La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i la consellera de Justícia, Ester Capella, han presidit l’acte central de commemoració dels 100 anys de la mort de l’escriptora i periodista feminista Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 1845 - 1919), juntament amb la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez.

 

La consellera de Cultura ha definit Dolors Monserdà com "una autora que, des de l’explotació de les potències transformadores de la literatura, va tenir una influència social important durant la segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XX". Mariàngela Vilallonga també ha recordat que Dolors Monserdà no va poder cursar estudis superiors perquè a la seva època la universitat estava vetada a les dones. “L’escriptira va forjar el caràcter a partir de la freqüentació d’ambients intel·lectuals, participant als Jocs Florals, escrivint obres de teatre, seguint els mestratges de Maria Josepa Massanés en poesia, i, sobretot, de Narcís Oller en el camp de la novel·la".

 

Per la seva banda, la consellera de Justícia ha reivindicat la figura de Dolores Monserdà perquè “és més necessari que mai pel que va representar per a les dones del seu temps i pel que representa ara i en el futur”. Ester Capella ha recordat que Monserdà  va ser una dona lligada al seu temps i als principals esdeveniments que van succeir, “la Dolors va viure alguns d’aquests esdevenimens no com a simple espectadora; sinó participant activament amb veu pròpia i capacitat de pensament”. Per això, la consellera ha assegurat que “l’escripora i feminista ha esdevingut un referent com a dona. Sense ella i sense les seves contemporànies Catalunya seria distinta. Resseguir la seva vida és resseguir la història del nostre país i fer-ho amb una mirada radicalment femenina i feminista”.

 

En la seva intervenció, la presidenta de l'Institut Català de les Dones ha recordat la vessant feminista de Dolors Monserdà "el feminisme està al centre del debat i hem d'aconseguir que no sigui només una moda. El feminisme ha vingut per quedar-se. Hem aconseguit moltes coses, però  encara ens queden moltes per fer. Fem-les”, ha animat Laura Martínez.

 

A l’acte, presentat per la periodista Mònica Terribas, s’ha presentat un vídeo documental divulgatiu sobre la figura de Dolors Monserdà realitzat per la periodista Arantza Díez. També s’ha realitzat una taula rodona on s’ha aprofundit en diverses facetes de l’autora gràcies a les intervencions de familiars i de persones expertes: la comissària de l’Any Dolors Monserdà, Marta Pessarrodona; la historiadora i escriptora, Susanna Tavera; i la pedagoga, filòloga i política, Carme Mas.

 

L’Institut Català de les Dones ha donat a conèixer una exposició sobre Monserdà que formarà part del catàleg de mostres itinerants pedagògiques d’aquesta institució. L’ICD organitza i coordina els actes de reconeixement a aquesta figura històrica en tant que és la institució de referència del Govern per a l’impuls de les polítiques públiques en favor de la igualtat efectiva de dones i homes i per a l’erradicació de la violència masclista.

 

 

Al llarg de l’any es desenvolupen actuacions de reconeixement sobre els eixos del feminisme, l’acció social i la literatura.  En destaquen:

 

·         Guia Bibliogràfica de Dolors Monserdà. El Centre de Documentació Joaquima Almenay i Roca, especialitzat en feminismes i polítiques de gènere, divulga una guia bibliogràfica específica de l’autora.

·         La Institució de les Lletres Catalanes organitzarà un Seminari el dia 22 de novembre sobre Monserdà en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans, la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic i l’Institut Català de les Dones.

·         El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, en línia amb el Pla de Foment de la Lectura, organitza un seguit d’activitats que es posaran a l’abast de totes les biblioteques. Aquestes activitats van des de conferències, a clubs de lectura, etc.

·         L’Arxiu Nacional de Catalunya constitueix un arxiu específic Dolors Monserdà.

·         Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha vinil·lat un vagó amb la figura de Monserdà

·         El MNAC ha creat  activitats entorn de retrats de Monserdà realitzats per la pintora Lluïsa Vidal

 

 

·         Institució de les Lletres Catalanes (ILC)

·         Direcció General de Cooperació Cultural i Biblioteques de Catalunya, del Departament de Cultura

·         Ajuntament de Barcelona

·         Arxiu Nacional de Catalunya

·         Ateneu de Barcelona

·         Aula d’Extensió Universitària d’Argentona

·         Institut d’Estudis Catalans

·         MNAC

·         Museu Alfolí de la Sal, de l’Escala

·         Museu Art Modern de Tarragona

·         Associació de Dones Periodistes de Catalunya

·         Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries

·         Associació Catalana de Llevadores

·         Associació Ciutadana pels Drets de les Dones

·         Associació de Dones Elisenda de Montcada

·         Centre Cívic M. Vázquez Montalbán

·         Centre Cívic de Sarrià

·         Dones per la Llibertat i la Democràcia

·         Dones Visuals

·         Grup de Dones Fent Història

·         Associació Col·legial d’Escriptors-Catalunya (ACEC)

·         Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

·         Pen Català

·         Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent  de la Universitat de Girona

·         Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic

·         Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

·         Fundació Carulla

·         Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

·         Amical Wikimedia

·         Grau de Relacions Laborals de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona

 

Filla d’una família de la burgesia, va rebre una educació acurada. El seu pare era relligador de llibres a Ciutat Vella, amb rebotiga i tertúlia (Clavé, Milà i Fontanals, Pitarra, Monturiol, es comptaven entre els tertulians). La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia, encara que posteriorment va conrear diversos gèneres.

 

Contemporània de Jacint Verdaguer (van néixer el mateix any), encara que va començar la seva carrera literària en llengua castellana, com solien fer les persones autores que no provenien de la ruralia, com era el cas de Verdaguer. El seu referent genèric va ser Maria Josepa Massanès a qui, amb els anys, biografiaria. Segons Roser Matheu, Massanès va ser la primera poeta catalana i com Monserdà una assídua participant als Jocs Florals barcelonins, restablerts al 1859. Els seus poemes van ser guardonats als Jocs Florals en diverses ocasions i l’any 1909 fou nomenada presidenta de l’edició de Barcelona.

 

Monserdà aviat va afegir-hi el teatre a la seva activitat literària amb l’estrena al Teatre Romea de la capital de Catalunya de l’obra Sembrad y recogeréis (1874), seguida de Teresa (1876), ja en llengua catalana. De tota manera la seva popularitat literària es va focalitzar en la narrativa. Emblemàticament, l’any de la bomba del Liceu (1893) publicava La Montserrat. Novel·la de costums del nostre temps. Ja amb el típic fulletó del segle XIX, entre 1860-1865, donaria a conèixer el que es considera la seva novel·la més famosa, La fabricanta. Novel·la de costums barcelonines que, en format llibre i il·lustracions a càrrec del seu germà Enric, es publicaria al 1904, un any abans del terratrèmol literari que va suposar la publicació de Solitud, de Caterina Albert, emmascarada sota el pseudònim “Víctor Català”.

 

La seva activitat narrativa seria constant i, avui, la podem considerar com una de les primeres novel·listes catalanes, bo i recordant que la primera escriptora en llengua catalana va ser Sor Isabel de Villena (1430-1489), autora de la Vita Christi de publicació pòstuma i títol eloqüent. Com el que ara en diríem periodista i fa un temps es va dir publicista, la seva activitat va ser constant i important i, en ocasions, recollida en llibre, com és el cas d’Estudi feminista o Orientacions per a la dona catalana (1909), que arran de l’Any Dolors Monserdà es reeditarà. Una obra precedida d’El feminisme a Catalunya (1907).

 

Resumint la seva obra periodística, si això és possible, va estar atenta als problemes socials de l’època en què va viure: la Setmana Tràgica (1909), el divorci a França o els problemes de la dona a la ruralia, així com el lliurecanvisme, per esmentar tan sols alguns dels seus temes.

 

En els seus escrits posà de relleu les aportacions de les dones en un moment històric que començava a qüestionar el model de l’àngel de la llar com a destí de les dones. Les seves reflexions i propostes les recollí en l’esmentat assaig de 1909.

 

Al 1910 creava el Patronat per a les Obreres de l’Agulla, que aglutinava serveis com borses de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica. Una acció complementada amb la Lliga de Compradores, que advertia que no s’havia de comprar en establiments que s’abastien amb productes de l’explotació (recordem el treball infantil, per exemple). Una activitat social, la de Monserdà que, en ocasions també saltava a la seva obra novel·lística, com a Maria Glòria (1917).

 

Dolors Monserdà és un referent com a dona (“valenta”, segons Maria Aurèlia Capmany), escriptora, feminista, encara que el seu lema “Llar, Art, Pàtria, Déu” no sigui compartit per la sensibilitat de les dones activistes actuals, les successores de les feministes. Sense ella i les seves contemporànies “valentes”, sens dubte, Catalunya seria distinta. Ella i d’altres van obrir un camí que cal conèixer a desgrat de tota mena de discrepàncies i, en especial, una via que no cal témer.

 

 

Marta Pessarrodona és poeta, narradora, assagista i traductora. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa (2013). També ha rebut el Premi Enric Prat de la Riba (2006); el Premi Nacional de Literatura (2011) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019).