L’estiu de 2020 (mesos de juny, juliol i agost) ha resultat càlid, però sense arribar a anomalies elevades; pluviomètricament ha estat irregular (figures 1 i 3). Tot i el predomini de les masses d’aire càlid associades a la situació anticiclònica, que van tenir com a pic la calorada del 27 de juliol a l’1 d’agost, alguns períodes de temperatura relativament baixa han suavitzat el balanç final estiuenc. Destaquen per la seva persistència les primeres setmanes del juny, però també cal esmentar els dies de mitjans de juliol i els últims dies de l’agost quan es va donar un descens pronunciat de la temperatura.

Tal i com és típic de l’estiu, la precipitació ha presentat una distribució contrastada, determinada pels episodis de tempestes localitzades. Tot i això, s’han de destacar alguns fets particulars d’aquest any: un juny inusualment plujós i la precipitació dels últims dies de l’agost, amb acumulacions abundants en àmplies àrees del nord-est i del Tarragonès i Alt Camp.

Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de l’estiu 2020 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’estiu 2020 (juny, juliol i agost) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Juny termomètricament normal, juliol i agost càlids

Els mapes mensuals (figura 2) mostren un mes de juny suau, en què la temperatura no va assolir valors estiuencs fins a finals de mes, coincidint amb el canvi d’estació astronòmica. Globalment, va ser el juny més fresc des de l’any 2013.

El juliol, en canvi, sí que va presentar una anomalia positiva respecte de la mitjana climàtica a gran part de Catalunya, tot i que sense arribar a valors de rècord. De fet, fins als últims dies del mes no va arribar una calorada important, que ha estat finalment la més destacada de l’estiu. Es van assolir els 40 °C als indrets més càlids del país.

L’agost és el mes que ha tingut una major persistència de valors elevats, i ha estat càlid a tot el territori, malgrat la caiguda de la temperatura els últims dies. Tot i això, tampoc es van produir calorades excepcionals.

Així, les màximes anomalies de la temperatura mitjana de l’estiu han arribat a +2 °C a punts de les comarques del Vallès Oriental, Alt Camp i Baix Ebre; altres indrets del prelitoral i del litoral Central també han presentat valors propers. En canvi, a punts de la serra de Prades, de Ponent i del Pirineu les anomalies han estat inferiors a +0,5 °C, de manera que l’estiu es pot qualificar de normal.

Plujós a gran part del nord-est amb rècords com a mínim des de 1950

La precipitació de l’estiu ha estat repartida de manera diferenciada (figura 3): a aproximadament un 30% de la superfície del territori ha estat sec, a un 33% ha estat normal, mentre que a un 35% ha estat plujós. Els sectors més secs es concentren a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Alt Empordà, mentre que els més plujosos s’observen sobretot al Baix Berguedà i Lluçanès, on ha assolit la qualificació de molt plujós, així com al Ripollès, la Selva i el Bages, que també han tingut un ampli superàvit.

Les quantitats més abundants han estat per sobre dels 500 mm, i fins i tot dels 600 mm, com a Campdevànol (el Ripollès), on s’han recollit 602,8 mm. Aquest estiu ha igualat pràcticament el rècord de la sèrie, amb dades des de 1950, que datava de 1972 quan es van enregistrar 603,0 mm.

A més, ha estat l’estiu més plujós a Puig-reig (Berguedà), amb 482,4 mm i Prats de Lluçanès (Osona), amb 465,4 mm, amb dades des de 1950. Els anteriors rècords eren de 394,3 mm el 1975 i de 443,1 mm el 1963, respectivament.

L’altre extrem es troba en valors inferiors a 25 mm: el mínim registre de les estacions de l’SMC és de 23,7 mm a Rasquera (la Ribera d’Ebre).

Juny plujós, juliol i agost contrastats

L’estiu va començar amb valors elevats de precipitació, ja que el juny de 2020 va ser globalment el més plujós des de 1997. Tot i algunes excepcions, la major part del territori va recollir quantitats per sobre de la mitjana climàtica.

Tant el juliol com l’agost van presentar una desigual distribució de la precipitació, i en ambdós casos, les àrees més plujoses es van concentrar al nord-est, donant com a resultat l’estiu més plujós dels últims anys o dècades.

Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu 2020 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.

Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels mesos de l’estiu 2020 (juny, juliol i agost)

Irradiació solar inferior a la mitjana al quadrant nord-est

La irradiació solar global ha estat inferior a la mitjana dels darrers anys (figura 5), particularment al sector nord-oriental, més afectat per les pluges d’aquest estiu. Les fortes anomalies negatives del juny han tingut un especial pes en el balanç estacional,  mentre que el juliol i l’agost, van ser més propers a la mitjana, tot i que amb matisos.

Figura 5: Mapa d’anomalia de la mitjana de la irradiació solar diària de l’estiu 2020 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2010-2019).

Figura 6: Mapes d’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de l’estiu 2020 (juny, juliol i agost) respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes d’octubre. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.

4 de setembre de 2020