La tardor de 2018 (mesos de setembre, octubre i novembre) ha estat càlida i plujosa en general. El fet més destacat és l’abundant precipitació recollida a gairebé tot el territori, que ha quedat clarament per sobre de la mitjana climàtica corresponent a excepció de punts del vessant nord del Pirineu occidental. Fins i tot es pot qualificar de molt plujosa (precipitació superior al 190% respecte dels valors mitjans climàtics) a prop d’un 20% de la superfície del país, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

 

 

 

De les dues sèries centenàries de què es disposa a Catalunya (Observatori de l’Ebre, amb dades des de l’any 1905, i Observatori Fabra, des de 1913) la tardor de 2018 ha resultat la tercera més plujosa a l’Observatori de l’Ebre, on feia més de quatre dècades que no hi plovia tant, després de la tardor de 1972, i dels anys 1959 i 1971. En nombres absoluts s’han recollit 430,8 mm, la qual cosa suposa un 93,4 % per sobre del valor mitjà del període de referència 1961 – 1990.

 

A l’Observatori Fabra, al Barcelonès, ha estat la quarta tardor més plujosa d’entre les 106 de què es disposen dades, després de les tardors de 1987, 1994 i 1959. Així, des de l’any 1994 no es donava una tardor tan plujosa.

 

A Moià (el Moianès), amb una sèrie de dades des de l’any 1950, aquesta tardor ha estat també la quarta més plujosa, després de les de 1962, 1965 i 1994. A dues de les sèries amb dades dels darrers 69 anys, la tardor de 2018 ha estat la quinta més plujosa: el Turó de l’Home (el Vallès Oriental), i Figueres - Cabanes (l’Alt Empordà).

 

D’altra banda, a la totalitat de les EMA que gestiona l’SMC que disposen de 20 anys o més de dades estacionals completes, i que són un total de 60, la tardor de 2018 ha estat entre les 5 més plujoses, i a 23 d’aquestes, la més plujosa. Aquestes estacions automàtiques on la present tardor ha estat la més plujosa es troben ubicades a les comarques del Baix Ebre i Montsià, la Ribera d’Ebre, l’Alt i Baix Penedès, el Tarragonès, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, l’Alt i Baix Empordà, la Selva, la Segarra, el Bages, el Solsonès, el Berguedà, Osona i el Ripollès.

 

 

Dels tres mesos de la tardor climatològica (setembre, octubre i novembre), ha destacat l’octubre per extraordinàriament plujós (Figura 4), amb valors de precipitació acumulada que han triplicat o quadruplicat la seva mitjana climàtica corresponent, essent l’octubre més plujós en el conjunt de Catalunya dels darrers 24 anys. Aquest excedent de precipitació ha estat causat pel pas de diverses pertorbacions que en arribar al Mediterrani s’han aprofundit i han establert un flux humit i càlid del sud-est.

 

El novembre la situació sinòptica ha estat molt semblant, però la precipitació ha resultat en canvi, molt irregular: molt plujós al litoral Central i Nord, plana interior gironina, conca baixa del Llobregat, àmplies zones de la depressió Central i a la serra del Port i rodalia, i sec al Pirineu, especialment al vessant nord de la serralada.

 

El setembre la meteorologia va venir marcada per un predomini del flux zonal, amb el pas de diversos sistemes frontals que van arribar molt desdibuixats, resultant un mes sec en general a gran part del país, i molt sec a la Costa Brava, el massís del Montseny i ponent. Per contra, va ser molt plujós al litoral Central i nord d’Osona, i plujós a l’Alta Ribagorça, al sud del Montsià, i a punts de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Urgell.

 

 

 

La tardor de 2018 es pot qualificar de càlida a pràcticament la totalitat del país, amb anomalies positives a la major part del territori. Les anomalies més altes, tot i no ser molt estridents (les màximes diferències respecte de la mitjana climàtica tot just han superat els +2,0 ºC, s’han donat a punts de la Catalunya Central, Ponent, Prepirineu Occidental, Plana de Vic, a l’Alt Empordà i a la mateixa ciutat de Barcelona. Només a punts del Pirineu Occidental i a una petita franja a l’oest de les comarques de la Terra Alta, Baix Ebre i Montsià la tardor ha estat termomètricament normal.

 

 

 

El balanç de temperatura de la tardor ha estat resultat de tres mesos en què la temperatura ha estat per sobre dels valors mitjans climàtics (Figura 2), tot i que amb algunes excepcions, com és el cas del mes d’octubre, que malgrat ser càlid a gran part del país, en especial al quadrant nord-est, ha resultat normal a la depressió Central i la major part del Pirineu, però fred al vessant nord de la serralada.

 

Destaca particularment com a càlid el mes de setembre. Aquest ha estat marcat per un desplaçament al nord de l’anticicló Atlàntic, fet que ha provocat la persistència sobre la nostra àrea de la massa d’aire càlid tropical. El resultat d’aquesta situació ha estat el setembre més càlid en conjunt a Catalunya, des de1987.

 

 

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.    

La irradiació solar ha estat inferior a la mitjana dels darrers anys a la major part del país, especialment a la zona del massís del Port, a zones elevades del Pirineu i Prepirineu i al quadrant nord-est, on s’han donat les anomalies negatives més marcades. En canvi, els valors més elevats d’irradiació s’han donat al delta de l’Ebre i punts del pla de Lleida.

 

Figura 5: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la tardor 2018 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2008-2017).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes de gener. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat i a les xarxes socials facebook.com/meteocat i @meteocat