Territori

Miniatura de la reunió

Calvet: "El PDU de la Granvia-Llobregat és un projecte d'especial rellevància social i econòmica, que va més enllà de l'àrea metropolitana"

query_builder   30 novembre 2020 14:12

event_note Nota de premsa

Calvet: "El PDU de la Granvia-Llobregat és un projecte d'especial rellevància social i econòmica, que va més enllà de l'àrea metropolitana"

  • El Departament de TES, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i el Consorci per a la Reforma de la Granvia presentaran recurs de cassació contra les sentències del TSJC

 

  • Govern i Ajuntament començaran a treballar per reformular el Pla Director Urbanístic i demostrar l’abast que el projecte té un abast que supera l’àmbit metropolità

 

  • El Pla impulsa la creació d’un gran clúster d’empreses i equipaments relacionats amb la biomedicina i les ciències de la salut, amb una rellevància de país
Calvet, Marín i el secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, avui, durant el Consell General del Consorci.
Calvet, Marín i el secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, avui, durant el Consell General del Consorci.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat avui que el Departament presentarà recurs de cassació contra les recents sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·len el Pla director urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat. Al mateix temps, Generalitat i Ajuntament de l’Hospitalet començaran a treballar per reformular el PDU. Calvet ha presidit avui, juntament amb l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, el Consell General del Consorci per a la reforma de la Granvia, que és l’òrgan mixt que ha de tirar de endavant les actuacions contingudes en el PDU.

El TSJC va sentenciar que el PDU vulnerava el principi de jerarquia normativa, en considerar que la seva tramitació corresponia a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i no a la Generalitat, que s’hauria hagut de limitar a fer-ne l’aprovació definitiva. D’altra banda, qüestionava la ubicació d’un 5% de les zones verdes incloses en l’àmbit del PDU.

Una figura per actuacions d’especial rellevància

Els plans directors urbanístics (PDU) són una figura de planejament de rang superior que la legislació reserva per a actuacions d’especial rellevància econòmica o social, o de característiques singulars. És un instrument de planejament territorial que se centra en àrees concretes del país que s’han d’ordenar per la seva complexitat, pel seu potencial econòmic o perquè afecten diversos municipis. Té un enorme grau de detall i les mateixes garanties d’informació i participació ciutadana que qualsevol altre instrument de planejament. 

Entre d’altres, es recorre als PDU per ordenar sectors d’interès que van més enllà de les fronteres administratives dels municipis o que, tot i abastar només un municipi, les seves actuacions tenen repercussió més enllà de les fronteres metropolitanes. En tot cas, sempre es redacten de comú acord amb els ajuntaments afectats.

Segons ha recordat Calvet, “estem davant d’una actuació d’especial rellevància social i econòmica”. “Aquest projecte crea les condicions que ens han de permetre generar un important percentatge del PIB del país i llocs d’ocupació de valor afegit”, ha comentat, atès que l’objectiu del Pla és “crear un clúster d’activitat de l’àmbit de les ciències de la salut i la biomedicina, generant sinergies entre l’actual Hospital de Bellvitge, l’Hospital Duran i Reynals i la pròpia Universitat de Barcelona”.

“Acatem aquesta sentència, com no pot ser d’una altra manera”, ha assegurat, “però no la compartim perquè, en ser precisament un projecte d’especial rellevància social i econòmica, creiem que té un interès que va molt més enllà del propi municipi de l’Hospitalet i, fins i tot, de l’Àrea Metropolitana”. “Per això és la Generalitat qui redacta aquest PDU”, ha volgut emfasitzar.

“Respecte les zones verdes, cal recordar que el Pla en té un escreix important i, per tant, la funcionalitat d’algunes d’aquestes zones verdes no pot qüestionar la totalitat del pla director”, ha defensat el titular del DTES.

Supervisats per les comissions d’urbanisme

Tots els PDU són aprovats, inicial i provisionalment, per la comissió territorial d’urbanisme corresponent, en aquest cas, la de l’Àmbit Metropolità de Barcelona. La Comissió de Territori de Catalunya en fa el darrer informe per a la seva aprovació definitiva.

Les comissions d’urbanisme, tot i dependre del Departament de TES, són òrgans col·legiats, amb poder decisori propi, que vetllen per l’adequació a la legalitat de tots els projectes i plans que examinen. Tenen una composició plural, que assegura la representativitat de les diverses administracions territorials i la veu d’experts de diversos col·legis professionals.

El PDU Granvia-Llobregat es va aprovar inicialment l’any 2015 i, fruit d’escoltar les al·legacions que es van rebre, es va millorar i precisar. El 2016 va ser aprovat inicialment per segon cop i es va tornar a sotmetre a informació pública, tot i no ser obligatori. El document va quedar vist per a l’aprovació definitiva el març de 2017.

Una situació especial

El Departament de TES ha aprovat i impulsa la redacció de PDU a tot Catalunya, allà on cal recórrer a aquest instrument de rang superior per ordenar un territori compartit per diversos municipis, o bé per impulsar actuacions amb una repercussió que excedeix les fronteres municipals o regionals. En el cas de la demarcació de Barcelona, n’ha aprovat un total de 9 i està treballant en 4 més.

En el cas concret de la demarcació barcelonina, la pròpia condició de capitalitat i l’atracció de Barcelona i de la seva Àrea Metropolitana comporta que la incidència de moltes de les actuacions tinguin rellevància a una escala territorial superior, de regió metropolitana o de país.

Acostumen a ser actuacions situades a les vores de l’AMB i vinculades a grans infraestructures de transport i comunicació, com el port i l’aeroport, autovies o vies fèrries que donen servei molt més enllà dels límits administratius metropolitans. També alguns dels equipaments públics que inclouen els PDU donen servei, directa o indirectament, a població més enllà de les fronteres metropolitanes.

Pel que fa als espais verds, la seva planificació requereix també d’una visió territorial més àmplia que la metropolitana, per garantir la continuïtat de connectors de biològics, cívics i hidrològics.

Dues vies d’actuació

Per aquests motius, el conseller Calvet ha anunciat dues vies d’actuació davant les sentències judicials. Per una banda, tant la Generalitat com l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat com el propi Consorci per a la Reforma de la Granvia presentaran recursos de cassació.

A banda, el Departament de TES i l’Ajuntament començaran a treballar “immediatament” per ”reformular” el PDU, la tramitació del qual se seguirà impulsant des del Govern però “reforçant la demostració que el seu interès v més enllà de l’àmbit municipal i metropolità”, ha comentat el conseller. El nou document també resoldrà la ubicació de la part de les zones verdes qüestionada per una de les sentències.

El PDU Granvia-Llobregat

El PDU Granvia-Llobregat abasta el 8% de tot el terme municipal de l’Hospitalet. La seva funció bàsica és continuar amb la transformació de la Granvia que es va iniciar fa uns anys, garantint una continuïtat coherent amb el tram anterior. Per fer això, es fixa tres objectius bàsics:

  • Completar la ciutat. El soterrament-cobertura de la Granvia obre la possibilitat de tancar aquesta fractura al municipi, de crear nou teixit urbà per connectar les dues bandes de la C-31, els dos hospitals (Bellvitge i Duran i Reynals), i oferir un nou parc lineal als veïns.

 

  • Crear el gran parc públic de Cal Trabal, amb més de 30 hectàrees de superfície. Es planteja com un important espai de lleure ciutadà de qualitat que actuar com a espai de transició entre la ciutat més densa i el riu. El disseny del nou parc preserva els recs, l’estructura de parcel·les i els camins. També es preveu rehabilitar les tres masies existents per destinar-les a equipaments públics, implantar carrils bici i soterrar les línies elèctriques.

 

  • Definir nous pols d’activitat econòmica i una nova façana metropolitana. Aquesta part final de la Granvia ha de ser la nova porta d’entrada a la gran ciutat metropolitana, amb un urbanisme de qualitat i respectuós amb el medi. També s’aprofitarà la potència de dos hospitals d’abast suprametropolitans, com el de Bellvitge i el Duran i Reynals on, a més, treballa l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i la pròpia Universitat de Barcelona (UB), per crear un pol d’activitat econòmica al seu voltant.

El desenvolupament del PDU dota aquesta àrea de les condicions per permetre la creació d’un clúster d’empreses i equipaments vinculats a les ciències de salut i de la biomedicina, amb una significativa incidència en el PIB de tot Catalunya, superant clarament les fronteres metropolitanes.

Ordenació proposada pel PDU Granvia

El PDU vol crear nou teixit urbà de qualitat i fa de les mesures ambientals un dels seus vectors principals. Així, el parc de Cal Trabal es va ampliar en 3 hectàrees més de les previstes inicialment, fins a superar les 30. Es va fixar la obligació de plantar d’espècies vegetals diverses, per reproduir la diversitat d’hàbitats de l’avifauna. El Pla baixa fins al detall de prohibir la utilització de determinats productes químics en les tasques de manteniment del parc.

El Pla incideix també en la contaminació acústica. Obliga a utilitzar paviment sonoreductor, a que els nous edificis no aboquin soroll a l’exterior i preveu la instal·lació de pantalles acústiques en alguns punts. Amb aquestes i altres mesures, es preveu que quan el PDU s’hagi executat en la seva totalitat, la contaminació sonora a la zona serà inferior a l’actual.

Pel que fa a les noves construccions, tot i el nivell de detall que té el PDU, es va voler ser més precisos. Per això, caldrà redactar un Pla de millora urbana que concreti la seva posició i aspecte i que, obligatòriament, haurà d’incorporar un estudi d’impacte i integració paisatgística. A més, els edificis amb soterranis també hauran de presentar estudis hidrològics per garantir que no s’afecten els aqüífers.

Finalment, per desenvolupar el PDU es van crear dos organismes: una Comissió mixta de seguiment ambiental i, per primera vegada, un Gestor de la Mobilitat, per vetllar pel correcte desenvolupament de les mesures relacionades amb la mobilitat.

2  

Imatges

Imatge 1

Imatge 1 211

Imatge 2

Imatge 2 246

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 318