El Departament de Justícia ha posat en marxa el programa europeu Cercles, per a la prevenció de la reincidència i per a la reinserció en la societat d’interns condemnats per delictes sexuals que es troben en règim obert o llibertat condicional. El coordinador d’aquest programa pilot, Carles Soler, ha explicat que “es tracta d’un model de transició de la presó a la llibertat definitiva, mitjançant el suport de voluntaris i professionals amb l’objectiu d’evitar que hi hagi més víctimes i amb la supervisió intensiva de la seva activitat a l’exterior”.

 

El programa Cercles compta amb un grup de voluntaris que, sota la supervisió d’un professional, ofereix suport a un delinqüent sexual i controla, alhora, la seva adaptació a la vida en llibertat, amb la finalitat que es mantingui allunyat de les situacions de risc de reincidència. S’intercanvia informació entre els voluntaris i els serveis de tractament dels centres penitenciaris mitjançant el coordinador i, al mateix temps, es compta amb la col·laboració d'altres serveis comunitaris, com ara policia o serveis socials. Això permet detectar situacions de risc, donar suport als objectius del tractament i prestar ajut durant els primers mesos fora de la presó. A Catalunya, s'hi van presentar un total de 110 aspirants a voluntaris, dels quals finalment 15 van ser seleccionats per formar part de tres cercles pilot.

 

Per tal d’aconseguir els objectius, el grup de voluntaris i el penat (membre central del Cercle) es troben regularment per valorar els progressos i les dificultats en la intervenció social d’aquest. Totes les activitats i acords del cercle són supervisats pel coordinador, que resol qualsevol incidència que es pugui produir i comparteix informació amb els professionals, recursos i autoritats encarregats del tractament i control del penat.

 

Els membres del Cercle es comprometen amb els principis de suport i responsabilitat. Això implica que el penat ha de ser clar a l’hora d’informar sobre els diferents aspectes de la seva vida: gestió econòmica, ocupació del temps lliure, etc., i aquesta informació ha de ser compartida per tots els membres del Cercle. Els voluntaris es comprometen a oferir suport emocional i material per atendre les necessitats del membre central (habitatge, temps lliure, recerca de feina, salut...) i a compartir la informació amb els professionals de tractament i de justícia.

 

Segons el coordinador d’aquest projecte, “aquest model ajuda a superar la situació d’aïllament social que pateix l’intern mitjançant la potenciació de la seva xarxa de suport social”. En aquest mateix sentit, Carles Soler ha explicat que “això també permet un bon nivell de control i seguiment de l’intern per saber si s’adapta de la millor manera a la seva vida en societat i corregir així, si és necessari, situacions de risc”.

 

Per la seva part, Pere Soler, director general de Serveis Penitenciaris, ha recordat que “quan una persona delinqueix, és un error individual, però també és un fracàs col·lectiu.” En aquest sentit, ha afirmat que “cal fer partícip la societat civil en la tasca de ressocialització dels agressors sexuals per prevenir la seva reincidència i evitar així víctimes futures”. “Sense ressocialització no hi pot haver rehabilitació”, ha sentenciat el director Soler.

 

Tanmateix, el director del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), Xavier Hernàndez, ha destacat que Cercles és fruit d'anys de recerca i investigació "durant els quals el CEJFE ha desenvolupat un paper fonamental en el suport a les actuacions de l'execució penal a Catalunya." 

 

Una de les voluntàries amb què compta Cercles ha destacat la visió positiva d’aquest Programa “ja que aporta solucions sense estigmatitzar les persones i sense oblidar que hi ha víctimes al darrere”.

 

L’elecció de Catalunya, conjuntament amb Bulgària i Letònia, la converteix en el primer territori de l’Estat espanyol que acull aquest programa d’àmbit europeu. En el cas de Catalunya, l’existència d’un programa de tractament i d’una estructura professional que l’aplica, el desenvolupament de protocols d’avaluació del risc de reincidència –el RisCanvi– i el model propi de medi obert, que dóna continuïtat a la intervenció en el medi social en col·laboració amb els recursos socials, configuren el context òptim per a la implementació dels Cercles.

 

Juntament amb el Departament de Justícia, hi participen com a col·laboradors de Cercles, l’Obra Social de La Caixa i la Universitat de Barcelona.