La Generalitat de Catalunya va adjudicar l’any 2017 un total de 8.681 contractes per un import de 1.395,6 milions d’euros. D’aquests, 6.301 (72,6%)  es van  adjudicar a petites i mitjanes empreses per 715,6 milions d’euros, el 51,3% del total adjudicat. Aquestes dades representen 3,3 i 1,3 punts percentuals, respectivament, per sobre de les registrades l’any 2016.

 

Aquests són alguns dels indicadors que s’inclouen en l’Informe de dades de contractació amb les PIME que des de l’any 2011 elabora la Direcció General de Contractació Pública del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i que aquest matí s’ha presentat en una Jornada al Palau Robert de Barcelona. L’objectiu és analitzar estadísticament les adjudicacions de contractació pública efectuades pels diferents departaments de la Generalitat i del seu Sector Públic, així com de les universitats catalanes. Segons els resultats obtinguts, l’Informe conclou que la participació de les PIME se situa en un nivell “força superior” al conjunt de la mitjana de la UE. A Europa, la mitjana del volum de contractació amb les PIME se situa entre un 31% i un 38%.

El 75,5% d’empreses adjudicatàries són PIME, i el 9,5% grans empreses

D’acord amb les dades de l’Informe, per perfil d’adjudicatari 2.431 són PIME’s (75,5%), seguides de les empreses grans (9,5%), persones físiques (5,8%), empreses estrangeres (4,1%), i UTE’s (3,3%). Si es localitzen geogràficament, el 56,9% de les empreses adjudicatàries són PIME catalanes i el 3,2% empreses grans amb seu a Catalunya. Si a aquest percentatge se li afegeix el 9,4% d’altres adjudicataris de Catalunya, es pot afirmar que les adjudicacions a empreses catalanes abasten el 69,5% del total d’adjudicataris.

Per àmbit geogràfic, el 57,1% de l‘import adjudicat (796M) va recaure en adjudicataris amb seu social a Catalunya i el 39,9% (556M) en adjudicataris amb seu social a la resta de l’Estat espanyol. Només l’1,6% es va adjudicar a empreses estrangeres.

Per comarques, les adjudicacions a les PIME es distribueixen en 38 de les 42 comarques catalanes. Per import, tres acumulen el 74,7% del total adjudicat: el Barcelonès (57,8%), el Vallès Occidental (8,48%) i el Baix Llobregat (8,38%). Aquesta àmplia distribució entre les petites i mitjanes empreses d’arreu de la geografia catalana contrasta amb les adjudicacions de les empreses grans que recauen en 13 comarques. En aquest sentit, l’Informe conclou que les adjudicacions a les PIME afavoreixen una redistribució de recursos en tot el territori major que l’adjudicació a grans empreses, ja que actuen com a element d’impuls de l’economia empresarial i serveixen per implementar moltes polítiques públiques associades.

 

Finalment, el nombre d’adjudicacions a empreses estrangeres és molt minoritari, un fenomen que es repeteix a la resta de països de la Unió Europea. L’any 2017 només es van adjudicar 158 contractes per un import de 22,2M a 131 empreses amb seu social a l’estranger. Per import, el país majoritari és Suïssa (10,1M), seguit de França (3,6M), Alemanya (1,9M) i el Regne Unit (1,4M). Segons el nombre, el primer país va ser França, amb 25 empreses d’un total de 131.

 

D’acord amb les dades que publica l’Informe, les PIME són competitives en tots els procediments contractuals tant en nombre com en volum, especialment en l’obert . Així, les PIME es van adjudicar el 76,8% d’aquest tipus de contractes i el 65,7% dels derivats d’acord marc; i el 54,19% de l’import licitat per procediment obert i el 52,94% de l’adjudicat per derivats d’acord marc.

 

Aquesta gran competitivitat de les petites i mitjanes empreses també es posa de manifest si s’analitzen les adjudicacions per tipus de contracte. Durant el 2017 les PIME’s van resultar adjudicatàries de més del 70% de tots els tipus de contractes: el 78,7% dels d’obra; el 72,8% dels subministraments; i el 71% dels serveis. Pel que fa a l’import, van ser majoritàries en els contractes de serveis amb el  56,6% del total.

 

Per objecte contractual, dels 8.681 contractes que es van adjudicar el 2017, el major nombre (28,16%) van ser destinats a subministrar equipaments i articles mèdics, farmacèutics i d’higiene personal; segueixen els de treballs de construcció (7,36%) i serveis a empreses (7,14%) que inclouen des de treballs d’assessoria, legislació, selecció de personal, impremta i seguretat, entre d’altres. El nombre mitjà de contractes per empresa se situà en 2,7 i l’import mitjà de contractació en 433.000 euros.  

 

Finalment, l’Informe també fa una relació de les adjudicacions realitzades pels departaments de la Generalitat i pel conjunt de les entitats del seu Sector Públic. En ambdós casos, les PIME van assolir la majoria dels contractes per davant de les empreses grans –el 70,5% de l’import total adjudicat pels departaments de l’administració catalana a les petites i mitjanes empreses, versus el 29,5% a les grans empreses-. Dels tretze departaments, 11 han adjudicat percentatges de contractació superiors al 50% a les PIME. Per la seva banda, les entitats del Sector Públic també es varen adjudicar el 53,6% del total de l’import licitat.

 

 

Una altra de les conclusions a les qual arriba l’Informe és que la “lotització”, o la diferenciació en lots dels contractes, és una mesura que “afavoreix clarament” la contractació amb les PIME i la concurrència. Així, la “lotització” ha duplicat el nombre d’empreses adjudicatàries respecte els expedients no dividits en lots.

 

També la inscripció al RELI (Registre Electrònic d’Empreses Licitadores) facilita l’accés a la contractació pública de les PIME. De fet, les empreses inscrites en aquest registre van incrementar en 2,4 el nombre de contractes adjudicats, respecte a les no inscrites. Dit d’una altra manera, el 30% de les empreses que estaven inscrites al RELI van resultar adjudicatàries del 54,4% de l’import adjudicat.   

 

 

L’any 2017 es van adjudicar un total de 76.565 contractes menors (serveis i subministraments d’import inferior a 15.000 euros amb l’IVA exclòs i obres d’import inferior a 40.000 euros) per un import total de 235,8 milions d’euros. El 73,3% de l’import de la contractació es va adjudicar a PIME, seguides de les empreses grans (12,8%), i el 74% de l’import a empreses amb seu social a Catalunya. De fet, segons l’Informe, no hi ha cap comarca sense adjudicataris de contractació menor, “la qual cosa fa palesa la capacitat d’aquesta contractació d’incidir positivament en l’economia de tot el territori. A més, a banda de l’Àrea Metropolitana hi ha altres comarques que obtenen volums de contractació important com, són el Segrià, el Bages i el Gironès.

 

 

Finalment l’Informe conclou amb una comparativa de les adjudicacions realitzades des del 2013 fins al 2017. L’evolució posa de manifest que en tots els anys analitzats, les PIME’s han aconseguit més d’un 66,1% de les adjudicacions i que aquest percentatge ha anat creixent exercici rere exercici, obtenint el seu valor màxim el 2017 amb un 76,6%. Aquesta xifra representa un increment de 6,5 punts percentuals respecte el 2013.

 

D’altra banda, les empreses grans han experimentat una tendència inversa i han vist reduït el seu percentatge d’adjudicacions, passant del 25,9% de l’any 2013, al 19,9% l’any 2017.

 

-Pime: es considera PIME qualsevol de les tres subcategories establertes per la Comissió Europea, segons la seva dimensió, mesurada en funció del nombre d’assalariats i el volum de negoci:

 

            -mitjana empresa: empresa que ocupa fins a 205 persones i amb un volum de negoci anual que no excedeixi de 50 milions d’euros, o un balanç general anual que no excedeixi de 43 milions d’euros.

 

            -petita empresa: empresa que ocupa de 10 a 49 persones i amb un volum de negocis anual, o un balanç general anual que no superior els 10 milions d’euros

 

            -microempresa: empresa que ocupa fins a 9 persones i amb un volum de negocis anual, o un balanç general que no superi el 2 milions d’euros.

 

-Empresa gran: aquella que ocupa almenys 250 persones i que té un volum de negocis anual de més de 50 milions d’euros, o un balanç general anual de més de 43 milions, segons la Comissió Europea.

 

-UTE o Unió Temporal d’Empreses: es el sistema pel qual dues o més empreses s’uneixen temporalment per realitzar una obra, prestar un servei determinat o executar un subministrament concret.

 

-Empresa estrangera: aquella que té la seva seu social fora de l’Estat espanyol, amb independència que es pugui tractar d’una empresa gran o d’una PIME.

 

-Persones físiques: correspon als adjudicataris de contractació que són persones físiques que actuen com a autònoms

 

-Procediment obert: Procediment per adjudicar un contracte en el qual qualsevol empresa interessada que reuneixi les condicions exigides pot presentar una proposició en resposta a una convocatòria de licitació. No s’admet la possibilitat de negociar les condicions del contracte, atès que ja han quedat definides als plecs que regeixen la contractació determinada.

 

-Procediment negociat: En aquest procediment l’òrgan de contractació consulta a un o diversos candidats, negocia les condicions del contracte i, justificadament, escull la millor oferta per dur-lo a terme. S’utilitza en contractes en què és necessari per les seves característiques i únicament es pot utilitzar per circumstàncies excepcionals previstes en la Llei.

-Contracte derivat d’acord marc: En contractes de caràcter d’elevat consum, l’Administració pot licitar un acord marc en un procediment obert, en el qual s’homologuen les empreses que poden dur-los a terme. Un cop adjudicat l’acord marc, els contractes successius es poden encarregar a les empreses homologades, amb els contractes derivats d’aquest acord marc, d’una forma més ràpida i àgil.

 

-Contracte menor: Quan l’Administració necessita contractar un servei o un subministrament que no superi els 15.000 euros (IVA exclòs) i els 40.000 euros en obres d’import inferior a 40.000 euros, pot simplificar la tramitació de l’expedient de contractació, ja que únicament és necessari l’informe justificatiu de la necessitat, l’aprovació de la despesa i la factura corresponent i sol·licitar els pressupostos a les empreses.

 

-RELI: Registre Electrònic d’Empreses Licitadores de la Generalitat en el que s’inscriuen, a petició de les pròpies empreses interessades en participar en la contractació pública, les dades corresponents a la seva personalitat jurídica i domicili social, entre moltes altres.