- La producció evoca, sota mirada feminista, la persecució contra les dones i repassa episodis i paisatges històrics del país
- Rememora la cultura popular i utilitza un format modern per ampliar-hi la presència del català

Avui, 25 de gener, iCat estrena L’última bruixa, una producció del Departament de Cultura de deu capítols en format de podcast. Formada per històries enllaçades però independents; que es poden escoltar de manera separada i que tenen un fil conductor comú i una protagonista central; la sèrie segueix les vivències d’una bruixa que, escapant-se d’un famós caçador de fetilleres, es trasllada a diferents localitats de Catalunya en diferents moments de la història i fins a l’actualitat.
Es tracta d’una proposta de Kabuts, amb la col·laboració d’iCat i Catalunya Ràdio, i produïda per la Generalitat a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Els deu capítols de la sèrie giren entorn de la persecució de la bruixa protagonista, que des del principi escapa contínuament a la repressió a què volen sotmetre-la. Cada episodi comença amb un petit pròleg interpretat pel personatge d’una gata, que evoca les declaracions de les dones que van ser jutjades com a bruixes.
La història ha estat escrita per la dramaturga Anna Maria Ricart Codina, amb idea original de l’actor Sergi Vallès, codirigida pels mateixos Vallès i Codina. Vallès també dona veu a l’home confinat a casa seva. Completen el repartiment Mercè Arànega, com la bruixa, i Chantal Aimée, com la gata
L’argument de la sèrie gira a l’entorn d’una bruixa que cerca un lloc on viure tranquil.la i lluny de la persecució a què la sotmet un implacable caçador de bruixes. Així, la protagonista ens portarà a visitar diferents localitats del nostre país, i en segles també diferents. A cada lloc on s’aturi serà testimoni d’algun fet que, temps després, es convertirà en llegenda.
Paral·lelament, en l’actualitat , un home està confinat a casa seva arran d’una pandèmia. Una nit sent sorolls estranys al pis del costat on, suposadament, no hi viu ningú. Aquesta presència l’obsessionarà cada dia més. L’home conviu amb una gata que parla, tot i que ell no la pot sentir.
La sèrie vol abordar l’imaginari popular a l’entorn de les bruixes, tot mantenint una mirada feminista, present en el desenllaç de cada una de les seves històries. Aquesta visió feminista amb què es tracta l’argument del podcast se situa tant en escenaris del passat com en escenaris actuals. Per tant, la mirada sobre la història i les llegendes es fa des d’una òptica del segle XXI. El tractament argumental i el llenguatge emprat tenen la voluntat de captar nous públics envers la cultura i les tradicions pròpies.
Es tracta d’un projecte basat en l’oralitat, en tant que memòria personal i col·lectiva, però alhora com a mitjà en si mateix, a través del format podcast. L’última bruixa és una iniciativa innovadora i singular, mai explorada fins ara des del Departament de Cultura, i que cerca noves vies per a la difusió de la cultura popular des de l’entreteniment, la divulgació i la ficció en català.
L’ultima bruixa també vol provocar un canvi de percepció en el concepte que es té cap a aquestes dones titllades de bruixes. Moltes van ser acusades injustament, maltractades i assassinades a Catalunya entre els segles XV i XVII. Les bruixes van ser dones perseguides en una comunitat patriarcal i, en aquest sentit, a la història de L’última bruixa, escrita i protagonitzada per una dona, es reivindica també la mirada feminista.
Els deu capítols de “Lúltima bruixa” estaran disponibles a partir d’avui a la pàgina web d’iCat i Catalunya Ràdio.



