El Parlament ha aprovat aquest divendres el Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022, un document que guiarà les polítiques de cooperació per al desenvolupament del Govern català els propers quatre anys. Entre els compromisos que preveu el Pla destaca el creixement progressiu en la inversió en cooperació fins a assolir la xifra del 0,7% en aquesta matèria l’any 2030.
Per arribar a aquest objectiu, el document especifica augments de 20,82 milions d’euros anuals els anys 2020, 2021 i 2022 segons les disponibilitats pressupostàries i traça el camí cap a l’assoliment del 0,7% marcat per al 2030, que, segons els càlculs estimats, equivaldria a 261,71 milions d’euros aquell any.
El Pla és “una eina clau en el procés de construcció nacional. Volem un país millor, volem un país més solidari, més global” ha assegurat el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, en la seva intervenció a la Comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament, que ha aprovat el Pla per 14 vots a favor.
Hi han votat a favor els grups parlamentaris de JxCat, ERC, PSC, En Comú Podem i el subgrup CUP-Crida Constituent. Hi han votat en contra els grups parlamentaris de Ciutadans i PP.
El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, ha dit que “és un pla que parla molt de política de país” perquè “l’hem pactat amb el sector i amb les coordinadores territorials”, i ha recordat que “el podrem tirar endavant si s’aproven els pressupostos”.
“L’objectiu del 0,7% el 2030 ens obliga a ser ambiciosos. Hem d’enfortir el sector, dotar-lo de més múscul i amplitud, perquè Nacions Unides exigeix aquesta fortalesa” ha subratllat Vila.
“Hem de ser presents al món, també als llocs on la nostra presència pot ajudar a resoldre els problemes que té la humanitat i on la defensa dels drets humans i de les llibertats encara és necessària”, ha recordat el conseller Bosch, que ha explicat que les dues prioritats d’aquest pla són l’enfocament de gènere i la defensa dels drets humans, ja inherents en l’ADN de la cooperació catalana.
Bosch també ha volgut remarcar que “en essència, la cooperació al desenvolupament és un tema de consens entre totes les formacions polítiques i tots els grups presents en aquest Parlament. Aquest rerefons i esforç de consens i de filosofia ètica es noten, i s’agraeixen”.
“Som una societat que ens volem més justa, més igualitària, equitativa, sostenible i en pau, on els drets humans, individuals i col·lectius, siguin respectats, protegits i garantits. Ho volem per nosaltres i pel món sencer. Per això és important la nostra projecció de país. Aspirem a un país millor, però també a un món millor”, ha conclòs el conseller.
En aquest sentit, l’elaboració del Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022 plasma la voluntat del Govern d’assumir el marc internacional de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que representen una fita fonamental per al conjunt de les polítiques públiques i als quals l’executiu català s’hi ha compromès. “Vull remarcar la voluntat d’assolir el 0,7% en cooperació el 2030, i si mantenim aquest consens hi podrem ser més a prop”, ha dit Bosch.
Objectius i zones estratègiques
El Pla director 2019-2022 estableix set objectius estratègics que marquen una sèrie de prioritats per als projectes de desenvolupament seguint la lògica de la visió 2030 i dels ODS. Els tres primers se centren en la defensa, garantia i exercici dels drets humans; en el quart destaca la promoció de la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic; el cinquè subratlla la promoció de la governança democràtica; el sisè contempla la cultura per la pau; i, finalment, el Pla inclou un setè objectiu centrat en reptes globals del desenvolupament, on hi tenen cabuda especialment les desigualtats i les migracions. També s’estableixen uns països i pobles prioritaris, així com una sèrie de zones d’especial atenció, i una altra de zones i col·lectius especialment vulnerables. Entre les àrees d’especial importància per als propers quatre anys hi ha la Mediterrània, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina.
Catalunya, com a país compromès, plasma en el Pla director una visió de país de les polítiques de cooperació al desenvolupament, amb especial èmfasi en el respecte i la protecció dels drets humans en un món més lliure, just, igualitari i sostenible.