El Govern ha iniciat els tràmits de creació d’un nou impost sobre els pisos buits amb l’objectiu que les entitats financeres, propietàries d’una important bossa d’habitatges, els posin en lloguer. La mesura, “àmpliament reivindicada per la societat i pel món local”, segons va destacar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Sant Vila, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern de dimarts passat, s’aplicarà com a mínim a 15.000 pisos en mans d’entitats financeres en els 70 municipis amb una major demanda d’habitatge.

 

Segons els càlculs del Govern, el tribut aportarà uns ingressos d’entre 850 i 1.650 euros per habitatge buit, entre 13 i 25 milions anuals que es destinaran a polítiques d’habitatge consensuades amb el món local.

 

La quota de l’impost s’establirà segons la superfície construïda dels habitatges buits: Fins a 10.000 m² d’habitatges buits, l’impost oscil·larà entre 3 i 6 euros/m^2; de 10.000 m² a 50.000 m² d’habitatges buits, entre 7 i 10 euros/m²  i a partir dels 50.000 m² d’habitatges buits, entre 11 i 20 euros/m².

 

Vila va assegurar que l’impost no té una voluntat recaptatòria sinó que busca “estimular un parc d’habitatges que ara tenim injustificadament immobilitzat”. Així, l’avantprojecte preveu un conjunt de bonificacions, que van del 10% al 75% de la quota en funció de quants pisos vagi posant en lloguer el titular, bé directament o bé cedint-los a borses de mediació per al lloguer social a les administracions o a les entitats socials.

 

L’Avantprojecte de llei preveu aplicar l’impost en el cas d’habitatges desocupats durant més de dos anys sense causa justificada. El conseller Vila va fer notar que quedaran “exempts” del tribut les persones físiques, les administracions públiques i les entitats del tercer sector de la xarxa d’inclusió social.

 

Es preveu que l’avantprojecte de Llei comenci el seu tràmit parlamentari a principis d’estiu perquè l’impost es pugui començar a aplicar al llarg de 2015.

 

 

La situació de crisi econòmica ha reduït fins a mínims històrics la demanda d’habitatges de compra, mentre que s’ha incrementat la de lloguer, especialment a un preu assequible per a la majoria de la població. En aquest sentit, s’estima que a Catalunya hi ha uns 80.000 pisos, només de nova construcció, pendents de vendre.

 

Una part important d’aquest estoc acumulat es troba en mans d’entitats financeres, a falta de compradors. A més de no contribuir a pal·liar la creixent demanda social d’habitatge de lloguer, aquest fet va acompanyat sovint de problemes de manca de manteniment dels pisos i de la seva ocupació il·legal. Es tracta de situacions conflictives que acaben revertint en els ajuntaments, que són els que les han d’afrontar en primera línia.

 

Per aquest motiu, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha considerat adient establir un impost destinat a les entitats financeres que tinguin pisos buits durant almenys dos anys en els 70 municipis amb forta demanda d’habitatge.

 

L’impuls a l’establiment d’aquest impost es desprèn de la Llei del dret a l’habitatge, que preveu un seguit de mesures perquè els habitatges desocupats injustificadament, en àmbits d’acreditada demanda, s’incorporin al mercat per mitjà, si escau, de la intervenció de les administracions. D’altra banda, la regulació d’aquest impost complementarà les diverses mesures que s’inclouran en el Pla per al dret a l’habitatge, la tramitació del qual és a punt de finalitzar.

 

A banda d’aquesta activitat normativa, el Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), ha impulsat diverses mesures per incentivar la sortida de pisos buits al mercat de lloguer a preus assequibles. Així, l’any passat va signar un conveni amb CatalunyaCaixa per a la cessió de 400 pisos destinats al seu programa de mediació per al lloguer social. Recentment s’ha assolit un acord similar amb Bankia, per 230 pisos més, i properament se signarà la cessió de 600 habitatges per part de la Sareb.