Al llarg del 2019 es commemorarà el centenari de la Colla de Sabadell, el grup d’intel·lectuals liderat per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols que va esdevenir un revulsiu dins el panorama cultural català dels anys 1920 i que va propiciar un dels millors moments de la cultura sabadellenca. La commemoració s’ha presentat avui en un acte en el qual han participat la consellera de Cultura, Laura Borràs; el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan-Elies Adell; l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i el comissari de l’Any Colla de Sabadell, Joan Safont.

 

La consellera Borràs ha destacat que “la voluntat de sacsejar un moment i un país de la Colla de Sabadell ens farà de lent d’augment per mirar la difícil realitat actual amb major lucidesa i sornegueria”. Borràs ha ressaltat “l’humor corrosiu del grup i la seva mirada sobre el país, que van calar en la societat catalana”, així com la seva “crítica descarnada, acompanyada de molta acció cultural”.

 

D’altra banda, la consellera de Cultura ha subratllat que “hem sabut combinar la importància d’aquestes commemoracions, la centralitat que es dona a aquestes figures, amb les actuacions que des de les mateixes institucions es duen a terme, des dels pressupostos ordinaris que s’hi destinen”. "Quan això passa, la commemoració esdevé de país, arriba a tot arreu. La quantitat d'activitats que es duen a terme fa que esdevinguin celebracions autènticament nacionals", ha afegit. En aquest sentit, Borràs ha ressaltat que “les commemoracions oficials de Govern no arriben amb un esforç suplementari afegit, però la part positiva d’haver sabut racionalitzar aquesta necessitat, en circumstàncies de dificultat econòmica, és que aquestes commemoracions trien uns camins que fan que acabin sent un èxit”.

 

L’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, ha apuntat que “la commemoració del centenari de la Colla de Sabadell vol reivindicar un moment culturalment molt ric a la ciutat i també el clar compromís antifeixista d'Oliver, Trabal i Obiols".

 

Joan Safont, periodista, escriptor i comissari de la commemoració, ha assenyalat que la Colla de Sabadell “encarna els moviments europeus profundament locals de la seva època”. “Estaven vinculats a Sabadell, però connectats en xarxa a Barcelona i amb tot el que passava a Europa”, ha subratllat.

 

L’Any Colla de Sabadell tindrà per lema “Estem voltats de pocavergonyes”, el mateix que exhibien els membres del grup a la seva seu, el Casino dels Senyors. S’obrirà aquest diumenge, 17 de febrer, amb un acte de presentació que comptarà amb la participació del  president de la Generalitat, Quim Torra, i de la consellera de Cultura, Laura Borràs, entre altres personalitats. Al llarg de 2019 s’han programat simposis, publicacions, exposicions i la producció d’un documental sobre el grup.

 

L’organització de la commemoració va a càrrec de la Comissió 100 Anys de la Colla de Sabadell. Hereva de la Comissió Any Joan Oliver, engloba també diverses entitats de la ciutat –entre les quals hi ha, de manera activa, Òmnium Cultural, el Col·lectiu Pere Quart, Can Capablanca, La Barbaria i l’Ajuntament de Sabadell, a més de persones a títol individual. L’objectiu de la Comissió és, d’una banda, incentivar el teixit associatiu local perquè organitzi activitats relacionades amb la Colla –tant literàries, com plàstiques o musicals– o que tinguin a veure amb algun dels seus membres. I, d’altra banda, com a Comissió, també preparar alguns actes reivindicatius. Així s’anirà confegint un programa d’activitats que inclourà xerrades, concerts, espectacles dramàtics i algun acte festiu al carrer, a més d’activitats pedagògiques, adreçades sobretot als centres educatius i a les biblioteques.

 

L’artista sabadellenc Ricard Efa ha creat el logotip i la imatge que acompanyen la difusió de totes les activitats que els diferents agents vagin programant al llarg de l’any. El logo conjuga un element present en el primer happening col·lectiu de la Colla –el pa travessat per un bastó– i el paraigua amb què alguns individus del grup distribuïen romanços a la plaça Major entre el 1920 i el 1922.

 

La Colla de Sabadell va ser un grup heterogeni d’intel·lectuals que entre 1919 i 1929 van sacsejar la cultura sabadellenca mitjançant dos tipus d’activitats aparentment ben diferents. D’una banda, fent facècies amb un humor provocador i, d’altra banda, organitzant concerts, programant obres de teatre i editant llibres, per presentar la cultura del moment a la ciutat. Amb aquests dos fronts pretenien despertar els sabadellencs i fer-los avinent que, a més de treballar, calia modernitzar la cultura com a eina clau per fer avançar la societat. Pretenien convertir Sabadell en una ciutat rica i activa també en el camp cultural i que altres poblacions catalanes fessin el mateix, per construir un país més equilibrat, culte i civilitzat, en el marc de la idea noucentista de la Catalunya-ciutat. En definitiva, pretenien destruir l’immobilisme i el conservadorisme locals amb l'humor, per construir amb propostes i accions culturals modernes i regeneradores.

 

A més de col·laborar activament durant més de cinc anys al Diari de Sabadell, els membres de la Colla van ser els impulsors de l’Associació de Música de Sabadell, entitat que, amb sis-sents socis, organitzava un concert al mes al Teatre Principal i gràcies a la qual la ciutat va poder conèixer l’avantguarda musical francesa. També van crear els Amics de la Poesia i els Amics del Teatre, a part de les Edicions La Mirada.

 

Més endavant, del 1936 al 1939, Oliver, Trabal i Obiols van esdevenir peces fonamentals en la defensa de la cultura catalana i del Govern de la Generalitat, amb un ferm compromís antifeixista. Així, van impulsar la creació i l’activisme de la Institució de les Lletres Catalanes, que va convocar els premis literaris oficials de la Generalitat el 1938, va publicar una dotzena de números de la Revista de Catalunya amb Armand Obiols de redactor en cap i va col·laborar amb el Servei de Biblioteques al Front –que aportava llibres als soldats– i va comprar el primer bibliobús de la península, a més de buscar ajuts a l'estranger per als escriptors.

 

Membres de la Colla de Sabadell

 

-       Joan Oliver, Pere Quart (1899-1986). Escriptor.

-       Francesc Trabal (1899-1957). Periodista i novel·lista.

-       Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat (1904-1971). Poeta, crític literari i periodista.

-       Antoni Vila Arrufat (1894-1989). Pintor, gravador i muralista. Les primeres pintures eren realistes, després es dedicà sobretot a la pintura mural religiosa. Autor del logotip del Club Natació Sabadell.

-       Ricard Marlet (1896-1976). Dibuixant, pintor i xilògraf. S’encarregà del disseny d’obres i del logotip de les Edicions La Mirada. Col·laborà estretament amb la impremta Sallent.

-       Miquel Carreras (1905-1938). Advocat, arxiver, filòsof i escriptor.

-       Lluís Parcerisa (1896-1989). Corrector i redactor. Amant dels esports, es dedicà a la secció d’esports del Diari de Sabadell. Va signar cròniques absurdes, plenes d’humor.

-       Josep M. Trabal, germà de Francesc Trabal (1897-1981). Advocat, escriptor i dibuixant.

-       Joan Garriga (1902-1996). Farmacèutic, pare del poeta Francesc Garriga Barata. Dibuixant, pintor i crític d’art.