La població estrangera resident a Catalunya és d’1.250.665 persones a 1 de gener de 2021, xifra que representa el 16,1% de la població catalana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d'estrangers ha disminuït en 9.954 persones amb relació a un any enrere, una disminució interanual del 0,8%. En el mateix període la població de nacionalitat espanyola experimenta un decreixement de 7.163 persones.

L'evolució de la població estrangera el darrer any presenta diferències al territori català. A 28 comarques i Aran registren augments, mentre que hi ha 13 comarques que registren disminucions. Els majors augments es registren a les Garrigues (6,3%), l’Alt Urgell (5,5%), el Pallars Sobirà (5,5%), l’Alta Ribagorça (5,1%) i el Moianès (5,0%). Les majors disminucions es registren al Barcelonès (2,7%), el Gironès (2,5%), l’Alt Penedès (2,4%), la Cerdanya (2,3%) i el Pallars Jussà (2,2%).

Per àmbits del pla territorial es registren disminucions a l’Àmbit Metropolità (1,7%), les Comarques Gironines (0,2%) i el Camp de Tarragona (0,2%). Els altres àmbits presenten augments, especialment el Penedès (1,9%), Ponent (1,8%) i les Terres de l’Ebre (1,7%).

Cal tenir en compte que les variacions en el nombre d'estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2020, 35.058 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 34,6% dels quals eren originaris d'Amèrica del Sud i el 30,4% d'Àfrica.[1]

Distribució territorial

Les proporcions més elevades de població estrangera es registren a les comarques de la Segarra (27,7%), l'Alt Empordà (24,9%), el Barcelonès (20,8%), el Gironès (20,6%), la Selva (20,4%) i el Baix Empordà (20,0%). Per contra, les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Moianès (9,4%), el Vallès Oriental (9,5%), el Pallars Sobirà (9,5%), l'Anoia (9,6%) i el Berguedà (9,8%).

La presència d’estrangers està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts d’estrangers són Barcelona (21,3%), els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (17,6%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (15,4%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos d’estrangers són els de fins a 500 habitants (8,0%), els de 501 a 2.000 habitants (10,9%) i els de 2.001 a 5.000 habitants (10,9%).

A Catalunya hi ha 36 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (52,6%), Castelló d'Empúries (43,5%), la Portella (39,6%), Salt (38,5%) i Sant Pere Pescador (37,1%).

Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 348.302, tot i que ha tingut una disminució de 10.785 estrangers respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat amb 58.685 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (34.361), Terrassa (30.298) i Sabadell (28.794).

Per conèixer les dades de població estrangera de tots els municipis de Catalunya, podeu consultar l’Ampliació de resultats de la població estrangera al web de l’Idescat. A més, en el cas dels municipis de 45.000 habitants o més, també es mostren resultats per districtes.

Evolució de les procedències

En relació amb l'any anterior, si es considera la població estrangera resident a Catalunya segons el continent d'origen, la procedent d’Àfrica és l’única que augmenta els seus efectius, 726 persones, un increment anual del 0,2%. La població americana és la que registra la disminució més gran en termes absoluts, 4.579 persones (1,3% respecte de l’any anterior). La població europea disminueix en 4.251 persones (1,1%), però presenta un comportament regional diferencial. Els europeus comunitaris disminueixen en 25.166 persones, dels quals 23.940 són del Regne Unit que, a causa del Brèxit a 1 de febrer de 2020, ja no es comptabilitzen dins de la Unió Europea, mentre que els originaris de la resta d'Europa augmenten en 20.915 persones. Finalment, la població d'origen asiàtic disminueix en 1.819 persones (1,0%) i la d’Oceania baixa en 53 persones (5,0%).

Per nacionalitats, destaquen els increments de  població originària de Colòmbia (2.439), del Regne Unit (1.906), d'Hondures (1.617) i d'Itàlia (1.195). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les de Romania (2.879), Bolívia (2.594), Equador (1.814) i Rússia (1.802).

Principals nacionalitats

L'any 2021, la població d'origen europeu és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població estrangera resident a Catalunya (31,0%), dels quals el 22,8% són de la Unió Europea i el 8,2% de la resta d’Europa. El segon lloc correspon a la població americana (28,1%) seguit pels originaris d'Àfrica (26,0%). Més allunyada d'aquest col·lectiu, la població asiàtica representa el 14,8% de la població estrangera.

La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a les procedències, representades per més de 170 nacionalitats. La comunitat marroquina és la més nombrosa (238.003) i equival a la cinquena part dels estrangers (19,0%). El segon lloc, l'ocupa la població de Romania (87.704) amb una representació del 7,0%. En el rànquing de nacionalitats, se situa després la població italiana (70.511) i la xinesa (63.753), que representen el 5,6% i 5,1% respectivament.

La població marroquina és la primera nacionalitat a 28 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 8 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la colombiana; a la Garrotxa, l'índia; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

L’any 2021 resideixen a Catalunya  23.619 persones de nacionalitat ucraïnesa (10.598 homes i 13.021 dones) amb una forta concentració en edats laborals (el 81,2% dels residents tenen entre 15 i 64 anys). Per comarques, el major nombre es registra al Barcelonès (6.733), seguit del Vallès Occidental (1.550), el Baix Llobregat (1.428), la Selva (1.392) i la Segarra (1.285).  Per municipis Barcelona concentra el major nombre de població ucraïnesa (5.012), seguit de Guissona (1.053), Lloret de Mar (759) i Badalona (712). La població d’Ucraïna representa l’1,9% del total d’estrangers residents a Catalunya, mentre que a la comarca de la Segarra és ucraïnès 1 de cada 5 residents estrangers (19,8%) i al municipi de Guissona 1 de cada 4 (27,5%).

Estructura per edat i sexe

El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població de 15 a 64 anys (80,9%, mentre que a la població de nacionalitat espanyola és del 63,5%), i amb una presència majoritària d'homes (51,7%).

Pel que fa a l'estructura per edats del conjunt de la població estrangera, el darrer any es registren increments en els majors de 40 anys, especialment dels 40 als 59 anys. En canvi, es registren disminucions en els menors de 40 anys, amb major intensitat dels 20 als 39 anys.

Pel que fa al sexe, hi ha importants diferències segons el país. Mauritània (81,2%), Mali (78,7%), Gàmbia (77%) i Senegal (75,9%) són els països amb major percentatge d’homes. En canvi, Bielorússia (31,6%), Hondures (31,8%), Nicaragua (32,7%) i Rússia (34,3%) són els països amb menor percentatge d’homes.

 

[1] Dades de l’estadística d’adquisicions de nacionalitat espanyola de residents de l’INE.