query_builder 16 juny 2022 15:04
event_note Nota de premsa
“La situació del català a l’àmbit de la justícia és delicada. Calia fer un esforç; és una responsabilitat del govern de Catalunya i òbviament del Departament de Justícia que l’ha d’entomar en primera persona per revertir aquesta realitat”. Ho ha afirmat aquest matí la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, durant la presentació del primer paquet de mesures que posarà en marxa el Departament per fer front a les males xifres de l’ús del català a la Justícia. Es tracta del nou Pla de foment del català que, per primer cop, vertebrarà un conjunt d’actuacions concretes per impulsar el català en els diferents àmbits de la conselleria, més enllà dels jutjats i l’Administració de justícia. La titular de Justícia ha ressaltat que “revertir aquesta realitat és una feina que hem de fer també i sobretot per garantir els drets lingüístics: els drets lingüístics de tota la població”.
“És una tasca que hem entomat des de l’octubre de 2021 arran d’un compromís que vam anunciar a la primera compareixença al Parlament de Catalunya”. A aquests efectes es va constituir el Grup de coordinació interna, un equip de 27 persones que durant aquest temps han estat fent una feina extra “perquè ells tenen a més a més la seva feina, però han hagut de fer un plus de dedicació” per fer la diagnosi a partir de la qual ha estat possible dissenyar, elaborar i començar a implantar les mesures de xoc.
La diagnosi amb què s’ha estat treballant aquests darrers mesos revela dades que mostren un escenari “dramàtic” en relació amb els usos del català a la Justícia. Ciuró ha volgut destacar, en primer lloc, alguns dels percentatges vinculats a l’Administració de justícia. En primer lloc ha anunciat que des de 2005, any rere any, el nombre de sentències en català ha baixat fins a situar-se en un 6,9% l’any 2021. D’altra banda, pel que fa als escrits que entren en català als òrgans judicials, el percentatge el 2021 ha estat d’un 6,2%. “En surten poques sentències, però és que encara entren menys escrits en català. Difícilment en sortiran sentències si no n’entren escrits”, ha sentenciat la consellera.
Ciuró ha recordat que el Departament té les eines i està preparada perquè els operadors jurídics puguin funcionar en català amb plena normalitat, ja sigui a través de l’aplicació que fan servir advocats i procuradors a l’hora de trametre de forma telemàtica els seus escrits als jutges – una plataforma que compta amb les facilitats per poder-ho fer en català- i que, a més, Justícia suma 47 professionals dedicats a la normalització i dinamització lingüística en l’àmbit de l’Administració de justícia que “atenen in situ en els jutjats tots els requeriments lingüístics; donen resposta a queixes, guia, ajut i suport en els jutjats”.
Una de les dades més “alarmants” que s’extreu de l’informe de la diagnosi és que del total de demandants que sol·liciten expressament ser notificats en llengua catalana a través de les eines informàtiques, en un 81,3% “no se n’ha fet cas i això no ajuda a fer sentir la Justícia propera”, ha reblat Ciuró. Els ciutadans tenen dret a triar en quina llengua volen ser notificats, i aquesta dada s’ha posat en coneixement del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a través d’un escrit i un informe, amb la intenció que es pugui abordar aquesta realitat detectada i trobar solucions conjuntes a la propera Comissió Bilateral Govern-Estat.
El Consell d’Europa ha instat en diverses ocasions el Govern espanyol a reforçar l'ús del català a l'Administració, i a garantir els drets dels ciutadans que parlen català a utilitzar-lo en els processos judicials. “Volem poder parlar català per transmetre millor, igual que està garantit que es faci en castellà”, ha manifestat la consellera.
Més enllà de les xifres de l’ús del català als jutjats, les dades mostren que el català és la llengua institucional majoritària (un 97 %), i que també és el català la llengua en què, de forma majoritària, es relacionen oralment els professionals entre ells (un 74 %). Per contra, quan els professionals es relacionen amb els interns, l’ús del català es redueix dràsticament a un 17 %. Aquest percentatge contrasta amb el fet que dos terços dels interns entén el català (un 65,7 % té algun coneixement de català, i un 61,9 % n’ha fet algun curs). A justícia juvenil, l’ús del català entre els professionals és del 88 % i, de nou, quan s’adrecen als joves, l’ús baixa fins al 28 %. “Quan parlem de garantir el dret lingüístic a les presons, també parlem de garantir una millor reinserció”, ha especificat Ciuró, que ha volgut destacar el caràcter social del Departament de Justícia.
Primer paquet de mesures de foment del català
La diagnosi ha permès abordar un Pla de foment del català, que s’engega amb un primer paquet de mesures, algunes de les quals entren en funcionament de forma imminent i que ha de servir “per començar a revertir tendències”, ha dit Ciuró.
El primer pas que farà el Departament de Justícia serà l’aprovació via acord de Govern, i posterior constitució, del Pacte Nacional per la Justícia. Aglutinarà actors diversos vinculats amb l’àmbit lingüístic i el món judicial: universitats, notaria, procuradoria, entitats del tercer sector, institucions públiques i privades. “Tothom podrà dir-hi la seva a través d’un grup de treball específic per trobar eines, idees recursos i innovacions més enllà de les que es puguin presentar en el marc del Pla de foment del Departament de Justícia”. Es preveu que com a molt tard a principis de juliol el Govern ho aprovi, i el Pacte ja es pugui constituir. En el marc d’aquest Pacte, el propòsit del Govern és constituir un grup específic que treballi amb consens per revertir aquestes dades tan negatives.
D’altra banda, el que es tracti en aquest Pacte en relació amb la llengua s’incorporarà al Pacte Nacional per la Llengua, que impulsa la Secretaria de Política Lingüística.
Una altra mesura que des d’avui mateix ja està a disposició dels ciutadans és un circuit directe amb l’Administració per a queixes relacionades amb la vulneració de drets lingüístics als jutjats. A través d’un codi QR, els afectats podran posar en coneixement de l’Administració la vulneració dels seus drets lingüístics, directament des del seu mòbil i en el mateix lloc i moment en què s’hagi produït la vulneració d’aquests drets, per tant, un sistema “immediat, fàcil i intuïtiu”, ha afirmat Ciuró. Es donarà una resposta al ciutadà amb la màxima prioritat i rapidesa. Les queixes rebudes també serviran per recollir dades, i a partir d’aquí documentar les vulneracions i traslladar-les a l’òrgan que pertoqui perquè prengui les accions necessàries per garantir els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya.
Justícia també posa en funcionament avui mateix un nou portal web, “justicia.gencat.cat/llengua”, que reuneix els recursos lingüístics del Departament que hi ha ara, especialment de l’àmbit jurídic. S’hi aglutinaran, de forma intuïtiva, totes les eines del català disponibles al web i actualment dispersos; és a dir, els accessos a Justiterm, al Compedium.cat, als criteris lingüístics, a documents jurídics i judicials, a llenguatge jurídic, a legislació en català o a materials d’aprenentatge, entre d’altres, per fer més fàcil i ràpides les cerques. Cal destacar que dins del web hi ha un apartat de preguntes i respostes que s’expliquen i argumenten els drets lingüístics dels ciutadans i professionals del dret en relació amb l’ús del català en les seves relacions amb l’Administració de justícia.
Així mateix, el Departament de Justícia està negociant un nou conveni amb la Escola Judicial del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) perquè el nivell C1 de català sigui un mèrit per ser jutge a Catalunya. Fins ara només ho és el B2. “Això no és una utopia, no és una cosa que no es pugui fer; és una cosa que de no fer-se suposaria un greuge comparatiu perquè a València ja hi és”, ha recordat la consellera. Això hauria de garantir que jutges i fiscals tinguin un coneixement suficient i adequat del català per poder operar amb normalitat en la nostra llengua. De fet, el C1 és el nivell amb què surten els joves de l’ensenyament obligatori cursat a Catalunya.
El setembre sortirà publicada la primera convocatòria de les 50 beques que el Departament ja va anunciar amb l’objectiu d’encoratjar els estudiants de dret de Catalunya a opositar a la carrera judicial i fiscal. A Catalunya no hi ha gaire tradició a opositar, i això explica la gran rotació de jutges i fiscals, que venen de fora i per tant no coneixen la llengua i el dret propi de Catalunya. Si a Catalunya els jutges entenen i parlen el català, també l’Administració de justícia a Catalunya entendrà i parlarà en català als ciutadans. “Amb aquestes beques pretenem ajudar a despertar aquestes vocacions, que el problema econòmic no sigui un problema tan important”. Es preveu que la quantitat mensual sigui la del salari mínim interprofessional. “Hem de fer que els joves vulguin opositar, tindran aquest coixí”.
El Departament destinarà un total de 600.000 euros a la creació d’aquestes beques. Seran un total de 50 beques anuals, durant quatre anys. La finalitat és que en 4 anys hi hagi a Catalunya 200 opositors a les carreres judicial i fiscal. A partir del gener es faran efectius ,cada mes, els pagaments als opositors a qui s’hagi concedit la beca.
Des de Justícia s’està treballant en l’elaboració de dos diccionaris en col·laboració amb el Centre de terminologia de la llengua catalana (TERMCAT). Un, el de mediació, que estarà enllestit el gener de 2023, que s’incorporarà al nou web de llengua del Departament de Justícia. L’altre nou diccionari, de llenguatge processal, es començarà a elaborar ara i es preveu tenir-lo acabat d’aquí dos anys ja que “ha de ser una eina competitiva, eficaç i eficient: ha de ser una bona eina”.
En l’àmbit de l’execució penal, la conselleria crearà un equip de coordinació i dinamització lingüística específic aquesta tardor. El seu objectiu serà donar suport als professionals dels centres penitenciaris i de justícia juvenil per reforçar l’ús del català com a llengua vehicular dins dels centres. “Farem com a eix principal de les seves actuacions la idea del català com a llengua d’oportunitats”, ha asseverat Ciuró.
En l’àmbit dels Afers Religiosos, el Departament de Justícia està treballant un acord per visualitzar el paper i el compromís de diferents les confessions i entitats religioses envers el català.
Justícia incorporarà la innovació a la llengua amb noves metodologies de formació, com ara “l'aprendre fent-ho”, i un acompanyament més personalitzat en la tasca diària, que ja s’ha provat amb èxit en tallers d'informes amb pèrits forenses i entre els professionals dels jutjats. Uns programes formatius individualitzats, amb eines digitals adaptades a la realitat de cada persona.
Finalment, en aquest moment, el Departament de Justícia posa en marxa la campanya de conscienciació en diversos suports “Fer servir el català no canvia la sentència. Fes justícia al català’, adreçada a tots els ciutadans i agents judicials per respectar els drets lingüístics de les persones. Es distribuiran cartells i tòtems a les principals seus judicials, i paral·lelament es promouran anuncis a la premsa escrita, digital, a la ràdio i a la televisió. Una campanya amb un missatge molt visual, molt clar, molt directe, que vol trencar la falsa percepció que l’ús del català en els processos judicials pot condicionar de forma negativa el sentit de la sentència. “Hem de començar a trencar tabús, a trencar prejudicis, hem de trencar tòpics”, ha dit la consellera.
Podeu accedir al document complet de la diagnosi a través del següent enllaç: https://justicia.gencat.cat/ca/departament/llengua/pla-foment-us-catala/
2
2
