La població resident a Catalunya és de 7.619.494 persones a 1 de gener de 2019, segons les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra representa un augment de 75.669 habitants respecte d’un any enrere i és el major creixement dels últims 10 anys. La migració amb l’estranger és l’únic component que ha contribuït al creixement de la població durant el 2018 (81.443 persones), ja que la resta de components són de signe negatiu: el saldo migratori amb la resta d’Espanya (-2.689 persones) i, per primera vegada des de 1942, el creixement natural (-2.996 persones).

L’any 2018 la població ha crescut a 34 comarques i a l’Aran, i ha disminuït a 7 comarques. Les comarques amb majors creixements en termes relatius són el Baix Penedès (24,2‰), la Cerdanya (20,5‰), la Garrotxa (15,9‰) i el Tarragonès (15,2‰). D’altra banda, les comarques que han perdut més població en termes relatius són la Conca de Barberà (-8,1‰) i la Ribera d’Ebre (-5,2‰)

Per edats, es pot observar que les tendències en els extrems de la piràmide poblacional són oposades, ja que la població de 0 a 14 anys disminueix, mentre que la d’edat avançada augmenta. La població de 0 a 14 anys és d’1.183.217 habitants (4.484 persones menys que l’any anterior), la població de 15 a 64 anys és de 4.997.309 persones (58.496 més que l’any anterior) i la població de 65 anys i més és de 1.438.968 habitants (21.657 persones més que l’any anterior).  

Continua el procés d’envelliment de la població catalana

L’índex d’envelliment de Catalunya, a 1 de gener del 2019, és de 121,6 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys. El procés d’envelliment de la població catalana és el resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta. D’altra banda, la composició per edats dels majors de 65 anys també envelleix, i la ràtio entre majors de 85 anys i majors de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,7 el 2018 a 16,9 el 2019.

L’envelliment de la població presenta diferències importants al territori. Al conjunt de Catalunya, el percentatge de població de 65 anys i més és del 18,9% el 2019, però hi ha 5 comarques amb més d’una quarta part de la població d’aquestes edats: la Terra Alta (29,5%), el Pallars Jussà (25,7%), el Ripollès (25,7%), el Priorat (25,4%) i les Garrigues (25,1%).  En canvi, l’Aran (14,4%) i les comarques del Gironès (15,4%), el Vallès Occidental (16,6%), el Tarragonès (16,7%) i el Vallès Oriental (16,7%) són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys i més.

El Gironès (19,5%), el Pla de l’Estany (18,8%) i el Baix Camp (18,5%) són les comarques amb major percentatge de població jove, de 0 a 15 anys. En canvi, el Priorat (12,7%), la Terra Alta (13,0%) i el Pallars Jussà (13,2%) són les comarques amb menor percentatge.

Els moviments migratoris han fet créixer la població de totes les comarques excepte d’una, mentre que el creixement natural només ha estat positiu a 7 comarques i l’Aran

Si es considera totes les migracions, tant amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya com amb l’estranger, l’única comarca que ha tingut un saldo negatiu és la Conca de Barberà. Les comarques amb major creixement migratori total són el Barcelonès, per la contribució de la migració amb l’estranger, i el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme, per la contribució tant de la migració interna com la migració externa.

El saldo migratori amb l’estranger ha estat positiu a totes les comarques i a l’Aran. El Barcelonès destaca clarament amb el saldo més elevat (41.080 persones) i la segueixen el Vallès Occidental (6.435), el Baix Llobregat (5.994) i el Tarragonès (3.399). A l’altre extrem, les comarques amb el saldo migratori amb l’estranger més petit són la Conca de Barberà (4), el Pallars Sobirà (11) i l’Alta Ribagorça (26).

El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu a 28 comarques i d’aquestes, destaquen el Maresme (2.144), el Baix Penedès (1.526) i l’Anoia (1.182). Les altres 13 comarques i l’Aran han registrat un saldo migratori interior negatiu. Entre aquestes destaquen el Barcelonès (-14.730), l’Alt Empordà (-227), el Baix Ebre (-166) i la Ribera d’Ebre (-166).

Pel que fa al creixement natural, els naixements han superat les defuncions només a 7 comarques i a l’Aran. El Vallès Occidental (987), el Gironès (499) i el Tarragonès (422) són les comarques amb major creixement natural. En canvi, a 34 comarques la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès (-1.956), el Maresme (-665) i el Berguedà (-249) són les comarques amb un menor creixement natural.