Del dimecres 15 al dissabte 18 de juny de 2022 Catalunya s’ha vist plenament afectada per una massa d’aire provinent del nord d’Àfrica que ha provocat una intensa i molt primerenca onada de calor, amb valors de temperatura màxima de 40 a 43 ºC als sectors tradicionalment més càlids de l’interior i en trams del prelitoral.

La següent taula mostra algunes de les màximes superiors als 40 ºC mesurades per la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) al llarg de l’episodi:

Al llarg de l'episodi s’han registrat pocs rècords de temperatura màxima, ja que durant l’onada de calor de finals de juny 2019, la més intensa de les últimes dècades a l’interior de Catalunya, les màximes van ser més altes en general.

43 ºC de màxima a la primera quinzena de juny

La temperatura es va mantenir molt alta de dimecres a dissabte, però els valors més elevats de l’episodi a Catalunya es van assolir el dimecres 15 de juny, amb màximes de 42 a 43 ºC a diversos sectors de la Ribera d’Ebre (43,1 ºC al Pantà de Riba-roja, 42,6 ºC a Vinebre o 42,0 ºC a Ascó).

Superar els 40 ºC durant la primera quinzena de juny és molt excepcional a Catalunya. Va passar localment (40-41 ºC) a la Ribera d'Ebre el 14-15 de juny de 2003 i en alguns sectors de ponent i del prelitoral el 13-15 de juny de 1981 o el 12-13 de juny de 1931, però valors de 42-43 ºC són inèdits en una primera quinzena de juny al nostre país.

D’altra banda, valors de 43 ºC de màxima han estat històricament molt rars a Catalunya, tot i que recentment s’han assolit més sovint: l’agost de 2021, el juny de 2019 i el juliol de 2015. Anteriorment, cal retrocedir fins al juliol de 1994 per trobar valors tan elevats en algun punt del país.

40 ºC de màxima durant 4 dies consecutius

Com ja va passar durant l’onada de calor del juny de 2019 i també a mitjans d’agost de 2021, alguns punts de les comarques de ponent han mesurat màximes superiors als 40 ºC durant 4 dies consecutius, del dimecres 15 al dissabte 18 de juny. És el cas de la ciutat de Lleida (Segrià) o Baldomar (Noguera)

Rècords de temperatura màxima

Al llarg de l'episodi, 6 de les 152 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades han igualat o superat la seva màxima absoluta de juny, i en 4 casos (Pantà de Riba-roja, Albesa, Batea i Sort) també la de tota la sèrie.

Els mapes següents mostren la distribució de la temperatura màxima entre el dimecres 15 i el dissabte 18, els dies més calorosos de la setmana, i mostren la localització dels rècords de temperatura màxima. S’hi pot veure com el dimecres la temperatura ja va tocar sostre a l’interior de les Terres de l’Ebre i al Segrià, amb alguns valors de 42 a 43 ºC. Entre dijous i divendres la temperatura va pujar més a la Catalunya Central i en alguns trams del prelitoral, divendres amb més de 40 ºC a punts del Gironès i la Selva. Dissabte la calor es va mantenir intensa, però amb màximes més baixes en general.

Superació del llindar de situació meteorològica de perill per calor

Entre el 12 i el 18 de juny, una gran majoria d’estacions de la XEMA (160 de 183) han superat almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor. L’excepció són alguns trams del litoral, sobretot de l’Empordà i de la Costa Daurada i sectors del Pirineu, especialment d’alta muntanya.

Poc menys de la meitat (70 de 183) han superat almenys 3 dies consecutius el llindar de calor, situades bàsicament a Ponent, però també a molts sectors de la Catalunya Central o al Vallès. El nombre més gran de superacions (5 dies) s’ha observat a punts de Ponent, tal com mostra el mapa del nombre de dies amb superació del llindar arreu del país:

Algunes nits excepcionalment càlides

Al llarg de l’onada de calor també s’han produït nits força càlides en alguns sectors, amb característiques diverses:

• la nit del 14 al 15 de juny van creuar tempestes pel nord del país, amb núvols i vent que impedien la baixada de la temperatura allà on no va arribar a ploure. En alguns casos van provocar pujades molt sobtades de la temperatura, probablement causades per esclafits càlids. Per exemple, Portbou (Alt Empordà) va mesurar 35,1 ºC a la 01.57 h i 35,5 ºC a les 02.39 h (just a la mitjanit la temperatura era de 21 ºC), amb un 17% d’humitat relativa i fins a 91 km/h de ratxa màxima de vent. Roses també va superar els 35 ºC en plena matinada. Pel que fa a la ratxa màxima de vent, l’estació del Santuari de Queralt (Berguedà) va mesurar 121 km/h.
• Les nits han estat especialment càlides en indrets elevats de l’interior i del prelitoral, per sobre dels 20 ºC i puntualment dels 25 ºC, amb inversió tèrmica. Destaquen els 27,0 ºC de mínima del dia 16 a la Pobla de Cérvoles (Garrigues) i els 24,9 ºC del dia 17 a l’Observatori de Pujalt (Anoia).
• A la ciutat de Barcelona, la nit més càlida va ser la del 16 al 17 de juny, amb 28,6 ºC de mínima a l’Observatori Fabra, 28,5 ºC a Can Bruixa, les Corts, o 27,1 ºC al Raval.

Rècords de mínima elevada a les estacions de la XEMA

Del 15 al 19 de juny, 18 de les 152 estacions amb més de 10 anys de dades han mesurat la seva temperatura mínima més alta en un mes de juny, però cap d’elles de tota la sèrie. Són estacions situades sobretot al litoral i prelitoral, i puntualment a la Catalunya Central o al Pirineu. Cal assenyalar que es tracta de la mínima diària (0-24h UTC):

El dia que es van superar més rècords de temperatura mínima elevada va ser el divendres 17 (12 estacions). El mapa següent mostra la distribució de la temperatura mínima i la localització dels rècords:

10 ºC per sobre dels valors normals a 850 hPa

Les dades de l’estació de radiosondatge de Barcelona mostren la persistència de la massa d’aire càlid provinent del nord d’Àfrica, ja que la temperatura a 850 hPa (uns 1.600 m d’altitud) es va situar 5 dies consecutius per sobre dels 22 ºC, quan el valor normal d’aquesta època de l’any volta els 14-15 ºC. El valor més alt mesurat va ser de 24,0 ºC el dia 14 a les 12 h, i tot i que la fallada de diversos radiosondatges (visible a la gràfica inferior) ens impedeix saber el màxim de l’episodi, és molt improbable que s’hagués assolit el rècord de la sèrie en un mes de juny, de 26,0 ºC el 28/06/2019 a les 00 h.

Més enllà d’aquesta onada de calor tan intensa, fa més d’un mes que la temperatura és clarament superior a la normal a Catalunya, amb molt breus interrupcions. D’aquest període càlid cal destacar també l’excepcional calorada del 21 i 22 de maig, amb més de 35 ºC a molts sectors del país.

Els mapes següents, corresponents a la topografia de 850 hPa del dijous 16 i del diumenge 19 al migdia, mostren per una banda (esquerra) el punt àlgid de l’onada de calor sobre la península Ibèrica, amb la massa d’aire emergida del nord d’Àfrica provocant una temperatura d’uns 25 ºC a 850 hPa a Catalunya, 10 ºC per sobre del normal en aquesta època. A la dreta, el mapa de diumenge mostra com la temperatura havia començat a baixar a la península, sobretot a l’oest, mentre que el vent del sud-oest impulsava l’aire càlid cap al centre del continent, superant els Alps i arribant a Alemanya i Polònia.

Tempestes a sectors del Pirineu i Prepirineu

Al llarg de l’onada de calor el cel ha estat majoritàriament serè, fet que ha afavorit la pujada de la temperatura diürna, però a sectors del Pirineu i del Prepirineu s’han format tempestes de tarda amb una considerable activitat elèctrica, en alguns casos gairebé sense pluja, fet que pot haver provocat alguns dels incendis prepirinencs. Malgrat tot, molt localment va ploure de manera intensa i el dia 15 es van recollir 32,6 mm a Guixers – Valls (Solsonès).

Els dies amb més llamps núvol-terra registrats per la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) van ser el dimarts 14 de juny, amb 1.290 llamps (324 a la Cerdanya i 265 al Berguedà) i el dimecres 15, amb 1.486 llamps (520 a l’Alt Urgell i 315 al Solsonès).

Els mapes següents mostren la distribució espacial dels llamps núvol-terra del dimarts 14 al divendres 17 de juny, així com la franja horària en què es van produir (expressada en horari UTC), representada segons el color: