El Departament de Cultura impulsarà la creació d’un nou tribut aplicable a les companyies operadores d’Internet, amb una quota fixa de 0,25 euros/mes per cada connexió a Internet contractada en el territori de Catalunya, ja sigui a través de la telefonia fixa o de dispositiu mòbil. L’objectiu d’aquest impost és fomentar la producció i la millora de la competitivitat del sector audiovisual català.

 

L’impost no comportarà cap càrrega tributària a les persones que tenen contractat el servei d’accés als continguts existents en les xarxes informàtiques de comunicació. Així l’avantprojecte estableix explícitament que els operadors no podran repercutir en el contribuent l’import de les obligacions tributàries en assenyalar que «no podrà exigir del contribuent l’import de les obligacions tributàries satisfetes d’acord amb l’establert a l’article 36.3 de la Llei de l’Estat 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària».  Serà l’Agència Tributària de Catalunya i els òrgans competents en matèria de consum les entitats que vetllaran pel compliment d’aquest mandat

 

Es preveu que la recaptació anual per aquest tribut sigui de 20,5 milions d’euros.

 

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha explicat les característiques del nou impost: “És un impost aplicable als operadors de xarxes d’Internet, bàsicament destinat a reforçar la producció audiovisual a Catalunya. L’objectiu és dotar un fons que ens permeti dinamitzar, i consolidar un sector audiovisual competitiu a Catalunya”.

 

El conseller ha alertat de la necessitat de promoure l’audiovisual català: “Hi ha molt de talent a Catalunya, però darrere del talent hi ha d’haver producció. Hem de trobar la manera de finançar el sector. Hem de posar a disposició del conjunt del sector uns mecanismes de finançament que ens facin possible també tenir producció audiovisual a Catalunya. Si no, al final, tot el que veurem a través de la telefonia, de les televisions, que sentirem a través de les emissions, tot serà produït fora de casa nostra i això és un empobriment cultural extraordinari”.

 

En aquest sentit, Mascarell ha apuntat que impostos similars ja s’apliquen arreu d’Europa: “És un model que ja tenen altres països com França i Alemanya i que ara volem aplicar de manera molt moderada a Catalunya, però que ens permet pensar que així tindrem producció audiovisual. Es tracta de consolidar un model sòlid i competitiu”.

 

El Departament de Cultura considera necessària la creació d’aquest impost per enfortir i ajudar a la producció pròpia audiovisual en la línia del que fan altres països europeus quan expressen l’excepció cultural per tal de defensar en positiu el seu llegat cultural i lingüístic, la seva economia i l’ocupació en el sector de l’audiovisual.

 

La recaptació d’aquest tribut de caràcter finalista, es destinarà a dotar dos fons:

 

a)    Fons que per al foment de la indústria audiovisual.

L’impost constituirà una nova font d’ingressos que ha de permetre impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual en la línia dels fons a la producció establerts a la Llei de Cinema de 2010.

 

 

b)    Fons per a fomentar l’accés a Internet en els equipaments culturals i per al foment de productes digitals sobre el patrimoni català.

Es considera convenient crear un Fons de foment de l’accés a Internet per a la difusió cultural, per vincular-lo a actuacions que permetin que els espais culturals (com monuments, museus, etc.) disposin d’accés a Internet. D’aquesta manera els visitants o usuaris d’aquests espais podran accedir a continguts culturals a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Els recursos del fons s’hauran de destinar a projectes o actuacions que promoguin l’accés de la ciutadania a Internet en centres o institucions de difusió cultural.

 

L’impost vol afrontar la complexa situació en què es troba el sector.  Entre el 2001 i el 2012, el nombre d’espectadors a les sales de cinema a Catalunya s’ha reduït pràcticament a la meitat; les aportacions dels pressupostos públics entre 2009 i 2013 s’han reduït a la meitat, majoritàriament per la desaparició dels fons procedents del Ministeri de Cultura; les produccions catalanes compten amb un pressupost mig que no arriba als 2,5 milions d’euros, un pressupost que no és competitiu en el mercat audiovisual global.