El Pacte Nacional per la Llengua és un projecte de país impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de tractar els temes relacionats amb el català d’una manera frontal, dialogant i adaptada als temps actuals, incloent-hi el nombre màxim possible d’agents polítics i socials. S’està presentant a 16 ciutats de tot Catalunya amb la presència de la consellera de Cultura, del secretari de Política Lingüística i altres representants institucionals i acadèmics.

Avui divendres, 1 d’abril, s’obre a la ciutadania el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua. Tothom està convidat a participar-hi, cosa que es podrà fer a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La fase de recollida de propostes finalitza el 30 de juny, i mentre dura, la Secretaria de Política Lingüística anima les entitats de tot el país i a qualsevol grup de persones que hi tingui interès a fer sessions de proximitat, per tal que tota la ciutadania pugui fer propostes de millora de l’ús de la llengua a partir dels diferents contextos territorials. A la tardor es farà un retorn dels resultats d’aquest procés a la societat i s’iniciaran els treballs de la taula social i de partits que han de conduir a la signatura del Pacte i a l’inici d’una nova política lingüística.

El Departament de Cultura ha editat una guia de treball i material gràfic per facilitar a les entitats i tota mena de col·lectius l’organització de les sessions de proximitat al territori, amb la intenció de detectar els principals reptes que consideren que té el català i proposar solucions. Qualsevol entitat o col·lectiu, amb personalitat jurídica pròpia o sense, o qualsevol grup de persones que vulgui fer-ho pot organitzar sessions de proximitat. Un cop agendat l’acte, el primer pas és informar-se, el segon analitzar i debatre la situació i el tercer, formular propostes. També s’organitzaran sessions deliberatives en línia.

Partint d’una bona base d’informació sobre la situació de la llengua i mitjançant la deliberació i la reflexió, aquest procés ha de permetre millorar la qualitat democràtica de la política lingüística, recollir propostes per a la millora de la situació de la llengua i revisar els discursos de les polítiques lingüístiques, sempre des d’unes deliberacions de qualitat. Finalment, s’espera renovar els compromisos lingüístics i conscienciar les institucions, entitats, empreses i la ciutadania en general de l’impacte que tenen els seus hàbits i actituds.

Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana

El febrer passat, es va presentar l’informe acadèmic sobre la situació de la llengua redactat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. En l’acte de presentació de l’informe, hi van participar el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; representants dels partits polítics que formen part del Pacte, sociolingüistes, entitats membres del Consell Social de la Llengua Catalana, així com altres entitats representatives del foment de la llengua.

El document ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d’incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.