El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha encoratjat avui les entitats locals i empresarials gironines a aprofitar al màxim els fons Next Generation que arribin a Catalunya, “encara que les condicions no siguin les òptimes” i els ha animat a “no tirar la tovallola” i a “generar projectes i presentar-los a les convocatòries”. En aquest sentit, els ha assegurat que comptaran amb el suport de l’administració catalana: “des del Govern, posarem a disposició de totes les administracions i empreses, especialment les pimes, les eines necessàries per facilitar tots els tràmits que calguin per accedir als fons”, ha remarcat.

El conseller ha fet aquestes declaracions durant l’acte “Fons Next Generation: reptes i oportunitats”, que ha tingut lloc aquest matí a la seu de la delegació de la Generalitat a Girona i que ha comptat amb 140 assistents, entre empresaris, representants de les associacions empresarials, alcaldes i alcaldesses, representants municipals i d’entitats del tercer sector. Es tracta de la primera d’un seguit de visites que el conseller Giró i el seu equip tenen previst fer arreu del territori per explicar l’estat dels fons Next Generation a Catalunya, els reptes i oportunitats que comporten i quin impacte estan tenint al territori.

Durant la seva intervenció, el conseller ha insistit un cop més que “els fons Next Generation són una oportunitat excepcional, i probablement irrepetible, de finançar amb recursos europeus la transformació i la modernització de la nostra economia”. Al seu parer, la inversió, que vindrà impulsada en bona part per aquests recursos, serà el principal motor de creixement. Segons els càlculs del Govern, els Next Generation representaran una injecció aproximada d’11.000 milions d’euros a l’economia catalana en els pròxims 3 anys, la qual cosa representa igualar en 3 anys el volum total de la inversió que la Generalitat ha realitzat en els últims 10 anys. En definitiva, els fons Next Generation són “un tren que no podem deixar escapar”, ha reblat Giró.

Per la seva banda, la directora general de Fons Europeus, Mariona Sanz, ha volgut destacar la voluntat de la Generalitat d’aprofitar el màxim de recursos, “malgrat el poc marge de maniobra que ens deixa l’Estat en la seva gestió”, ha puntualitzat. És per aquest motiu que “des del Departament d’Economia volem fer visible l’impacte d’aquests fons a Catalunya”, ha subratllat, a l’hora que ha apel·lat a la necessitat de ser transparents i “donar tota la informació que sigui possible sobre aquesta matèria”.

31 actuacions de la Generalitat per un import de 418,9 M dels recursos provinents del MRR

El Govern ha publicat, a data 30 d’abril, un total de 31 convocatòries i licitacions dels fons Next Generation EU, que mobilitzaran 418,9 milions d’euros. Són actuacions provinents dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) que representen un 27,1% dels 1.545,3 milions ingressats (dels 2.056 assignats a la Generalitat fins al moment).

En concret, es tracta de 21 convocatòries i 10 licitacions impulsades per diferents departaments de la Generalitat (Educació; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Justícia; Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori; Drets Socials; Igualtat i Feminismes; Empresa i Treball), que es destinaran a cofinançar projectes en àmbits com la mobilitat elèctrica, la rehabilitació energètica d’edificis, la millora de la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia o la transformació de flotes de transport de viatgers i mercaderies, entre d’altres.

Empreses, universitats i centres de recerca, els principals beneficiaris dels fons europeus MRR a Girona

Des de mitjans de 2021 i els primers mesos de 2022 s’han assignat a Catalunya 2.509,3 milions d’euros del fons europeus MRR, provinents de convocatòries fetes pel Govern espanyol, assignacions directes de Madrid o convocatòries gestionades per Catalunya. Aquest import correspon al 5,1% del total que rebrà l’Estat espanyol: 1.900,4 milions l’any passat i 608,9 milions durant aquest exercici (assignats fins al moment).

En concret, pel que fa a Girona, la vegueria ha rebut fins ara un total de 47 milions d’euros per a projectes impulsats l’any 2021 i 2,7 milions d’euros el 2022. Per la via de les concessions directes, s’han destinat 3,6 milions en subvencions a la Universitat de Girona, en el marc del programa per a la requalificació, digitalització i modernització del sistema universitari públic. I 44,8 milions d’euros a centres de recerca, empreses, consells comarcals i entitats locals a través de convocatòries públiques.

Entre els projectes, destaquen, per exemple, ajuts per a l’adquisició d’equipament científic de l’Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica (0,9 milions d’euros); per a missions en matèria de ciència i innovació com el d’Hipra Scientífic (2,05 milions d’euros) o per a empreses innovadores com Indeep Vision (250.000 euros) o  Process Talks SL (229.000 euros); o per a l’impuls de plans de sostenibilitat turística d’alguns ajuntaments com el de Roses (3 milions d’euros), Girona (3,5 milions), Lloret de Mar (6 milions) o Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres. 

Tretze projectes per transformar el teixit productiu català cap a la digitalització i la sostenibilitat

El Govern ha proposat 13 projectes agrupats en tres grans blocs que persegueixen la transformació del teixit productiu català cap a les noves tecnologies i el respecte pel medi ambient, comptant amb les infraestructures necessàries per fer-ho. Aquests 13 projectes són part dels 27 que es van seleccionar en el marc del “Next Generation Catalonia” l’any 2020. La resta són projectes que ja podien ser finançats parcialment per les convocatòries del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i els fons REACT-EU, els que es van incloure dins els PERTE del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i els que podien trobar finançament a través del FEDER o el FSE. Finalment, les propostes escollides sumen un total de 2.089 milions d’euros, que mobilitzaran una inversió final de 5.222 milions.

fonseuropeus.gencat.cat, el web de referència dels fons europeus a Catalunya

El nou web fonseuropeus.gencat.cat, el portal de referència dels fons europeus a Catalunya, inclou tots els que gestiona la Generalitat: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu Plus (FSE+), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA), la RIS3CAT i els Next Generation Catalunya (NGEUCat). Destaca especialment l’espai dedicat a aquests últims fons, que són l‘instrument que la UE ha posat a disposició dels països membres per fer front als efectes de la pandèmia de la COVID-19.

El web recull tota la informació vinculada a aquests recursos: origen, trajectòria i context, informació relativa al sistema de governança o els principals textos normatius de l’àmbit europeu, estatal i català que en regulen el desplegament. Compta, a més, amb altres materials de suport com són el recull de recursos gràfics sobre els Next Generation Catalunya, generats per aportar informació sobre diferents temàtiques vinculades als fons, o l’apartat amb les preguntes més freqüents per resoldre els dubtes més habituals amb què es poden trobar els ciutadans, empresaris i entitats públiques a l’hora d’accedir a les convocatòries o licitacions dels NGEUCat.

El web també ofereix una eina que facilita l’accés àgil i fàcil, en temps real, a totes les convocatòries que es fan per poder accedir als recursos procedents dels fons Next Generation, tant les d’àmbit estatal com les d’àmbit català, i permet acotar la recerca d’acord amb els interessos i preferències de cadascú. Així, el buscador consta de tres filtres: el seguiment de l’execució, des del qual es podrà accedir a la informació que es demani, segons els paràmetres que s’hagin indicat de terminis, estat, àmbit territorial, òrgan convocant, beneficiari, etcètera. Una segona pestanya amb la descripció de les convocatòries, on l’usuari trobarà més detall de la cerca que hagi fet. I un tercer apartat amb el calendari, amb la previsió de publicació de cada convocatòria.

Solucions de finançament per a les empreses

En el marc dels fons Next Generation EU, la Generalitat posa a disposició de les empreses diferents solucions de finançament per avançar les subvencions, complementar les aportacions per als projectes d’inversió o presentar avals davant les administracions públiques. Ho fa a través de l’Institut Català de Finances (ICF), Avalis de Catalunya SGR o el conveni signat amb les entitats financeres per facilitar el finançament d’obres de rehabilitació energètica residencial.

Entre els instruments més destacats hi ha els préstecs pel finançament de projectes Next Generation EU i altres inversions associades que l’ICF posa a l’abast de les empreses, o els avals que tant ICF com Avalis faciliten a pimes i a grans empreses que vulguin accedir al PERTE del vehicle elèctric. En aquest últim cas, els avals estaran bonificats pel Departament d’Economia i Hisenda, que n’assumirà el 50% de les comissions d’administració i risc durant els primers cinc anys de l’aval i el 50% de la mutualitat.

NGEUCat, una marca inclusiva i propera, per mostrar les actuacions de Catalunya en el marc dels Next Generation

La Generalitat ha creat la marca Next Generation Catalunya (NGEUCat), una marca inclusiva que pretén assegurar la màxima difusió de tots els recursos que arriben a Catalunya a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i de la iniciativa REACT-EU i mostrar les actuacions que es duen a terme a Catalunya en el marc d’aquests fons.

El concepte creatiu està representat per un imagotip (unió gràfica de símbol i text), composat pel nom de la marca i els colors que identifiquen els tres objectius dels fons Next Generation: la digitalització (blau), la transició ecològica (verd) i la transformació industrial (taronja). El logotip està format per sis quadrats disposats de manera que evoquen el mapa de Catalunya, però també la F majúscula, la primera lletra de la paraula fons.

Ajuntament, Cambra i Frit Ravich, les següents parades de la visita

En acabar aquest acte, el conseller, acompanyat de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas,  anirà cap a l’Ajuntament i aprofitarà per visitar els carrers de “Girona, temps de flors”. Un cop al consistori, signarà el llibre d’honor. Tot seguit, mantindrà una reunió amb empresaris de les comarques gironines a la Cambra de Comerç de Girona. A la tarda, acompanyat de l’alcaldessa de Maçanet de la Selva, Natàlia Figueras, visitarà el centre logístic de l’empresa Frit Ravich, que ha finançat la instal·lació de nova maquinària, la digitalització dels processos industrials i la construcció d’una planta fotovoltaica per aconseguir l’autoabastiment energètic de la pròpia fàbrica, amb un préstec de l’ICF, emmarcat en la línia 4.0.