Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el risc de pobresa ha augmentat l’any 2014 i afecta el 20,9% de la població catalana, 1,1 punts més que l’any anterior (19,8% el 2013). Aquesta taxa se situa per sota de la mitjana espanyola (22,2%) i per sobre de la UE-28 (16,6% el 2013).
Cal tenir present que l’enquesta del 2014 recull els ingressos de les llars al llarg de l’any anterior, el 2013.
El llindar d’ingressos anuals sota el qual una persona entra en l’àmbit de risc de pobresa se situa l’any 2014 en 9.767 euros nets anuals per a les llars d’una persona, un 3,7% més que l’any anterior, i de 20.512 euros per a una llar formada per dos adults amb dos infants.
La desagregació per edats mostra que el risc de pobresa té més incidència entre els menors de 16 anys (28,8%), que han incrementat 1,5 punts el risc respecte de l’any anterior. La població de 16 a 64 anys (20,6%) també ha augmentat el risc de pobresa (0,8 punts), tot i que l’augment més significatiu es dóna en la major de 65 anys, que passa del 12,4% al 14,4% el 2014.
Segons la composició de la llar, el risc de pobresa té més incidència en les llars amb fills dependents amb una taxa de 27%, i en el cas d’un adult amb un o més fills dependents la taxa se situa en el 42,8%.
Un 67% de les llars catalanes van rebre transferències del sistema de protecció social, i això té un impacte important en la distribució de la renda
El sistema de protecció social incideix directament en la renda i en la seva distribució a través de les pensions contributives i no contributives de la Seguretat Social, les prestacions per atur i altres. Les pensions de vellesa i de supervivència són les prestacions més importants i són rebudes per més d’1.073.000 llars.
L’impacte d’aquestes transferències en la reducció de la pobresa es fa palesa si es comparen les taxes de risc abans i després de transferències socials. La taxa de risc de pobresa abans de qualsevol tipus de transferència social és del 46,4%, i passa al 29,4% després de comptabilitzar les pensions de vellesa i supervivència, i al 20,9% quan s’incorporen totes les transferències socials.
La renda mitjana neta anual de les llars catalanes es manté pràcticament igual que l’any anterior
La renda mitjana neta anual de les llars catalanes va ser de 30.407 euros l’any 2013,4.253 euros més que la del conjunt d’Espanya (26.154 euros). En relació amb l’any anterior, a Catalunya la renda mitjana neta anual per llar decreix un 0,1% i per persona augmenta un 0,8%.
El risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) se situa al 26%
L’any 2014 el 26% de la població catalana estava en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE), 1,7 punts per sobre de l’any anterior (24,3%). En el cas d’Espanya, la taxa AROPE se situa en el 29,2%.
La taxa AROPE complementa l’indicador de risc de pobresa (mesura relativa de la pobresa expressada en termes monetaris) i té en compte, a més del risc de pobresa, el nombre de persones que viuen en llars amb intensitat de treball molt baixa i el nombre de persones amb privació material severa. Comptabilitza aquelles persones que es troben almenys en una d’aquestes situacions.
Aquesta taxa del 26% és la proporció de la població que o està per sota del llindar de risc de pobresa (20,9%) o viu en llars amb baixa intensitat de treball (12%) o viu en llars amb privació material severa (6,3%).
No poder-se permetre una setmana de vacances a l’any, principal privació material manifestada per la població
L’any 2014 la principal privació material que manifesta la població és la de no poder fer mínim una setmana de vacances a l’any. Aquesta privació afecta un 42,6% del total de població i ha disminuït 1 punt en relació a l’any anterior. La següent privació més freqüent, amb un 41,1%, és la de no poder fer front a despeses imprevistes, que augmenta 1,1 punts, seguida amb un 9,9% del retard en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal, percentatge que és manté respecte l’any anterior.
2
Fitxers adjunts
