies, especialment en el cas de les malalties pulmonars obstructives cròniques.

 

En relació a la percepció dels usuaris dels serveis hospitalaris, el nivell de satisfacció global obté una puntuació mitjana de 8,46 sobre 10, amb el 96% dels hospitals amb puntuacions superiors a 8 i la fidelitat (persones usuàries que hi tornarien en cas de poder triar) del 91,4% pel conjunt de Catalunya. L’aspecte més valorat és la sensació dels ciutadans de trobar-se en bones mans, mentre que el temps a la llista d’espera i el menjar de l’hospital són aspectes que cal millorar.

 

L’apartat relatiu a la sostenibilitat indica que, malgrat l’entorn econòmic actual, els proveïdors d’atenció hospitalària, en el seu conjunt, han estat capaços d’ajustar-se a la situació.

 

Pel que fa a la docència, l’any 2012, 20 dels 100 primers MIR van escollir fer la residència en un hospital català i hem de tenir en compte que els qui obtenen millors qualificacions prefereixen formar-se en hospitals d’alta tecnologia.

 

 

Els hospitals monogràfics, tant per les seves característiques com per l’activitat que realitzen, compten amb unes especificitats que fan que la seva qualitat no quedi degudament reflectida amb els indicadors de la Central de Resultats, raó per la qual enguany s’ha elaborat indicadors específics de resultats per a dos hospitals de SISCAT: l’Hospital Materno-Infantil Sant Joan de Déu i l’Institut Guttmann.

 

 

L’informe presenta per primer cop els resultats nominals dels centres sociosanitaris amb 30 indicadors i les opinions de 43 persones expertes, a més de la versió per a la ciutadania i la possibilitat de la consulta de les dades per web.

 

L’any 2012, es van registrar un total de 101.088 episodis assistencials als recursos sociosanitaris, el 97,6% dels quals van ser finançats pel Servei Català de la Salut en tractar-se de persones residents a Catalunya.

 

Pel que fa al global dels recursos de la xarxa sociosanitària, es van atendre 62.440 persones, el 60% de les quals només han ingressat una vegada al llarg de l’any, el 27% dues i prop d’un 13% tres o més vegades en algun recurs sociosanitari. La mitjana ha estat d’1,6 episodis per pacient.

 

Per avaluar l’efectivitat dels centres, destaca el guany funcional durant l’ingrés. La mesura de la capacitat funcional (calculada mitjançant l’índex d’activitats de la vida diària – AVD) a l’ingrés i a l’alta indica que la mitjana de la millora en les unitats de convalescència l’any 2012 va ser d’1,4 punts i a llarga estada de 0,2 punts.

 

L’estada mitjana global de les unitats de llarga estada és de 175 dies. Pel que fa als centres, l’estada mitjana dels episodis és de 160 dies. En les unitats de convalescència, la mitjana d’estada és de 44 dies i en les unitats de cures pal·liatives és de 15,6 dies.

 

Per al conjunt dels serveis, la destinació més freqüent després de l’alta és el domicili (42,8%). En el cas de fractura de fèmur, el percentatge arriba al 76,4% en els episodis atesos en unitats de convalescència, la qual cosa posa de manifest l’efectivitat de l’atenció prestada en els centres.

 

La satisfacció de les persones usuàries dels serveis sociosanitaris és molt alta. El nivell de satisfacció global arriba a un 8,2 sobre 10 i la fidelitat (persones usuàries que hi tornarien en cas de poder triar) del 91,7% pel conjunt de Catalunya. La sensació de les persones de trobar-se en bones mans és l’aspecte més ben valorat, amb tots els centres situats en el nivell d’excel·lència.

 

 

La Central de Resultats, que actualment s’engloba dins de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que forma part de l’Agència d’Informació Avaluació i Qualitat en Salut, permet conèixer la qualitat assistencial i econòmica dels hospitals i centres sanitaris i disposar de la informació que facilita la semblança entre proveïdors del sistema públic.

 

L’informe va dirigit a ciutadans, professionals, gestors i òrgans de govern de les entitats proveïdores amb la finalitat que s’obrin noves línies de treball que han de permetre als centres iniciar actuacions de millora que mantinguin l’excel·lència i qualitat d’aquests. Aquests informes, que continuen essent pioners a l’Estat espanyol i que se situen al nivell dels països més avança en transparència i retiment de comptes de salut i com Regne Unit, Holanda, Alemanya, Austràlia i els Estats Units i el Canadà, respon a la demanda de transparència, tant en les decisions polítiques com en la gestió dels recursos públics, així com en la de donar a conèixer a la ciutadania l’ús dels recursos que es posen a disposició de les administracions públiques pel que fa a resultats assistencials, docents, d’investigació i gestió dels centres.

 

Les dades recollides a la Central de Resultats provenen dels sistemes d’informació del CatSalut entre els que s’inclou el Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’Hospitalització d’Aguts que es va posar en marxa l’any 1990, la Central de Balanços creada l’any 1991, el Pla d’Enquestes de Satisfacció (PLAENSA) iniciat l’any 2004 i els mòduls de seguiment d’indicadors de l’any 2007, entre d’altres.