El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat del director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat aquest dijous les dades de generació de residus municipals a Catalunya durant l’any 2019.

Calvet ha explicat que, “del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament el 44,8%, és a dir, 1,8 milions de tones, la xifra més alta de la història, i que representa un augment respecte l’any anterior del 9%”.

L’any passat es van generar a Catalunya 4 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia (526 kg/hab/any). En comparació amb els indicadors econòmics de Catalunya -el PIB i la variació interanual PIB-, la generació i la variació de la generació per càpita se situen per sota del creixement econòmic, confirmant la tendència dels darrers anys de dissociació entre generació de residus i creixement econòmic. El conseller Calvet ha valorat aquest menor increment de generació com “un bon indicatiu”, “que fa pensar que, en part, a poc a poc, va canviant la manera de consumir, més preventiva pel que fa a la generació de residus”.

En termes d’emergència climàtica, la recollida selectiva va evitar l’any 2019 l‘emissió de 564.000 tones de gasos amb efecte d’hivernacle, equivalent al CO₂ que produeixen 564.000 vehicles durant un any recorrent una distància de 10.000 quilòmetres.

Per al conseller, “la generació de residus i la seva gestió a través de la recollida selectiva formen part de la nostra Agenda Verda, una agenda que prioritza l’activació del nou Pla d’Acció d’Economia Circular de la Unió Europea, la circularitat de sectors amb usos intensius de recursos, i aposta per una nova legislació per a la reducció de residus que eviti l’excés d'embalatges i envasos i que millori la cooperació al llarg de les cadenes de valor”.

Xifres rècord en la selectiva

Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva continuen creixent. Respecte l’any anterior, la que ho ha fet en major mesura, i de forma ben ostensible, ha estat la del paper i cartró (+29%). Aquest increment, ha explicat el conseller, “va acompanyat de la disminució del preu del paper, que ha fet desaparèixer pràcticament els furts als contenidors de color blau”.

El vidre és la següent fracció en percentatge d’augment (+6,6%), una xifra molt alta tenint en compte que les més de 200.000 tones recollides la situen a nivells assolits l’any 2008, quan es va produir el màxim històric. També han arribat al màxim registrat mai la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte el 2018, i els envasos lleugers (+4,5%). El servei de recollida de l’orgànica s’ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge.

 Menys residus, més recursos

 La fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– ha disminuït un 3,75% respecte l’any anterior i ha estat de 2,2 milions de tones. Gairebé el 70% s’ha destinat a tractament mecànic biològic previ a la disposició final. D’aquest, només el 23,4% ha anat a l’abocador sense un tractament previ.

La destinació final a dipòsit controlat ha anat davallant des del 43,3% de l’any 2014 fins al 32,9% del 2019. L’any 2035, segons les noves directives europees, només s’hi podrà dur el 10% dels residus generats.

14 comarques en el podi

El Berguedà (68,82% de recollida selectiva) ha pres el relleu a Osona (65,4%) com a primera comarca del rànquing. El fet que les poblacions situades a l’eix del Llobregat, que són les més poblades de la comarca, implantessin la recollida porta a porta a finals de 2018 hi té molt a veure. L’escalada del Berguedà ha estat fulminant, tenint en compte que fa dos anys se situava en el número 36 de la classificació, del total de les 42 comarques. I que al 2018 va passar al lloc 20.

Una altra dada positiva és que el nombre de comarques que supera el 50% de la recollida selectiva ha passat de 10 a 13. Començant per la de millors resultats, ja estat el Berguedà, Osona, el Priorat, el Moianès, la Segarra, el Pallars Sobirà, el Montsià, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l’Alt Urgell, el Bages, la Terra Alta i el Gironès. A més, les quatre primeres comarques -Berguedà, Osona, Priorat, i Moianès-, amb una recollida superior al 60%, ja estarien complint l’objectiu europeu.

Calvet ha qualificat d’”essencial” la implicació dels ens locals i s’ha mostrat convençut que “calen més esforços per incrementar la recollida selectiva implantant models eficients com el porta a porta, contenidors intel·ligents, models de pagament per generació i assegurar que el comerç i serveis realitzen correctament la recollida selectiva”.  

La nova llei de residus

El conseller ha anunciat que l’ARC està treballant internament en la redacció d’un text articulat de la nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya i que té previst tenir-la enllestida el proper mes de setembre, en la represa de l’acció de Govern i l’activitat parlamentària.

“Aquesta llei”, ha puntualitzat, “ha de permetre activar mecanismes amb tots els actors, però especialment amb el sector empresarial, per facilitar noves maneres de consumir i, particularment també de produir, perquè el millor residu és el que no és produeix ja que, en la jerarquia de gestió de residus, el primer graó és la prevenció”.

Podeu consultar totes les dades de generació de residus municipals a l’apartat “Estadístiques” del web de l’ARC. Els detalls de la recollida selectiva bruta, destí primari de la fracció resta i generació de residus a Catalunya els trobareu en els arxius adjunts.