El delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, Ferran Mascarell, ha inaugurat, al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna (c/ Alcalá, 44), l’exposició Agustí Centelles y el bombardeo de Lleida. Crónica de un reportaje, que romandrà oberta al públic fins a inicis de gener de 2019. 

 

Aquesta mostra, que es presenta per primera vegada a Madrid, és una producció del CCLBlanquerna, del Museu d’Art Jaume Morera i de l’Ajuntament de Lleida amb fotografies cedides pel Centro Documental de la Memòria Històrica  de Salamanca, Ministeri de Cultura i Esport.

 

En aquesta inauguració han intervingut juntament amb Ferran Mascarell: Agustí Centelles, nét del fotògraf; Sergi Centelles, fill del fotògraf; Jesús Navarro, director del Museu d'Art Jaume Morera i Oriol Bosch, comissari de la mostra.

 

“Agustí Centelles y el bombardeo de Lleida. Crónica de un reportaje”  presenta una de les cròniques més antològiques d’aquest fotògraf: el reportatge sobre els efectes devastadors del bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937 durant la Guerra Civil. Té com a eix central setanta fotografies, provinents del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca, Ministeri de Cultura i Esport.

 

Mascarell ha recordat que Centelles (1909-1985), considerat el precursor del fotoperiodisme modern al nostre país, és una de les figures més rellevants de la història de la fotografia a Catalunya, a Espanya i el seu treball com a reporter gràfic ha estat reconegut també internacionalment. “És un dels llegats fotogràfics més importants del segle XX”, afirma recordant que les imatges d’aquesta mostra són molt cruels però reals, perquè l’aviació italiana va bombardejar la població civil lleidatana, fins i tot una escola matant nens petits. “Van morir moltes persones i la ciutat va sofrir un trauma des del punt de vista bèl·lic i des del punt de vista de la psicologia col·lectiva”.  

 

També ha agraït la presència a Blanquerna de la família Centelles, amb la que ha tingut relació en diverses ocasions des de diferents càrrecs. El primer contacte fou quan dirigia la revista Avenç, després en la seva etapa de regidor de cultura de Barcelona i, més tard com a conseller de cultura del Govern català.

 

Elogiant la figura i trajectòria del fotògraf assegura: “Tinc la convicció de que amb aquestes imatges Centelles també va crear, podríem dir, una espècie de símbol universal o metàfora del patiment, dient ‘això és Lleida, però va molt més enllà de Lleida’. Hi ha una sensibilitat extraordinària d’un Centelles captant el dolor humà i la destrucció física que comporta sempre una guerra. En aquest cas, amb l’afegit d’un element propi de les guerres del segle XX que va posar en pràctica el feixisme: bombardejar poblacions civils per desmoralitzar a la gent.

 

Sensibilitat i coneixement son dos qualitats implícites en l’obra de Centelles, explica Mascarell recordant la gran capacitat del fotògraf per ensenyar història mitjançant la realitat fotogràfica. “Va tenir una gran sensibilitat per fer-nos entendre que, qui coneix bé la seva història, construeix coneixement i, només des del coneixement, es pot construir una realitat més gran. Vuitanta anys després, aquestes fotografies perviuen en la memòria col·lectiva com a icones de la Guerra Civil, són símbols universals del dolor i del sofriment humà”.