Els fons europeus Next Generation (NGEU) podrien incrementar el PIB català al voltant d’un 1% anual extra els anys 2023 i 2024, i fer que en el conjunt dels anys d’arribada dels fons (2021-2026) el seu efecte arribés a sumar 4,8 punts al creixement de l’economia catalana. És una de les principals conclusions d’un estudi elaborat conjuntament pel Departament d’Economia i Hisenda i el Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, que han presentat avui el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto. L’estudi apunta que l’impacte dels fons, a més, es podria mantenir a mitjà i llarg termini.

Giró ha definit els fons europeus com “l’oportunitat per bastir els fonaments d’una Catalunya econòmicament més forta i socialment més justa” i s’ha mostrat optimista respecte a la pròpia existència d’aquests fons que, al seu parer, “són un exemple de plantejament estratègic a llarg termini”. En aquest sentit, el conseller ha expressat la seva satisfacció de “formar part d’un club on els horitzons temporals es projecten més enllà del curt termini”.

L’estudi planteja diversos escenaris utilitzant una eina de simulació de polítiques econòmiques desenvolupada per la Comissió Europea, el model QUEST-CT adaptat a l’economia catalana, que permet estimar l’impacte de les inversions addicionals sobre el PIB en termes agregats, així com l’efecte sobre els seus components.

L’anàlisi se centra en els fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que es destinaran principalment a la transició ecològica i digital, i que constitueixen gairebé el 90% dels fons NGEU. Per a l’elaboració de l’estudi s’ha pres com a referència el supòsit que arribin a Catalunya entre el 14% i el 19% dels recursos rebuts per l’Estat espanyol. La xifra del 14% és la proporció de recursos destinada a Catalunya sobre el conjunt de fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que s’han assignat el 2021 a les comunitats autònomes. La segona xifra correspon al que podria arribar si l’assignació de fons se situés en línia amb el pes econòmic de Catalunya dins l’Estat, que és del 19%.

En base a aquests dos percentatges, s’estima que el nivell de recursos que rebria Catalunya per al període 2021-2026 se situaria entre els 9.098 milions d’euros (14%) i els 12.347 milions d’euros (19%), a preus del 2019. Per avaluar els efectes de la inversió pública associada als fons NGEU, es consideren tres escenaris sobre el ritme d’execució d’aquestes inversions:

• Execució alentida i constant al llarg de sis anys
• Execució ràpida, segons el Programa d’Estabilitat 2021-2024, que es concentra en els anys 2021-2023
• Execució en línia amb l’avanç d’execució del PRTR el 2021, d’acord amb les previsions de desembre del Banc d’Espanya, que es concentra en els anys 2022-2024

Sis escenaris d’impacte

En cadascun d’aquests tres escenaris s’ha simulat l’impacte sobre el PIB aplicant els dos percentatges de referència, de forma que s’obtenen sis escenaris d’impacte possible. Així, les simulacions realitzades mostren un augment notable del PIB durant els anys en què es concentra la inversió, uns efectes que en bona part persistirien a mitjà i llarg termini. Els efectes anuals sobre el PIB assolirien un màxim entre els anys 2023 i 2024 i se situarien al voltant de l’1% per sobre de l’escenari de referència (és a dir, sense l'arribada dels fons NGEU).

Durant el període d’implantació de la política (2021-2026), els efectes acumulats en l’escenari 6 (vegeu al quadre de sota la descripció dels escenaris) s’elevarien fins al 4,8 punts de PIB. L’impacte augmentaria fins als 6,0 punts en l’escenari 5, però s’ha considerat poc factible tenint en compte la baixa execució dels fons l’any 2021, pel retard en l'execució de les convocatòries estatals i pel fet que l’arribada dels fons a la Generalitat es va produir, majoritàriament, a partir de mitjans del mes de desembre. A mitjà i llarg termini els efectes acumulats sobre el PIB podrien ser fins i tot superiors si s’acompanyen de reformes estructurals orientades a millorar la productivitat.

Aquesta millora de les condicions macroeconòmiques s’explica per l’efecte directe de l’increment de la inversió pública, però també per un augment de la inversió privada (efecte crowding-in) a partir del 2024. A mitjà termini la inversió privada augmentaria de manera permanent en 0,5 punts de PIB. Aquest impuls suposaria una major demanda de treballadors qualificats i una major activitat innovadora de les empreses, fet que permetria augmentar els salaris reals a partir del 2024, fins a situar-se al voltant d’un 0,7% per sobre del valor de l’escenari de referència. Pel que fa a l’ocupació, l’efecte es concentra durant els tres anys de major dotació d’inversió pública (2022-2024), amb percentatges addicionals d’entre 0,4% i 0,6%. Durant aquest període, es crearien gairebé 60.000 llocs de treball.

L’anàlisi també aporta algunes reflexions sobre l’oportunitat i els reptes pendents associats als fons NGEU. En aquest sentit, subratlla que Catalunya disposa de la seva pròpia agenda de projectes i polítiques públiques, però que per aprofitar plenament el potencial d’aquests recursos calen avenços en diversos àmbits. Per exemple, la participació més activa de les administracions territorials en la cogovernança dels fons, o una major planificació i transparència per part de l’Estat en els programes que s’impulsaran per tal que els territoris tinguin capacitat d’anticipació.

.

Durant la seva intervenció, el conseller d’Economia i Hisenda ha posat l’accent en “l’amplitud de la previsió de creixement” que calculen els diferents escenaris i ha considerat que el fet que “el creixement es quedi en el 5% o en més del 9% dependrà de la capacitat que tinguem d’implementar els programes i les reformes que el país necessita”. En aquesta línia, Jaume Giró ha recordat la importància dels PERTE territorialitzats per assolir aquests objectius i s’ha mostrat esperançat que “s’imposarà el sentit comú” i que Catalunya disposarà d’una part dels fons europeus que li permetran “dur a terme programes propis i implementar les transformacions que hauran de conduir a aquest creixement addicional que assenyala l’informe”, ha reblat.

Per la seva banda, la directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, ha subratllat la necessitat de “maximitzar” l’absorció dels recursos procedents d’aquests fons europeus. I ho ha fet, apuntant en dues direccions: en primer lloc, “facilitant la participació de les pimes, un dels segments amb més dificultats per accedir-hi, tot millorant la difusió de les convocatòries públiques i la coordinació entre administracions”; i, en segon lloc, “concentrant els fons Next Generation EU cap a projectes tractors i que tinguin un fort impacte transformador sobre l'economia catalana”. “Per això, reivindiquem que Catalunya pugui impulsar projectes propis i singulars del territori”, ha conclòs.

En aquest enllaç podeu consultar tots els resultats del treball. També recuperar la roda de premsa de presentació de l’estudi.