- Aquesta primera operació ha suposat el desemborsament de 864.564 euros per part el Govern
- L’objectiu de l'executiu és comprar 1.420 pisos entre 2015 i 2016
- Des de l’aprovació del Decret, diverses entitats financeres ja han informat de l’existència de més de 2.000 pisos que podrien ser objecte d’aquest dret de tempteig i retracte
Aquesta setmana s’ha formalitzat la compra dels primers 40 pisos obtinguts mitjançant l’aplicació del dret de tempteig i retracte previst en el Decret llei de mesures extraordinàries i urgents en matèria d’habitatge aprovat pel Govern el 24 de març i convalidat pel Parlament el 3 de juny passat. Aquesta mesura implica que, en les operacions de compra d'habitatges provinents d'execució hipotecària, l’entitat financera haurà de comunicar la venda a la Generalitat, que tindrà preferència, conjuntament amb els municipis, per comprar els pisos pel mateix preu per destinar-los a lloguer social. La iniciativa té validesa fins el 2021 i afecta els 72 municipis amb demanda acreditada i en zones amb elevat risc d’exclusió social. Des de l’aprovació del Decret, diverses entitats financeres ja han informat de l’existència de més de 2.000 pisos que podrien ser objecte d’aquest dret de tempteig i retracte i l’objectiu és comprar-ne 1.420 entre 2015 i 2016, incrementant així el parc públic de la Generalitat en un 10%. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha habilitat una partida de 8 milions d’euros per al 2015, a la qual caldrà afegir-hi els ingressos procedents de l’impost sobre els habitatges buits.
En aquest sentit, aquesta primera operació, amb l’adquisició de 40 habitatges, s’emmarca en la intenció d’una entitat bancària de vendre’ls en operacions internacionals i que han suposat a l’Executiu un desemborsament de 864.564 euros. La majoria se situen a Salt (Gironès), mentre que la resta es reparteixen per diversos municipis de la demarcació de Barcelona. Així mateix, en 18 d’aquests, encara hi viuen els antics inquilins, que ara estaran sota protecció de la Generalitat amb un lloguer social.
Aquest projecte està integrat en un conjunt de polítiques d’habitatge del Govern, que, a grans trets, són els següents:
- Impost sobre els pisos buits de les entitats financeres. Ha estat aprovat aquest dimecres al Parlament i s’aplicarà en el cas d’habitatges desocupats durant més de dos anys sense causa justificada. En quedaran exemptes les persones físiques, les administracions públiques i les entitats del tercer sector. Afectarà com a mínim 15.000 pisos i s’estima que tributarà una mitjana anual d’entre 850 i 1.650 euros per habitatge buit. La previsió d’ingressos és d’entre 8 i 15 milions d’euros. Tanmateix, el projecte preveu un conjunt de bonificacions, en funció de quants pisos vagi posant en lloguer assequible cada titular.
- Ajuts en el pagament de l’habitatge. Sumant les prestacions al pagament del lloguer, les prestacions d’urgència (famílies en risc d’execució hipotecària o desnonades) o per aturats de llarga durada, entre 2012 i 2014 s’ha donat 79.700 ajuts. Per aquest 2015 s’espera arribar a més de 38.000, un 20% més que el 2014.
- Baixada dels preus de lloguer del parc públic de la Generalitat. Es van reduir una mitjana del 25% amb l’entrada en vigor del Pla de xoc per l’habitatge. De 244 euros/mes a 212 euros/mes de mitjana. Com a conseqüència, el nombre d’habitatges buits del parc públic ha baixat dels 3.264 de 2011 als 951 de 2015, tots situats en poblacions sense demanda. Actualment, unes 25.000 famílies viuen en habitatges del parc públic de la Generalitat o de les borses de lloguer municipals.
- Decret per garantir el dret social de l’habitatge. Destina més de 500 milions d’euros a polítiques socials i econòmiques que beneficiaran 210.000 famílies. Va ser aprovat el maig del 2014.
En aquest sentit, aquesta primera operació, amb l’adquisició de 40 habitatges, s’emmarca en la intenció d’una entitat bancària de vendre’ls en operacions internacionals i que han suposat a l’Executiu un desemborsament de 864.564 euros. La majoria se situen a Salt (Gironès), mentre que la resta es reparteixen per diversos municipis de la demarcació de Barcelona. Així mateix, en 18 d’aquests, encara hi viuen els antics inquilins, que ara estaran sota protecció de la Generalitat amb un lloguer social.
Aquest projecte està integrat en un conjunt de polítiques d’habitatge del Govern, que, a grans trets, són els següents:
- Impost sobre els pisos buits de les entitats financeres. Ha estat aprovat aquest dimecres al Parlament i s’aplicarà en el cas d’habitatges desocupats durant més de dos anys sense causa justificada. En quedaran exemptes les persones físiques, les administracions públiques i les entitats del tercer sector. Afectarà com a mínim 15.000 pisos i s’estima que tributarà una mitjana anual d’entre 850 i 1.650 euros per habitatge buit. La previsió d’ingressos és d’entre 8 i 15 milions d’euros. Tanmateix, el projecte preveu un conjunt de bonificacions, en funció de quants pisos vagi posant en lloguer assequible cada titular.
- Ajuts en el pagament de l’habitatge. Sumant les prestacions al pagament del lloguer, les prestacions d’urgència (famílies en risc d’execució hipotecària o desnonades) o per aturats de llarga durada, entre 2012 i 2014 s’ha donat 79.700 ajuts. Per aquest 2015 s’espera arribar a més de 38.000, un 20% més que el 2014.
- Baixada dels preus de lloguer del parc públic de la Generalitat. Es van reduir una mitjana del 25% amb l’entrada en vigor del Pla de xoc per l’habitatge. De 244 euros/mes a 212 euros/mes de mitjana. Com a conseqüència, el nombre d’habitatges buits del parc públic ha baixat dels 3.264 de 2011 als 951 de 2015, tots situats en poblacions sense demanda. Actualment, unes 25.000 famílies viuen en habitatges del parc públic de la Generalitat o de les borses de lloguer municipals.
- Decret per garantir el dret social de l’habitatge. Destina més de 500 milions d’euros a polítiques socials i econòmiques que beneficiaran 210.000 famílies. Va ser aprovat el maig del 2014.
1
Fitxers adjunts
