Territori

Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle associades a la gestió dels residus municipals baixen més d'un 7% en un any

query_builder   3 novembre 2014 13:05

event_note Nota de premsa

Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle associades a la gestió dels residus municipals baixen més d'un 7% en un any

  • Si es consideren, a més, les emissions evitades, l’any 2013 la petjada de carboni total associada a aquest sector s’ha reduït un 10% respecte el 2012, que equival al CO2 que emetrien uns 79.000 turismes
  • Aquesta millora es deu, fonamentalment, a la disminució en la generació de residus, a la millora del tractament de la fracció resta en plantes i a la reducció de la part que es diposita en abocadors
  • L’Agència de Residus de Catalunya presenta la nova forma per consultar les dades estadístiques de residus municipals al seu web, amb una eina que facilita la creació de taules i gràfics de forma dinàmica
  • Neix un nou indicador, el DREC, que calcula la quantitat de residus domèstics que realment arriben a les plantes de reciclatge i que l’any passat van representar una tercera part del total recollit
El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, ha presentat aquest matí l’estudi “Petjada de carboni de la gestió i tractament dels residus municipals de Catalunya 2012-2013”, la principal conclusió del qual és que aquesta petjada al nostre país s’ha reduït un 10% en l’últim any. Aquesta reducció de gasos amb efecte d’hivernacle és l’equivalent a la d’haver retirat de les carreteres del nostre país uns 79.000 turismes durant el 2013.
 
En total, el 2013 la petjada ha estat d’unes 710.500 tones de CO2 equivalent, o, el que és el mateix, de 94 kgCO2eq per habitant, considerant les emissions generades (1,4 Mt CO2eq) i les evitades (730.000 tCO2eq). L’any 2012, la petjada fregava les 790.000 tCO2eq. Aquest descens es deu, fonamentalment, a la disminució en la generació de residus, a la millora qualitativa i quantitativa del tractament de la fracció resta en plantes i a la reducció dels residus que van directament a dipòsit controlat, ha explicat Josep Enric Llebot.
 
Segons Llebot, els resultats de l’estudi reforcen la idea que una correcta gestió dels residus municipals, d’acord amb la jerarquia de gestió (prevenció, reutilització, valorització material, altres valoritzacions i finalment eliminació), i tenint en compte els múltiples efectes positius sobre l’economia (visió cíclica i generació de llocs de treball), contribueix a una menor emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH), i pot suposar un estalvi d’emissions per altres àmbits. També ha destacat que aquesta és una eina útil per a la planificació de residus en què l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) està immersa (el Programa General de Gestió de Residus i Recursos  2013-2020) “ja que introdueix per primera vegada l’efecte que una gestió sostenible dels residus pot suposar vers el factor canvi climàtic, posant objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle i fer-ne el seguiment”.
 
L’estudi, elaborat per Inèdit en col·laboració amb l’Agència de Residus de Caralunya (ARC) i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), ha  utilitzat una eina de càlcul desenvolupada pel grup de recerca SosteniPrA (Universitat Autònoma de Barcelona), que permet calcular la petjada de carboni de la gestió de residus municipals i és útil com a suport per a una presa de decisions amb criteris ambientals en la gestió de residus.
 
La petjada de carboni per comarques (2013)

Les comarques que assoleixen alts valors de recollida selectiva i tracten prèviament la fracció resta abans de la seva disposició final presenten una petjada de carboni menor, davant les comarques que tenen uns índex de recollida selectiva baixos i/o no tracten prèviament la fracció resta sinó que la destinen directament a abocador.
 
Nova eina de consulta de les estadístiques
 
L’ARC també ha desenvolupat una nova eina consultable al seu web que permet consultar les dades estadístiques de residus municipals, tant a nivell municipal com comarcal. El director de l’agència, Josep Maria Tost, ha presentat aquesta eina que permet seleccionar municipis o comarques concretes i fraccions de residus específiques de diferents anys. També permet la realització de gràfics de generació i recollida selectiva per municipis, tipologia de residus, així com gràfics de recollida selectiva bruta i recollida selectiva de les fraccions ordinàries (FORM, vidre, paper i cartró i envasos).
 
 
El reciclatge real dels residus municipals: El DREC
 
En el marc del projecte europeu R4R, Regions for Recyling, on ha participat l’ARC, s’ha desenvolupat un nou indicador anomenat Destí RECiclatge (DREC) amb l’objectiu d’avaluar la quantitat de residus municipals que arriben realment a les plantes de reciclatge. Segons les dades de 2013, el DREC de Catalunya ha estat del 32,45%, és a dir, que una tercera part dels materials dels residus domèstics realment és la que es recicla. La resta es reutilitza directament, es valoritza energèticament o bé es destina a disposició final. El DREC inclou tant la recollida selectiva de residus com les sortides de les plantes de triatge i les sortides de les plantes de tractament de residus destinades a reciclatge.
 
L’any 2013 a Catalunya el 83,9% del DREC total es va separar en origen, el 8,4% provenia de plantes de triatge i el 7,7% de plantes de tractament de residus. Aquestes dades evidencien la importància de fer una bona separació dels residus a les llars.

Les regions participants en aquest projecte a més de Catalunya són Flandes (Països Baixos), Île-de-France (França), Limerick (Irlanda), i Estíria (Àustria). Aquestes regions consideren que el DREC és un bon indicador que es podria adoptar a nivell europeu per a comparar els resultats de reciclatge.

4  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 148

El nou indicador DREC

El nou indicador DREC
PDF | 1041

Nova aplicació web estadístiques residus municipals

Nova aplicació web estadístiques residus municipals
PDF | 278

Petjada de carboni dels residus municipals a Catalunya

Petjada de carboni dels residus municipals a Catalunya
PDF | 558

Xarxes socials de Govern
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia