- Govern, ens locals, grups parlamentaris, agents socials i entitats s’alien en un acord “sòlid, propi i corresponsable”
- L’acord blinda el consens social per avançar en la garantia del dret de les dones a viure lliures de violències masclistes, i consolida l’ús de conceptes recollits en lleis pròpies i tractats internacionals
Crear un espai de corresponsabilitat entre institucions i agents polítics i socials per avançar en l’erradicació de les violències masclistes. Aquesta és la vocació amb la qual neix el Pacte Nacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, amb l’impuls del Departament d'Igualtat i Feminismes i el suport dels grups parlamentaris −amb l’excepció de Vox−, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació de Micropobles de Catalunya, els principals agents econòmics i socials del país (UGT, CCOO, USTEC, Intersindical-CSC, PIMEC i Foment del Treball) i el Consell Nacional de Dones de Catalunya. Un pacte que vol ser “sòlid, propi i corresponsable”, en paraules de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre.
El Pacte és fonamental “en un context en què s’està produint un atac contra els drets de les dones i de les persones LGBTI, a nivell global però també a Catalunya, per part de grups i partits antidrets o antigènere” ha subratllat la consellera. Aquest atac “inclou l’intent de desdibuixar què s’entén per violències masclistes i el qüestionament de la necessitat de polítiques públiques per al seu abordatge”, ha afegit.
La consellera ha reiterat que “per al Departament d'Igualtat i Feminismes l'erradicació de les violències masclistes és una qüestió de país”. És per això que el Pacte Nacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes (PNEVM) es construeix sobre un triple objectiu. En primer lloc, es busca blindar el consens social per avançar en la garantia del dret de les dones a viure lliures de violències masclistes. En segon lloc, es pretén consolidar i aprofundir el model català d’abordatge integral de les violències masclistes, un model propi que ha d’orientar protocols, programes i altres actuacions que puguin implementar-se. Per últim, el Pacte ha de permetre assegurar l’existència de recursos, instruments i estructures −polítiques i tècniques− suficients per a l’abordatge de les violències masclistes en els diferents nivells territorials.
El Pacte s’inscriu en el compromís del Govern per desplegar el marc normatiu català de lluita contra les violències masclistes, d’acord al Conveni d’Istanbul i emmarcat en els tractats internacionals de garantia dels drets de les dones i els drets humans. Compta, per a la seva implementació, amb un marc de governança sòlid, que pivota sobre la Secretaria de Feminismes, la Direcció General per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, la Comissió d'Igualtat i Feminismes del Parlament de Catalunya i la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista (CNVM).
Per tal de facilitar l’articulació del Pacte, des d’Igualtat i Feminismes s’ha posat sobre la taula un Acord per a la corresponsabilitat en la lluita contra les violències masclistes, que comprometi també el conjunt d’agents implicats en aquesta proposta. L’Acord estructura en cinc punts els elements clau d’aquest treball de coordinació, que ha de permetre “consolidar i aprofundir en el model català d’abordatge integral de les violències masclistes”, ha puntualitzat la consellera.
D’entrada, la proposta de treball presentada compromet totes les parts a consolidar l’ús dels conceptes recollits en tractats internacionals i les lleis pròpies, i a vetllar, en els diferents nivells territorials, perquè els organismes i les estructures per la igualtat i l’erradicació de les violències masclistes comptin amb els recursos adequats per a la prevenció, l’atenció, la recuperació i la reparació. També es planteja treballar per enfortir els mecanismes i les eines de treball transversal, així com la participació de les entitats de dones en el disseny i la implementació de les polítiques públiques. A més, l’Acord preveu que el conjunt d’agents implicats impulsin les reformes legislatives necessàries per avançar en l’assoliment de la igualtat de gènere i l’erradicació de les violències masclistes, des d'un enfocament interseccional. Per últim, es proposa treballar per actualitzar els protocols contra l’assetjament i altres formes de violència masclista que puguin ocórrer en les organitzacions polítiques, sindicals i patronals, i adaptar-los als paràmetres de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Ara, totes les parts implicades en el Pacte podran fer les seves aportacions, per tal que al març es pugui comptar amb un acord definitiu.
A més de l’Acord per a la corresponsabilitat en la lluita contra les violències masclistes, la proposta d’articulació del Pacte inclou també una Taula impulsora, que farà el seguiment del desplegament del marc legal vigent, a través de la CNMV i d’una subcomissió específica dins la Comissió d’Igualtat i Feminismes del Parlament. Aquesta Taula impulsarà les reformes legislatives necessàries en els diferents nivells territorials per assolir els estàndards internacionals de diligència deguda, no revictimització i incorporació de la perspectiva interseccional. En definitiva, la Taula treballarà per “consolidar un abordatge de les violències masclistes que posi en el centre la garantia dels drets humans de les dones, amb respostes més individualitzades que tinguin en compte la diversitat”, ha aclarit la consellera.
Clarificar i consolidar espais imprescindibles de coordinació
Per tal que la CNVM esdevingui el màxim òrgan per a la coordinació de polítiques públiques d’abordatge de les violències masclistes, el Departament d’Igualtat i Feminismes ha proposat una sèrie de canvis que confluiran en la modificació del Decret que regula aquest organisme. Segons ha explicat la secretària de Feminismes, Montserrat Pineda Lorenzo, la CNMV s'organitzarà amb grups de treball que “ens permetran abordar amb major eficàcia, celeritat i cooperació les polítiques públiques de lluita contra les violències masclistes”. Entre altres, inclourà el grup d’anàlisi dels feminicidis, el grup de prevenció i el grup dedicat a la construcció d’eines específiques, articulades al voltant del Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista.
Un nou model per a l’abordatge de les violències masclistes
En aquesta reorganització, el Protocol Marc funcionarà com a “instrument cabdal, que permeti ordenar, estandarditzar i alhora atendre a la particularitat de cada dona”. Així ho ha explicat la directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé, que ha avançat que, en els propers mesos, el Protocol Marc comptarà amb capítols pràctics, tant per a l'aplicació de noves normatives i acords –per exemple, en relació amb el consentiment o la protecció de dades– com per a la incorporació d’eines pràctiques d'atenció –per exemple, per facilitar la valoració de risc o els processos de cribratge. Tots aquests instruments estaran disponibles via web, a través d’un repositori digital. “És imprescindible poder oferir a professionals de la Xarxa d’atenció i recuperació integral una visió global dels instruments i eines disponibles, que contribueixi a millorar l’aplicació dels principis de diligència deguda, no revictimització i incorporació de la perspectiva interseccional”, ha explicat Rosich.
El Pacte és fonamental “en un context en què s’està produint un atac contra els drets de les dones i de les persones LGBTI, a nivell global però també a Catalunya, per part de grups i partits antidrets o antigènere” ha subratllat la consellera. Aquest atac “inclou l’intent de desdibuixar què s’entén per violències masclistes i el qüestionament de la necessitat de polítiques públiques per al seu abordatge”, ha afegit.
La consellera ha reiterat que “per al Departament d'Igualtat i Feminismes l'erradicació de les violències masclistes és una qüestió de país”. És per això que el Pacte Nacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes (PNEVM) es construeix sobre un triple objectiu. En primer lloc, es busca blindar el consens social per avançar en la garantia del dret de les dones a viure lliures de violències masclistes. En segon lloc, es pretén consolidar i aprofundir el model català d’abordatge integral de les violències masclistes, un model propi que ha d’orientar protocols, programes i altres actuacions que puguin implementar-se. Per últim, el Pacte ha de permetre assegurar l’existència de recursos, instruments i estructures −polítiques i tècniques− suficients per a l’abordatge de les violències masclistes en els diferents nivells territorials.
El Pacte s’inscriu en el compromís del Govern per desplegar el marc normatiu català de lluita contra les violències masclistes, d’acord al Conveni d’Istanbul i emmarcat en els tractats internacionals de garantia dels drets de les dones i els drets humans. Compta, per a la seva implementació, amb un marc de governança sòlid, que pivota sobre la Secretaria de Feminismes, la Direcció General per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, la Comissió d'Igualtat i Feminismes del Parlament de Catalunya i la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista (CNVM).
Per tal de facilitar l’articulació del Pacte, des d’Igualtat i Feminismes s’ha posat sobre la taula un Acord per a la corresponsabilitat en la lluita contra les violències masclistes, que comprometi també el conjunt d’agents implicats en aquesta proposta. L’Acord estructura en cinc punts els elements clau d’aquest treball de coordinació, que ha de permetre “consolidar i aprofundir en el model català d’abordatge integral de les violències masclistes”, ha puntualitzat la consellera.
D’entrada, la proposta de treball presentada compromet totes les parts a consolidar l’ús dels conceptes recollits en tractats internacionals i les lleis pròpies, i a vetllar, en els diferents nivells territorials, perquè els organismes i les estructures per la igualtat i l’erradicació de les violències masclistes comptin amb els recursos adequats per a la prevenció, l’atenció, la recuperació i la reparació. També es planteja treballar per enfortir els mecanismes i les eines de treball transversal, així com la participació de les entitats de dones en el disseny i la implementació de les polítiques públiques. A més, l’Acord preveu que el conjunt d’agents implicats impulsin les reformes legislatives necessàries per avançar en l’assoliment de la igualtat de gènere i l’erradicació de les violències masclistes, des d'un enfocament interseccional. Per últim, es proposa treballar per actualitzar els protocols contra l’assetjament i altres formes de violència masclista que puguin ocórrer en les organitzacions polítiques, sindicals i patronals, i adaptar-los als paràmetres de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Ara, totes les parts implicades en el Pacte podran fer les seves aportacions, per tal que al març es pugui comptar amb un acord definitiu.
A més de l’Acord per a la corresponsabilitat en la lluita contra les violències masclistes, la proposta d’articulació del Pacte inclou també una Taula impulsora, que farà el seguiment del desplegament del marc legal vigent, a través de la CNMV i d’una subcomissió específica dins la Comissió d’Igualtat i Feminismes del Parlament. Aquesta Taula impulsarà les reformes legislatives necessàries en els diferents nivells territorials per assolir els estàndards internacionals de diligència deguda, no revictimització i incorporació de la perspectiva interseccional. En definitiva, la Taula treballarà per “consolidar un abordatge de les violències masclistes que posi en el centre la garantia dels drets humans de les dones, amb respostes més individualitzades que tinguin en compte la diversitat”, ha aclarit la consellera.
Clarificar i consolidar espais imprescindibles de coordinació
Per tal que la CNVM esdevingui el màxim òrgan per a la coordinació de polítiques públiques d’abordatge de les violències masclistes, el Departament d’Igualtat i Feminismes ha proposat una sèrie de canvis que confluiran en la modificació del Decret que regula aquest organisme. Segons ha explicat la secretària de Feminismes, Montserrat Pineda Lorenzo, la CNMV s'organitzarà amb grups de treball que “ens permetran abordar amb major eficàcia, celeritat i cooperació les polítiques públiques de lluita contra les violències masclistes”. Entre altres, inclourà el grup d’anàlisi dels feminicidis, el grup de prevenció i el grup dedicat a la construcció d’eines específiques, articulades al voltant del Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista.
Un nou model per a l’abordatge de les violències masclistes
En aquesta reorganització, el Protocol Marc funcionarà com a “instrument cabdal, que permeti ordenar, estandarditzar i alhora atendre a la particularitat de cada dona”. Així ho ha explicat la directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé, que ha avançat que, en els propers mesos, el Protocol Marc comptarà amb capítols pràctics, tant per a l'aplicació de noves normatives i acords –per exemple, en relació amb el consentiment o la protecció de dades– com per a la incorporació d’eines pràctiques d'atenció –per exemple, per facilitar la valoració de risc o els processos de cribratge. Tots aquests instruments estaran disponibles via web, a través d’un repositori digital. “És imprescindible poder oferir a professionals de la Xarxa d’atenció i recuperació integral una visió global dels instruments i eines disponibles, que contribueixi a millorar l’aplicació dels principis de diligència deguda, no revictimització i incorporació de la perspectiva interseccional”, ha explicat Rosich.
1
Fitxers adjunts
