query_builder 10 desembre 2021 14:20
event_note Nota de premsa
Mapes de la tardor 2021 de diferència de la temperatura mitjana i del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica
La tardor va començar amb anomalies marcadament positives a gran part de Catalunya, al mes de setembre, i ha acabat amb un novembre clarament fred, el més fred des de l’any 2010 (figura 3).
Després d’un setembre clarament càlid a pràcticament tot el país, amb un episodi de calor entre els dies 7 i 15 del mes, l’octubre va presentar més contrastos. A causa de la persistència de dies anticiclònics, el mes va resultar majoritàriament càlid, sobretot a la plana de Vic, plana de l’Empordà, conurbació de Barcelona i l’Altiplà Central, però normal o fred a l’oest de la depressió Central, terres de l’Ebre i a extenses zones del Prelitoral, Pirineu i Prepirineu.
Al novembre, el pas de diverses pertorbacions de caràcter fred sobre Catalunya, així com el posicionament de l’anticicló Atlàntic, més al nord de la seva ubicació habitual, van provocar l’entrada d’aire més fred sobre les nostres contrades. D’aquesta dinàmica va resultar el novembre més fred des de l’any 2010, amb anomalies negatives a pràcticament arreu, sobretot a cotes altes de la Val d’Aran, on va ser molt fred.
Destaca l’episodi de fred del dia 28, quan algunes estacions d’alta muntanya amb més de deu anys de dades van registrar la temperatura màxima més baixa en un mes de novembre. A més, les glaçades van afectar molts indrets de la meitat nord del país i van arribar a la mateixa costa empordanesa.
Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de la tardor 2021 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la tardor 2021 (setembre, octubre i novembre) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
Àmplies zones amb dèficit pluviomètric
Malgrat els nombrosos i destacats episodis de precipitació que s’han produït al llarg dels tres mesos de la tardor, en conjunt no s’ha arribat a acumular la precipitació suficient per arribar als valors de la mitjana climàtica corresponent i extenses àrees del país han presentat dèficit pluviomètric (figura 4). A més d’un 55% del territori la tardor ha estat seca, mentre que a gairebé un 30% ha estat normal. Només ha resultat plujós a un 15% del territori.
El dèficit pluviomètric ha estat més acusat a la Plana de Vic, a la Catalunya Central, punts Ponent i del prelitoral Central, a l’extrem nord del Pirineu occidental i a l’Alt Empordà.
En xifres absolutes, les quantitats més minses, inferiors a 90 mm, se situen al Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues i la Noguera.
Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant de la tardor 2021 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
La precipitació recollida durant la tardor s’ha concentrat bàsicament durant els mesos de setembre i novembre, si bé a l’octubre diversos fronts van deixar quantitats per sobre dels 40 mm a punts del litoral, prelitoral Central i Pirineu.
El setembre va tenir un caràcter tempestuós i diversos episodis de precipitació van deixar quantitats molt importants. Cal destacar, d’una banda, el que es va produir entre els dies 1 i 3 i que va afectar especialment al tram final de l’Ebre i al Prepirineu oriental.
D’altra banda, cal esmentar l’extraordinària pedregada que va afectar el Lluçanès i el Baix Berguedà el dia 6 de setembre, amb pedres d’entre 4 i 6 cm a diverses localitats.
També durant el mes de setembre destaca l’episodi de tempestes fortes del dia 16, quan es van superar els 100 mm a Malgrat de Mar (el Maresme) o a Berga (el Berguedà).
Al novembre, un fort temporal va deixar fins a 200 mm a les Terres de l’Ebre i 50 m de neu al Pirineu, quan una Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA) es va situar a l’oest de la península Ibèrica i entre els dies 23 i 25 es va anar desplaçant cal a l’est, creuant Catalunya la nit del 24 al 25. Les quantitats més importants es van acumular al litoral i prelitoral, sobretot a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, amb màxims de més de 100 mm, i localment de 200 mm. Cal destacar la nevada generalitzada a tot el Pirineu, així com la rellevant calamarsada a sectors del Barcelonès i Baix Llobregat la matinada del dia 25.
Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels mesos de la tardor 2021 (setembre, octubre i novembre)
A punts de les comarques del Montsià, el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre ha estat de les tardors més plujoses dels darrers anys. A l’estació dels Alfacs (el Montsià), la precipitació recollida a la tardor ha doblat el valor mitjà corresponent, en bona part a causa de la precipitació recollida durant el temporal que va deixar fins a 200 mm a les Terres de l’Ebre i 50 m de neu al Pirineu a finals de novembre, però sobretot pels valors recollits durant l’episodi de l’1 al 3 de setembre, quan a Alcanar (el Montsià), es van acumular més de 250 mm el dia 1 en un gran aiguat.
En xifres absolutes, és al Montsià on trobem les quantitats més abundants, per sobre els 450 mm.
A l’Observatori de l’Ebre ha estat la 5a tardor més plujosa del darrer mig segle.
La irradiació solar global ha estat inferior a la mitjana dels darrers 10 anys (figura 6), a excepció de punts de Ponent i Terres de l’Ebre, on ha estat lleugerament superior. Les anomalies negatives més destacades s’han produït a la meitat est, amb mínims al voltant del massís del Montseny.
Al setembre els valors van ser clarament inferiors als normals, sobretot al centre i nord del país, i només a punts del Segrià i de la Ribera d’Ebre aquests van estar propers a la mitjana climàtica. A l’octubre i novembre la irradiació solar va tenir un comportament similar, amb valors clarament diferenciats a la meitat est i oest. (figura 7).
Figura 5: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la tardor 2021 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2011-2020).
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes de gener. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
10 de desembre de 2021
8
1
