El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha criticat la priorització d’inversions de l’Estat espanyol amb criteris polítics que han deixat el Corredor Mediterrani a mig fer. “Aquest hauria de ser un tema liquidat fa molt de temps, el segle passat, però l’Estat el manté inacabat per criteris polítics”, ha remarcat el conseller. Vila ha explicat que malgrat les advertències de la Comissió Europea el 2013 i fins i tot del Banc Mundial als anys 60, “el Corredor Mediterrani encarna com ningú la dificultat d’haver aconseguit una alineació política i institucional entre tot els actors implicats, per tirar endavant aquesta infraestructura”. El conseller ha defensat que la inversió en moments de recessió econòmica és difícil “però no dóna la sensació que aquest hagi estat el problema tenint en compte la inversió que s’ha fet en alta velocitat”.

 

Vila, que ha fet l’obertura de la II Trobada Corredor Ferroviari Mediterrani organitzada pel diari Expansión, ha manifestat que des d’una perspectiva general hi ha hagut una “excessiva inversió basada en criteris polítics” i ha posat com exemple l’argument de què cap capital de província es quedés sense alta velocitat. Per això, ha dit, “hauríem hagut de ser capaços de vincular les estratègies d’inversió a l’activitat econòmica, amb retorn econòmic i social”. En aquest sentit, ha etzibat al secretari d’Estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar: “Senyors de l’Estat espanyol, volen alinear-se d’una vegada amb aquest objectiu?”. I ha posat xifres sobre la taula: que Catalunya pot generar més del 20% del PIB de tot l’Estat espanyol i que el Corredor Mediterrani comprendria més del 40% de tota la activitat econòmica. “Si acceptem tot això, aquest és un tema que hauria d’haver estat liquidat fa molt de temps. I no és així”.

 

En matèria d’inversions de l’Estat a Catalunya, Vila també s’ha referit a la connectivitat inacabada del Port de Barcelona. En aquest sentit ha destacat que “si realment volem que sigui la porta sud d’accés a Europa” i que és un projecte estratègic general, aquest aspecte també hauria d’estar resolt. Per això s’ha preguntat perquè encara no havien començat les obres de l’accés ferroviari al Port de Barcelona i perquè les viàries ho han fet fa molts pocs dies. “Ningú entén que traslladar un contenidor a Lió sigui infinitament més car que portar un contenidor a Madrid o Saragossa”, ha dit. I ha recordat que “tenim  un problema greu de competitivitat, de com prioritzem les nostres infraestructures i dóna la sensació que per segons què sí que es podia continuar invertint, però en allò que molts dèiem retòricament que era estratègic i prioritari per tornar a generar feina i ocupació, allò s’anava fent a una dificultat extrema, injustificable”. Per tant, “arribem a final de legislatura amb un suspens perquè el Corredor Mediterrani s’hauria d’haver deixat fet al segle XX i continuem sense ell”.

El conseller Vila també s’ha referit al resultat de les últimes eleccions municipals, que han “confirmat que estem en uns temps convulsos, de confusió i desorientació i això és especialment delicat”. I ha fet esment a la ciutat de Barcelona on, segons Vila, hi ha projectes “molt importants que pengen d’un fil”. S’ha mostrat “especialment preocupat” per “models de planejament, modificacions de plans generals estratègics que havien de fer possible inversions milionàries per afermar Barcelona com una gran capital d’Estat i ara s’haurà de veure què passa”. “El Govern de Catalunya, i jo particularment -ha continuat-, estem convençuts que el nostre referent, el nostre far, és un model econòmic i de progrés com Dinamarca i no com Veneçuela”. “Haurem de saber explicar als ciutadans tot el que hi ha en joc”.