Salut

Salut presenta els principals resultats de l'últim any d'aplicació del Pla de salut 2011-2015 davant de 1.600 professionals

query_builder   13 desembre 2013 16:20

event_note Nota de premsa

Salut presenta els principals resultats de l'últim any d'aplicació del Pla de salut 2011-2015 davant de 1.600 professionals

 

El conseller de Salut ha agraït l’increment de participació dels professionals en la Jornada d’enguany, destacant-ne que són ells els veritables protagonistes del Pla de Salut
 
Durant la Jornada s’han premiat les cinc millors experiències de les més de 600 iniciatives presentades pels professionals sanitaris
 
El conseller de Salut ha declarat avui en la Jornada del Pla de Salut de Sitges que d’entre els principals reptes per al 2014 "el Departament de Salut es planteja crear la normativa per poder donar les eines necessàries que consolidin les accions plantejades pel Pla de Salut 2011-2015". Per això per al proper any s’està elaborant un nou sistema de contractació basat en l’assignació capitativa d’acord amb les necessitats sanitàries d’una població amb uns resultats esperats de resolució i accessibilitat. Aquest canvi implica incrementar la capacitat de resolució i de gestió de l’atenció primària.
 
El conseller ha destacat que "la màxima ambició del Departament de Salut és enfortir el sistema nacional de salut, l’anomenat model sanitari català", sobretot "enfront a les noves necessitats dels ciutadans i la situació econòmica actual". Boi Ruiz també ha afirmat que el Pla de Salut és "l’inductor de molts processos de canvi, que no s’ha d’entendre només com l’Administració sinó com l’àmbit dels professionals i pacients, que en són els veritables protagonistes." El conseller ha recordat Albert Jovell explicant que les reformes estructurals s’han de fer "garantint la sosteniblitat, al servei de l’equitat, la universalitat i la resolució o millora de la malaltia".
 
3a Jornada de Pla de Salut
El Departament de Salut ha presentat aquest matí els resultats obtinguts en matèria de salut durant l’últim any davant de més de 1.600 professionals del sector. La tercera edició de la Jornada de Sitges marca l’equador en el desenvolupament i l’execució del Pla de salut 2011-2015, el marc de referència de totes les actuacions públiques en matèria de salut. La primera Jornada, l’any 2011, va ser de participació del sector en l’elaboració del Pla de salut que es va aprovar el febrer 2012; la segona va constituir el primer balanç de l’aplicació del Pla, i aquesta tercera demostra la voluntat dels professionals de participar i d’implicar-se en la implantació del Pla i, alhora, la constatació que duen a terme la seva tasca amb qualitat.
 
Els professionals que han assistit a la Jornada de Sitges han conegut quins han estat els principals avenços durant aquest últim any. L’avaluació anual permet redefinir els objectius i les actuacions en funció dels resultats. A més, els assistents han pogut participar en quatre grans sales temàtiques sobre l’evolució de la implantació del Pla de salut i sobre la previsió, des del punt de vista del coneixement professional i clínic, des d’ara fins al 2015. Les quatre sessions temàtiques s’han centrat en la salut comunitària, les decisions compartides, els serveis en xarxa i les noves formes d’atenció.
 
Un dels objectius del Pla de salut és la incorporació sistemàtica del coneixement professional i clínic en el procés de presa de decisions sanitàries. Per aquest motiu, prèvia a la Jornada, s’ha dut a terme una enquesta entre els professionals sanitaris, per poder determinar des del punt de vista de coneixement clínic quina és l’opinió dels avenços aconseguits, si s’han d’ajustar prioritzacions i per decidir quins són els temes que més preocupen el sector i quines són les propostes de millora. Han contestat més de 3.700 participants de divuit professions diferents.
 
Conseller de Salut
 
Rendició de comptes del 2013
La rendició de comptes del Pla de salut s’ha estructurat en quatre blocs principals que han de guiar la transformació del sistema català de salut. A més, els representants polítics del Departament de Salut han valorat els avenços.
 

1. Salut en totes les polítiques és una de les fites internacionals que marca l’Organització Mundial de la Salut de cara al 2020. En aquest sentit, el Pla de salut planteja un model integral i integrador de la salut pública i comunitària, i de l’atenció assistencial. Antoni Mateu, secretari de Salut Pública, ha presentat el Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP). L’acord suposa una acció conjunta entre tots els departaments i també entre tots els sectors de la societat per protegir i millorar la salut de la població a través de cinc reptes concrets: l’excés de pes, el control de les infeccions, la salut mental, les addiccions i l’acció de país.

 

  • 8 de cada 10 determinants socials de la salut, com els factors socioeconòmics i ambientals no tenen una relació directa amb el sistema sanitari.

 

  • Més de 240.000 persones han passat de ser sedentàries a actives, gràcies a programes com el Pla d’activitat física, esport i salut.

 

  • Cada any s’administren més de 3.200.000 vacunes que han evitat més de 900.000 casos de malalties.

 

  • La prevenció i el control de la infecció per VIH evita 1.440 noves infeccions cada any.

 

  • La llei de prevenció i control del tabaquisme s’associa a un descens de l’11% d’ingressos per infart.

 

  • S’han dut a terme més de 75.000 inspeccions per garantir la seguretat alimentària i protegir la salut de la població.

 

 
2. Els ciutadans com a centre del sistema és l’objectiu final del Pla de salut, que persegueix les millores de la salut i la qualitat de vida de les persones. L’envelliment de la població és un dels reptes del sistema català de salut, que concentra molts esforços en l’atenció a la cronicitat. Carles Constante, director general de Planificació i Recerca en Salut, ha recordat que Catalunya és un referent mundial en l’atenció als malalts crònics, sobretot pel que fa a les patologies més comunes (malaltia pulmonar obstructiva crònica, insuficiència cardíaca, diabetis mellitus tipus 2 i depressió).
  • Més del 80% de les regions sanitàries han implantat amb èxit rutes assistencials de les malalties cròniques més comunes.

 

  • Des de la implementació del Pla de salut, les hospitalitzacions potencialment evitables dels malalts crònics s’han reduït un 11,4%. En concret, un 18,4% en malaltia pulmonar obstructiva crònica, un 6,7% en insuficiència cardíaca i un 15,8% en diabetis mellitus tipus 2.

 

  • La història clínica compartida s’ha desplegat en la majoria dels nivells assistencials (98% en atenció primària, 97% en hospitals d’aguts, 87% en sociosanitaris i 73% en salut mental).

 

  • S’han identificat 53.200 pacients crònics complexos (PCC) i 10.200 malalts crònics avançats, i s’ha superat amb escreix l’objectiu d’identificar 25.000 persones fins a l’any 2015.

 

  • Més de 3.000 persones s’han beneficiat del programa Pacient Expert Catalunya.

 

  • S’ha constituït el Consell Consultiu de Pacients

 

 
3. Els serveis en xarxa garanteixen la seguretat, la qualitat i l’equitat en l’atenció als ciutadans. D’una banda, es reforça el paper de l’atenció primària per la seva capacitat de gestió de casos. D’altra banda, la reorganització dels serveis en centres de referència, tal com estableix l’actual directiva europea, fa possible uns resultats millors en l’alta especialització. Josep Maria Padrosa, director del Servei Català de la Salut, ha anunciat que ja es treballa en el disseny d’un nou sistema de pagament, configurat a partir d’un model d’assignació de base poblacional per fer-lo més equitatiu.
  • Més de la meitat dels territoris ja han iniciat la implantació dels models d’atenció a les malalties de l’aparell locomotor i d’oftalmologia.

 

  • La teledermatologia ha reduït a la meitat els dies de llista d’espera i ha permès identificar els melanomes de forma molt precoç.

 

  • En cirurgia oncològica de recte, la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública ha passat de 43 a 27 centres, cosa que ha reduït la taxa de recaiguda del 19% al 9%.

 

  • El Codi ictus ha escurçat el temps de reacció i ha augmentat les teràpies de reperfusió fins a situar-se en un 16%. En el seu tractament, Catalunya, juntament amb Holanda, és el segon país europeu, només per darrere de Finlàndia, amb millors resultats.

 

  • El Codi d’infarts aguts de miocardi (Codi IAM) ha aconseguit reduir el temps que transcorre entre el diagnòstic de l’infart i la reperfusió, sobretot per l’ampliació de centres (5 serveis de 24 hores i 5 serveis de 12 hores).

 

  • Gràcies al Codi politrauma (Codi PPT), el 92% de les situacions de risc vital són ateses abans de 20 minuts, una millora de 2 punts respecte al període anterior.

 

  • Implantació de les unitats funcionals de gestió de la seguretat dels pacients en el 100% dels hospitals d’aguts de la xarxa pública de Catalunya.

 

 
4. La transparència i l’avaluació són fonamentals per garantir el full de ruta del Pla de salut i evidenciar les bones pràctiques que garanteixen una assistència sanitària de qualitat, universal, accessible i equitativa. Roser Fernández, secretària general de Salut, ha exposat que conèixer el resultats ha de permetre donar garanties i confiança als ciutadans amb el sistema sanitari i promoure l’esforç col·lectiu de millora dels resultats de salut, qualitat i satisfaccio. Per primera vegada, el Departament de Salut es va comprometre l’any 2012 a publicar informes de la Central de Resultats de forma oberta, nominal i pública. L’any 2013 ha publicat, com a novetat, els informes de salut mental i de l’àmbit sociosanitari i és el segon any de publicació dels d’atenció primària i hospitals.
 
  • Segons les últimes dades del Pla d’enquestes de satisfacció (PLAENSA), la valoració ciutadana del sistema de salut és molt positiva (atenció sociosanitària, 8,2; atenció primària, 7,9; salut mental, 7,9). A més, les reclamacions per tracte s’han reduït un 10%.

 

  • L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) compta amb tres eines principals per avaluar i millorar el sistema: Central de Resultats, projecte Essencial i l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya.

 

  • La Central de Resultats situa Catalunya en línia amb els països més avançats en polítiques de transparència i rendició de comptes.

 

  • El projecte Essencial ha publicat 17 recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor.
 
Experiències guanyadores
 
Premi a la Millor Experiència
 
Durant la Jornada s’han presentat algunes de les més de 600 experiències que han aportat els professionals, xifra superior a la de l’any passat. D’aquesta manera, el Departament de Salut ha volgut reconèixer i donar visibilitat a les múltiples iniciatives i experiències portades a terme pels professionals sanitaris dins del marc del Pla de salut. Cinc d’aquestes experiències han rebut una distinció:
 
«Repercussió de la implementació d’un sistema de notificació i gestió d’incidents relacionats amb la seguretat dels pacients». Institut Català de la Salut. Hospital Vall d’Hebron.
Aquesta experiència ha avaluat el resultat i l’impacte de la implementació d’un sistema de notificació genèric i de gestió d’incidents relacionats amb la seguretat dels pacients. Gràcies a aquest projecte s’ha pogut incidir de manera directa en el fet de proporcionar una atenció més segura als pacients i ha suposat un impuls considerable per a la millora de la cultura de la seguretat dels pacients.
 
«Maneig en l’atenció primària de la complexitat clínica i social: planta comunitària virtual». Institut d’Assistència Sanitària de Girona.
La Planta Comunitària Virtual és una proposta de model assistencial comunitari de gestió del cas, dissenyat per donar suport a persones afectades per situacions de complexitat clínica i socials, i als seus equips assistencials de referència. Aquest model pren elements de l’organització d’una planta hospitalària i els aplica als pacients en el propi domicili, que representa la planta virtual, aprofitant els recursos disponibles per promoure resultats eficients i de qualitat.
 
«Espai interconsulta – consulta virtual: millorant la integració entre nivells assistencials». Consorci Sanitari de Terrassa.
Té com a objectiu la millora del nivell de resolució de l’atenció primària per evitar derivacions innecessàries, reduir les derivacions presencials i homogeneïtzar els criteris d’actuació diagnòstica i terapèutica. Ha integrat dos serveis informàtics diferents per millorar l’eficiència de les consultes perquè els professionals d’atenció primària siguin més resolutius, en col·laboració amb els professionals de l’atenció especialitzada.
 
«Programa de maneig compartit del pacient trasplantat renal entre la unitat de trasplantament renal (UTR) i l’hospital de referència no trasplantador». Corporació Parc Taulí, Parc Salut de Mar i Hospital Clínic de Barcelona.
Aquest projecte treballa per la unificació de la història clínica, la integració de la cura assistencial i l’adequació dels recursos en funció de la complexitat dels pacients amb trasplantament renal (TR). Aquest programa organitza l’assistència dels pacients amb TR de la manera més eficaç possible, optimitzant els recursos sanitaris i adequant la complexitat en funció de les necessitats.
 
«Transparència amb la ciutadania: l’informe de sostenibilitat». Institut Català d’Oncologia (ICO).
D’acord amb la seva política de responsabilitat social corporativa i compromís de transparència amb la ciutadania, l’ICO ha elaborat la seva primera memòria de sostenibilitat corresponent a l’exercici 2012, que recull els resultats econòmics, ambientals i socials de la institució. L’informe de l’ICO ratifica el compromís de seguir treballant per la sostenibilitat i el creixement de la institució, establint aliances amb altres empreses i vetllant per l’equitat, l’ètica i la transparència.
 
 
Pla de salut 2011-2015
 
El Departament de Salut elabora periòdicament el Pla de salut, que és l’instrument indicatiu i marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut, en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya.
 
A diferència dels plans de salut anteriors, aquest Pla incorpora elements clau de caràcter assistencial i de governança del sistema que, afegits als objectius de salut pròpiament dits, configuraran una visió completa del que ha de ser el sistema sanitari a Catalunya fins al 2015. Es tracta d’un document estratègic que articula la reforma del sistema sanitari català sobre tres eixos d’acció per donar resposta a les noves necessitats socials: l’abordatge de les malalties més comunes, l’atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzativa.
 
És un Pla que, en un moment clau per al nostre sistema sanitari, es vol mantenir capdavanter en els bons resultats de salut, però que alhora ha de fer front a les noves demandes que requereixen canvis estructurals (envelliment de la població, problemes sanitaris crònics, nous tractaments i noves tecnologies que generen tensions financeres) i ha de servir d’eix de treball i de projecte estratègic per a tot el sector sanitari en els propers quatre anys.

 

2  

Fitxers adjunts

Balanç Pla de Salut

Balanç Pla de Salut
PDF | 2919

Principals Resultats

Principals Resultats
PDF | 237