Precipitació molt contrastada als dos extrems del país
Aquesta distribució tan irregular de la precipitació és deguda a diversos episodis de tempesta propiciats per una elevada temperatura a nivells baixos de la troposfera, que juntament amb el flux dominant de sud-oest, va originar potents tamborinades.
A l’extrem nord-est, litoral i punts del prelitoral Central ha estat un dels estius més secs dels darrers anys. Les sèries històriques de Figueres – Cabanes (Alt Empordà) i Girona (Gironès), amb dades des de 1950, han registrat el seu estiu més sec, i també les estacions de Roses i Espolla (Alt Empordà), ambdues amb 21 anys de dades. L’estació de Viladecans (Baix Llobregat) també ha constatat el seu estiu més sec dels 29 anys de dades disponibles.
D’altra banda, a 8 de les 103 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades ha estat l’estiu més humit, i s’han superat els 200 mm a àrees de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, quantitats que gairebé tripliquen la pluja habitual d’aquestes comarques.
De les dues sèries centenàries que es disposa a Catalunya (Observatori de l’Ebre, amb dades des de l’any 1905, i Observatori Fabra, des de 1914), l’estiu de 2021 ha resultat el 4t més sec a l’Observatori Fabra, acumulant tan sols 25,1 mm. De forma antagònica, a l’Observatori de l’Ebre ha estat el 7è més humit (207,9 mm).
Un tornado, intrusions de pols sahariana, tamborinades i onada de calor
El dia 17 de juny una línia de fortes tempestes va creuar Catalunya de sud a nord amb un tornado d’intensitat estimada EF1 entre els municipis de la Llacuna i Santa Maria de Miralles (Anoia). Les precipitacions del 19 al 23 de juny van anar acompanyades de fang arreu a causa d’una intrusió de pols sahariana.
Al juliol es van produir potents tamborinades, localment acompanyades de fenòmens de temps violent com els esclafits càlids que es van produir en punts de la meitat nord del país la nit de l’11 al 12 de juliol i les tempestes que van ser generals el dia 31 de juliol.
Durant l’onada de calor de l’11 al 15 d’agost es va superar el rècord de temperatura màxima absoluta a 22 de les 149 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, i l’estació de radiosondatge de Barcelona va mesurar 27,6 ºC al nivell de 850 hPa (uns 1.500 m), igualant el màxim absolut de la seva sèrie (1998-2021), del 23 de juliol de 2009. Un fenomen destacat va ser la sobtada pujada de temperatura que es va observar a diverses estacions del país el dia 14, com és el cas del Pantà de Riba-roja (Ribera d’Ebre) on va pujar més de 10°C en 11 minuts, assolint els 41,1 °C i una humitat relativa de tan sols el 14%. Les causen probablement en van ser esclafits càlids que també van provocar fortes ratxes de vent com els 86 km/h que es van registrar a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) juntament amb un ascens de 12 °C en mitja hora.
Irradiació solar inferior a la mitjana especialment al terç sud
La irradiació solar global ha estat inferior a la mitjana dels darrers anys (figura 5), particularment a les comarques de les Terres de l’Ebre, litoral i prelitoral Sud, on precisament l’anomalia positiva de precipitació de l’estiu ha esdevingut més important. Exceptuant el mes de juliol, amb valors per sobre la mitjana climàtica al tram inferior de l’Ebre i punts del Pirineu, durant juny i agost la irradiació solar ha estat per sota la mitjana a la major del Principat.
Figura 5: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’estiu 2021 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2011-2020).