El Govern de la Generalitat ha aprovat avui -a iniciativa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies- un decret llei amb l’objectiu de regular alguns aspectes tècnics del trànsit de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) cap a l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i a l’inrevés, intentar minimitzar l’afectació a la ciutadania i harmonitzar les regulacions de les prestacions socials afectades per la implementació de l’IMV.

Les mesures del decret llei s’han treballat i acordat al Consell de Govern de la RGC, formada per la Generalitat de Catalunya, UGT de Catalunya, CCOO de Catalunya, Foment del Treball, PIMEC, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis.

L’IMV representa una nova prestació de la que la resta de rendes mínimes –com és el cas de la RGC- en són subsidiàries. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha decidit fer un pas endavant i avançar en l’adequació de la regulació de la RGC i afavorir la correcta implantació de l’IMV a Catalunya. Això, davant la negativa de l’Estat a transferir la gestió de la nova prestació a la Generalitat per assegurar la seva articulació dins de la xarxa de protecció social de Catalunya i oferir a la ciutadania una finestreta única i facilitar-hi l’accés.

Cal recordar que I’IMV es pot sol·licitar des del dia 15 de juny i això impacta directament en el dret de moltes persones beneficiàries a continuar percebent la RGC. Però a dia d’avui ha estat impossible aconseguir un conveni interadministratiu amb l’INSS per resoldre les incidències pràctiques, ni un protocol per agilitar la comunicació i la transferències de dades, per tal d’evitar que les persones beneficiàries d’ambdues prestacions –un col·lectiu especialment vulnerable- es vegin perjudicades per la gestió entre les dues administracions.

A més, encara no s’ha publicat cap norma reglamentària que desenvolupi el Reial Decret Llei 20/2020, de 29 de maig, de creació de l’IMV, i no es coneix com es concretaran aspectes clau de la nova prestació estatal, com són el còmput de patrimoni o la compatibilitat dels contractes laborals. Tot i així, el Departament considera imprescindible donar seguretat jurídica a la ciutadania, evitar perjudicis a les persones beneficiàries d'ambdues prestacions, eludir el malbaratament de recursos públics i assegurar la complementarietat de la RGC.

Reducció del termini de resolució de la RGC i harmonització de processos

Una de les principals mesures que s’adopten amb aquest decret llei és la reducció del termini de resolució de la RGC dels sol·licitants de l’IMV que han vist denegada la sol·licitud de l’INSS, i també la reducció del termini de resolució de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals a l’ingrés mínim vital per part dels sol·licitants que han vist aprovada la seva sol·licitud d’IMV.

D’aquesta manera, no es fa esperar les famílies en situació econòmica vulnerable els tres mesos de la resolució de l’IMV i després quatre mesos perquè es resolgui la RGC o tres mesos perquè es resolgui la prestació complementària.

El decret llei aprovat avui també pretén regular dues casuístiques concretes:

• La garantia del cobrament de la prestació de la RGC o la prestació complementària fins al moment en que s’estimi l’IMV, per les sol·licituds presentades fins al 15 de desembre del 2020. Es preveu per part de l’IMV el pagament amb efectes retroactius des de l’1 de juny de 2020 per a totes les sol·licituds realitzades fins el 15 de setembre de 2020.
• La suspensió del termini de resolució i notificació de la RGC o la prestació complementària fins a la notificació de la resolució d’IMV per les sol·licituds de la RGC pendents de resoldre abans del 15 de juny 2020.

Finalment, es contempla l’harmonització d’elements tècnics i procedimentals entre la RGC i l’IMV: els mètodes de presentació de la sol·licitud i la seva documentació a través de declaracions responsables; la modificació del termini de resolució de la RGC de quatre a tres mesos, i el compromís d’acordar i subscriure un pla d’activació i/o d’inclusió social també per a persones perceptores de l’IMV que percebin la prestació complementària.

Necessitat d’establir convenis interadministratius

Tot i aquestes mesures d’adequació de la RGC a l’IMV, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies –de la mateixa manera que la Comissió de Govern de la RGC- continua insistint en la necessitat urgent de concretar acords, convenis i protocols de coordinació amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, per tal d’evitar situacions de tràmits excessius i innecessaris o cobraments indeguts a les persones beneficiàries de les prestacions. I en darrer terme, és imprescindible la inclusió de l’IMV dins del sistema de serveis socials que defineixen les lleis catalanes i la seva gestió des de la Generalitat, com també ha reclamat la Comissió de Govern de la RGC.